I de sobte descobrim que res no és com és i que el llenguatge ens ha teixit una mena de vel que ens desfigura qualsevol realitat i que tot ho vivim des de la llengua i que tot ho mirem des de la llengua i que tot ho pensem des de la llengua.

I en Benjamin Lee Whorf ens parla de la Relativitat lingüística i de la incomunicabilitat dels parlants de llengües diferents que viuen, de fet, en móns diferents.

Com els nens amb el Reis descobrim que hem viscut en un engany i que, a cop de llengua, hem interpretat i hem encaixat una realitat fictícia en la qual ens movem contents i enganyats.

I provem d’aturar conceptes-paraules, d’aturar pensaments que busquen paraules i de connectar-nos amb alguna cosa que sembli més essencial que aquesta cortina de fum de paraules.