Per Nadal ens atipem de tant menjar
que al final et surt per les orelles.
A casa ens posem tots a cuinar:
– Avi, digui’m, què vol per dinar?
– No ho sé… Què hi ha?
Hi ha canelons, carn d’olla, i ous farcits, patates al caliu i aperitius.
Truquen a la porta, ja arriba el meu germà.
– Hola! Què hi ha per dinar?
Hi ha canelons, carn d’olla i ous farcits, patates al caliu i aperitius.
I això només de primer plat!
Perquè també tenim conill rostit, escamarlans i pollastre farcit.
Truquen per telèfon: la tieta arriba tard.
– Per cert, què hi ha per dinar?
Hi ha canelons, carn d’olla, i ous farcits, patates al caliu i aperitius.
I això només de primer plat!
Perquè també tenim conill, rostit, escamarlans i pollastre farcit.
I espera que no s’ha acabat!
Perquè de postres hi ha torrons, dels durs i tous perquè els padrins puguin
menjar.
Braç de gitano, polvorons, neules i figues i bombons.
– … Ai! Que m’havia quedat adormit… Què dius que hi ha per dinar?
Hi ha canelons, carn d’olla, i ous farcits, patates al caliu i aperitius.
I això només de primer plat!
Perquè també tenim conill rostit, escamarlans i pollastre farcit.
I espera que no s’ha acabat!
Perquè de postres hi ha torrons, dels durs i tous perquè els padrins puguin
menjar.
Braç de gitano, polvorons, neules i figues i bombons.
Les vuit del vespre i encara som a taula,
hem menjat tant que no ens podem ni moure!
Però estem contents perquè un altre Nadal
està reunida la família i fem gresca tots feliços,
però ja us dic que no calia tant menjar!