OPINIÓ
EL JUDICI DE CLASSE: L’AVORTAMENT
Un dia, la professora Rosa Maria Coso, d’Educació per la Ciutadania, va arribar a classe amb una proposta; fer un judici a l’avortament.
Els alumnes ens vam quedar molt sorpresos amb la proposició. No sabíem com realitzar un judici, però la idea ens agradava molt, ens imaginàvem allà, al judici, parlant, sortint a declarar…
La preparació va ser molt ràpida: vam escollir una advocada per a cada bàndol: la Maria Ngolong era l’advocadessa fiscal, i jo, Iris Pineda, l’advocadessa defensora. Hi havia un jutge, Jonas, i fins i tot un jurat, era molt real, cada debat era com un judici de veritat. També vam filmar el judici amb una ajuda: el càmera de la classe ho gravava tot
I per fi va arribar el dia: estàvem molt neguitosos i alhora molt contents. Jo, personalment, estava tan nerviosa que les cames em feien figa. El jutge, imponent, va demanar l’inici del judici. Llavors, el temps es va accelerar. Testimonis, arguments, conclusions… i el judici va acabar. Vaig sentir gran alleujament quan el jutge va declarar l’avortament com a legal.
S’ha de felicitar tothom, i, en especial, l’advocadessa fiscal, que va mantenir la seva postura molt rígidament.
En conclusió, aquest judici ha estat genial! Crec que s’hauria de repetir. Us deixo amb uns dels arguments que vaig emprar al judici, i que s’adreça a nosaltres, les dones: “Una dona és lliure i mestressa del seu cos, ningú pot prohibir-li res sobre ella mateixa, i, sobretot, som persones i tenim drets. Avortar és un dret nostre”.
Iris Pineda Fornieles (3r A)
