EL COP D’ESTAT

El 13 de setembre de 1923 Miguel Primo de Rivera ( capità general de Catalunya ) va dur a terme un cop d’Estat i va suspendre la constitució, en vigència des de la seva promulgació a l’any 1876 

El dictador ho va justificar com a una necessitat per  

 

n  regenerar el país,

n  netejar-lo de cacics, polítics corruptes,

n  acabar amb el caos social,

n  el comunisme  i

n  les idees separatistes.

 

 

n  La crisi de 1917

n  El desastre d’Annual

n  El catalanisme que demanava més autonomia i qüestionava l’estructura de l’Estat, des de la seva perspectiva.

n  Primo de Rivera va rebre el suport de la burgesia i del mateix rei Alfonso XIII.

n  Fa el conegut manifest “Al pais y al ejército españoles” per justificar el cop d’Estat

n  Dissol el Congrés i prohibeix tots els partits polítics. 

 

A.  EL DIRECTORI MILITAR (1923-1925)

 

 

–          Constituït per Primo de Rivera i dotze generals a mode de govern

–          Va prohibir tota activitat política: Constitució, Corts, partits, sindicats, ajuntaments, etc.

–          Militarització de la vida pública i repressió de l’obrerisme.

–          No va trobar molt de rebuig popular i, fins i tot va comptar amb un  cert suport de alguns socialistes.

–          L’Estatut Municipal, suprimeix tots els ajuntaments, però crea un nou caciquisme.

–          L’any 1924 va crear la “UNIÓN PATRIÓTICA”, l’únic partit legalitzat (a l’estil del partit feixista italià de Musssolini, al qual vol imitar).

–          La solució al problema marroquí

o   El Desembarcament d’Alhucemas (1925)  en combinació amb França

o   i la victòria al Marroc

o   li van donar una certa popularitat i prestigi ocasional.

B. EL DIRECTORI CIVIL (1925-1930)

n  Nou govern, presidit per Primo de Rivera i format per membres de la Unió Patriòtica i militars (carteres de Governació, Guerra i Marina).

n  Va fundar l’Estat Corporatiu a l’estil feixista italià:

n  Assemblea Nacional Consultiva, en substitució del Parlament (1927)

n  Formada per representants de les corporacions (sufragi indirecte), per funcionaris i representants socials elegits des de dalt.

C. POLÍTICA ECONÒMICA I SOCIAL

n  La Dictadura es va beneficiar de la bona conjuntura econòmica dels anys 20

n  La política econòmica es va caracteritzar per l’intervencionisme i el monopolisme

n  1924 – Compañía Telefónica Nacional de España (ITT-USA)

n  1927 – CAMPSA

n  Augment considerable de les obres públiques (ferrocarrils, carreteres, hidroelèctriques, noves escoles, etc.)

n  Exposicions Universals de 1929 a Barcelona i Sevilla

n  Conseqüències de la política de prestigi:            

n  Dèficit pressupostari

n  Endeutament de l’Estat

n  Va construir una mena de “sindicalisme vertical” segons el model italià, a través de l’Organización Corporativa Nacional, entitat que regulava les qüestions socials a través de comités paritaris de patrons i obrers.

n  Combinació de

n  repressió sobre el moviment obrer i

n  paternalisme social.

D. L’OPOSICIÓ A LA DICTADURA

n  Del nacionalisme català

n  degut a la liquidació de la Mancomunitat (1925),

n   la prohibició     de l’ús públic del català,

n  o de la sardana, entre altres mesures.

n  Allunyament de la col·laboradora Lliga Regionalista i

n  de la independentista Federació Democràtica Nacionalista de Francesc MACIÀ, que va planejar un invasió d’Espanya des de França (els fets de Prats de Motlló).

n  Dels intel·lectuals com

n  UNAMUNO  (deportat),

n  Blasco Ibáñez,

n  Ortega i Gasset

n  De l’exèrcit: militars monàrquics van considerar massa llarga la dictadura i van organitzar conspiracions