EL COP D’ESTAT
El 13 de setembre de 1923 Miguel Primo de Rivera ( capità general de Catalunya ) va dur a terme un cop d’Estat i va suspendre la constitució, en vigència des de la seva promulgació a l’any 1876
El dictador ho va justificar com a una necessitat per
n regenerar el país,
n netejar-lo de cacics, polítics corruptes,
n acabar amb el caos social,
n el comunisme i
n les idees separatistes.

n La crisi de 1917
n El desastre d’Annual
n El catalanisme que demanava més autonomia i qüestionava l’estructura de l’Estat, des de la seva perspectiva.
n Primo de Rivera va rebre el suport de la burgesia i del mateix rei Alfonso XIII.
n Fa el conegut manifest “Al pais y al ejército españoles” per justificar el cop d’Estat
n Dissol el Congrés i prohibeix tots els partits polítics.
A. EL DIRECTORI MILITAR (1923-1925)

– Constituït per Primo de Rivera i dotze generals a mode de govern
– Va prohibir tota activitat política: Constitució, Corts, partits, sindicats, ajuntaments, etc.
– Militarització de la vida pública i repressió de l’obrerisme.
– No va trobar molt de rebuig popular i, fins i tot va comptar amb un cert suport de alguns socialistes.
– L’Estatut Municipal, suprimeix tots els ajuntaments, però crea un nou caciquisme.
– L’any 1924 va crear la “UNIÓN PATRIÓTICA”, l’únic partit legalitzat (a l’estil del partit feixista italià de Musssolini, al qual vol imitar).
– La solució al problema marroquí
o El Desembarcament d’Alhucemas (1925) en combinació amb França
o i la victòria al Marroc
o li van donar una certa popularitat i prestigi ocasional.
B. EL DIRECTORI CIVIL (1925-1930)
n Nou govern, presidit per Primo de Rivera i format per membres de la Unió Patriòtica i militars (carteres de Governació, Guerra i Marina).
n Va fundar l’Estat Corporatiu a l’estil feixista italià:
n Assemblea Nacional Consultiva, en substitució del Parlament (1927)
n Formada per representants de les corporacions (sufragi indirecte), per funcionaris i representants socials elegits des de dalt.
C. POLÍTICA ECONÒMICA I SOCIAL
n La Dictadura es va beneficiar de la bona conjuntura econòmica dels anys 20
n La política econòmica es va caracteritzar per l’intervencionisme i el monopolisme
n 1924 – Compañía Telefónica Nacional de España (ITT-USA)
n 1927 – CAMPSA
n Augment considerable de les obres públiques (ferrocarrils, carreteres, hidroelèctriques, noves escoles, etc.)
n Exposicions Universals de 1929 a Barcelona i Sevilla
n Conseqüències de la política de prestigi:
n Dèficit pressupostari
n Endeutament de l’Estat
n Va construir una mena de “sindicalisme vertical” segons el model italià, a través de l’Organización Corporativa Nacional, entitat que regulava les qüestions socials a través de comités paritaris de patrons i obrers.
n Combinació de
n repressió sobre el moviment obrer i
n paternalisme social.
D. L’OPOSICIÓ A LA DICTADURA
n Del nacionalisme català
n degut a la liquidació de la Mancomunitat (1925),
n la prohibició de l’ús públic del català,
n o de la sardana, entre altres mesures.
n Allunyament de la col·laboradora Lliga Regionalista i
n de la independentista Federació Democràtica Nacionalista de Francesc MACIÀ, que va planejar un invasió d’Espanya des de França (els fets de Prats de Motlló).
n Dels intel·lectuals com
n UNAMUNO (deportat),
n Blasco Ibáñez,
n Ortega i Gasset
n De l’exèrcit: militars monàrquics van considerar massa llarga la dictadura i van organitzar conspiracions