Els vessaments de petroli

Els vessaments de petroli

Des del 1967 s’han vessat al mar prop de 6 milions de tones de fuel des de vaixells petroliers, més de la meitat només als anys 70. El 2018 va trencar la tendència a la baixa [ara, 31-3-2019]

Als mars i oceans del món s’hi han vessat 5,86 milions de tones de petroli provinents de vaixells de càrrega que van tenir algun accident, principalment per col·lisió, encallament, avaria tècnica, explosió o incendi. La bona notícia és que aquests tipus d’accidents van a la baixa, segons les dades recopilades per la Federació Internacional de Pol·lució de Propietaris de Petroliers (ITOPF, en les sigles en anglès). [Sonia Sánchez, infografia: Eduard Forroll]

El vessament de 113.000 tones de petroli l’any passat a prop de Xangai, de fet, va trencar una tendència constant a la baixa en la quantitat de fuel que cau al mar. Des dels anys 70, quan hi havia una mitjana de 25 grans vessaments a l’any (els que deixen anar més de 700 tones), tant el nombre de vaixells que vessen com la quantitat vessada s’han reduït considerablement. De fet, un 55% de tot el petroli vessat al mar per petroliers accidentats es va vessar en aquella fatídica dècada dels 70. El vessament més important que s’ha registrat mai va ser el del vaixell Atlantic Empress l’any 1979, que va embrutar les aigües del Carib prop de Tobago amb 287.000 tones de fuel. El famós chapapote que Mariano Rajoy va subestimar en el seu moment, quan el 2002 el vaixell Prestige es va enfonsar davant de les costes de Galícia, està en el número 21 del rànquing de vessaments de petroli de la ITOPF amb les seves 63.000 tones de fuel. Altres casos sonats, com el de l’ Exxon Valdez del 1989, tampoc no entren al podi dels deu primers: és a la posició 36 amb 37.000 tones

Tot i que els tres vessaments més importants de la història han sigut al Carib, a la costa d’Angola i a la de Sud-àfrica, la regió que acumula accidents més grans d’aquest tipus és la costa atlàntica d’Europa. L’informe de la ITOPF assegura que, malgrat el creixement continuat en el trànsit de petroli i gas natural a través de les rutes marítimes, el nombre anual de vessaments ha passat de 25 de grans i 54 de petits (entre 7 i 700 tones) als anys 70 fins als 2 i 5 respectivament entre el 2010 i el 2018. Tot i això, com demostren el Sanchi i altres casos destacats a la gràfica, un sol vessament pot ser responsable de gairebé tot el fuel caigut al mar aquell any. Fins ara, el 2012 és l’any que menys petroli ha vist caure al mar des que hi ha registre: van ser mil tones.

 

Efectes de l’escalfament global

L’augment de les temperatures és imparable. [Julio Díaz Jiménez, El país 23-7-2017, Antía García].

  • El planeta se cocina a fuego lento. Los científicos prevén olas de calor cada más vez más largas e intensas [Guillermo Altarés, El País, 25-6-2017].

    “Según las previsiones del Panel Intergubernamental para el Cambio Climático (IPCC), las olas de calor van a ser cada vez más frecuentes y más intensas, tanto en España como en todo el mundo”, explica Julio Díaz, jefe de Área del Departamento de Epidemiologia y Bioestadistica de la Escuela Nacional de Sanidad del Instituto de Salud Carlos III de Madrid. “Las olas de calor presentan diversas implicaciones en la salud”, prosigue Díaz. Generalmente producen un incremento de la mortalidad en personas que presentan una patología de base y muy pocas veces producen la muerte de personas sanas, lo que se conoce como golpes de calor. Las principales causas de mortalidad asociadas al calor son las circulatorias y las respiratorias y el principal grupo de riesgo es el de mayores de 65 años y en especial las mujeres mayores de 75 años”.

La Organización Meteorológica Mundial publicó en noviembre un análisis del clima global entre 2011 y 2015 —los años más cálidos de los que se tiene constancia, a los que habría que sumar el propio 2016—, en el que hacía una relación de los desastres directamente relacionados con el aumento de las temperaturas, provocado por el cambio climático: sequía en el este y el sur de África entre 2010 y 2015, inundaciones en el sureste asiático en 2011, olas de calor en India y Pakistán o el Huracán Sandy en América en 2012. “Los meteorólogos se toman muy en serio las olas de calor y los problemas de salud que plantean”, explica Clare Nullis, una portavoz de la WMO.

Un estudio de la Universidad de Hawai, publicado esta semana por la revista Nature Climate Change, encontró 783 casos de aumento de la mortalidad relacionados con olas de calor en 164 ciudades de 36 países, entre 1980 y 2014. El trabajo, dirigido por el científico colombiano Camilo Mora, concluía que un 30% de la población mundial se expone por lo menos 20 días al año a temperaturas que pueden resultar potencialmente peligrosas. En 2100, ese porcentaje podría subir al 48% si se toman medidas para frenar el cambio climático y hasta el 74% en caso de que no se reduzcan las emisiones de carbono.