Esports al carrer
SKATE
L’skateboard, anomenat skate o sk8 pels seus practicants, és un esport de carrer que es desenvolupà per evolució del surf i s’estengué molt durant la dècada dels 80 als Estats Units i arribà, els anys 90, a Europa.
Es pot afirmar que aquest esport, tot i practicar-se sobre l’asfalt, va néixer al mar. Molts dels seus practicants ho van considerar un nou estil de vida, que va canviar les onades i la força del mar per rodes i la força pròpia.
L’skateboard va sorgir l’estiu del 1962, a Califòrnia un dia sense onades, quan uns joves surfistes pensaven la manera de poder divertir-se sense la necessitat d’onades i va sorgir la idea de posar rodes a la taula de surf.
El seu entrenador va trigar a estar-hi d’acord, però al final va dir que sí, ja que l’skate proporcionava als seus riders experimentar unes sensacions molt semblants a les del surf, però sense la necessitat de ficar-se a l’aigua. Aquest invent permetia als riders mantenir la forma, era una manera més d’entrenar-se sense la necessitat d’onades.
Parts de l’skate
- La taula (en anglès, board), de fusta, sovint combinada amb altres materials, com fibra de carboni, bambú, fibres sintètiques…
- La llima (en castellà, lija), de paper de vidre enganxada sobre la taula. Impedeix que els peus de l’skater llisquin sense voluntat del patinador.
- Les rodes, si s’utilitzen al carrer són més dures i petites i si s’utilitzen sobre gespa, més grans.
- Els eixos (en anglès, truck), és la part metàl·lica que uneix la taula i les rodes (agafades pels coixinets i posades a l’eix). Depenent si estan més apretats o menys, la taula es podrà plegar amb més o menys força cap als costats. Quan es plega la taula cap a un costat, fa que els eixos girin i per tant permeten a l’skater girar sense haver d’utilitzar el manual.
Modalitats
Actualment hi ha tres modalitats de competició: el descens, l’street i l’skatepark.
La modalitat de street, com el seu nom indica, es pot practicar a qualsevol lloc del carrer que tingui el terra una mica llis i disposi d’una mica d’espai (una plaça és ideal). L’objectiu d’aquesta modalitat és usar els peus per fer moure l’skate cap a on tu vols, sense necessitar les mans. En aquesta modalitat és on comencen a sorgir els anomenats tricks o trucs.
La modalitat de skatepark és molt semblant a la de street, però amb la diferència que, a més del mobiliari urbà, també s’utilitza mobiliari especial, com Half-pipes, box’s o walls.
Àlex Cañero (3r A)
