Segona sessió del curs: Juli Palou – El discurs comunicatiu.

Què em quedo de la sessió d’avui?

És molt interessant veure que un bon discurs d’un comunicador té uns trets característics molt concrets a la cultura occidental, i el que és més sorprenent, aquests han estat els mateixos al llarg del temps des dels polítics de l’antiga roma fins a cantants del segle XXI. Yeah!

Amb què ho relaciono?

Em fa pensar en el gaudi que suposa escoltar algú que té dots comunicatius, en aconseguir captar l’atenció dels alumnes i que se’t mirin i escoltin (a mi i als companys) amb passió i il·lusió. Crec que la passió es pot encomanar, és a dir, si fem classe amb passió els alumnes ho noten i molt. També relaciono la classe d’avui amb el waka-waka i el FC Barcelona.

Què em qüestiona?

Com s’encomana l’entusiasme amb què es fa una tasca ? I si aquest entusiasme no és tan contagiós com voldríem ? Com enseñar als alumnes més tímids a tenir dots comunicatius, a tenir més carisma en l’expressió oral?

Altres:

Creieu que podem pensar que els profes en certa manera som encantadors de serps? Sense ofendre ningú… la serp és un animal molt maco.

3389268-ilustraci-n-de-la-fantas-a-de-un-encantador-de-serpientes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *