La liquiditat és la metàfora de la modernitat.

Desintegració de trames i sistemes, desaparició de “seus” físiques, moviments que relativitzen “prop” i “lluny”, dissolució de pautes i rutines; la incertesa acompanya totes les expectatives.

Heràclit guanya Parmènides.

Tot projecte és radicalment individual i “es fa”, “camina”, “flueix” amb una certa independència de qualsevol voluntat humana.

La intimitat, l’evasió, la privacitat són valors.

I tot aquest sacsejament potser serà el camí que cal desfer per trobar el camí bo. Globalitzant, liquidant integrismes i sectarismes potser començarem un nou camí: el de la comunitat humana