En aquest enllaç trobareu el powerpoint del franquisme.
http://alejandroros.jimdo.com/2011/04/07/powerpoint-franquisme/
En aquest enllaç trobareu el powerpoint del franquisme.
http://alejandroros.jimdo.com/2011/04/07/powerpoint-franquisme/
ITÀLIA | ALEMANYA | URSS | |
Tropes | 72.775 | 17.000 | 0 |
Tancs | 120 | 760 | |
Peces d’artilleria | 600 | 1555 | |
Avions | Bombarders: 213
Caces : 458 Altres (hidroavions):88 |
Bombarders: 135
Caces: 275 Altres: 88 Total: 597 |
Katiuskas: 462
Altres: 625 Total: 1087 |
CATALANS :
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.
D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.
En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.
Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.
Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.
En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.
Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.
Barcelona, 14 d’abril de 1931.
El President
FRANCESC MACIÀ
SOLDEVILA, Ferran: Història de la Proclamació de la República a Catalunya. Barcelona, 1977, pàgs. 46-48
Podeu escoltar la proclamació de la República en aquest enllaç.
Respon les següents preguntes en un arxiu de Word i envia’l a alexrosinstitut@gmail.com:
1. Contextualitza el moment històric en el que esta escrit aquest article
2. Qui era Francesc Macià?, a quin partit polític pertanyia?
3. A quines eleccions fa referència Francesc Macià? Quin va ser el resultat? Què era el Pacte de Sant Sebastià?
4. Per què no es va fer realitat la República Catalana?, Quina institució la va substituir?
5. Quines van ser les etapes de la Segona República?
6. Quins van ser els Presidents de la Generalitat?
7. Relaciona l’evolució política de la Generalitat de Catalunya amb les diferents etapes de la Segona República
Data límit de tramesa 20 de març de 2011.
En aquest enllaç trobareu un article de Javier Reverte sobre la Guerra Civil.
DOCUMENT 1. Instrucció reservada nº 1, firmada per Mola, Madrid el 25 de maig de 1936
Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego, serán encarcelados todos los directivos de los partidos políticos, sociedades o sindicatos no afectos al movimiento, aplicándoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeldía o huelgas.
Instrucció reservada del General Mola, 19 de juliol de 1936
Hay que sembrar el terror…hay que dejar la sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros
DOCUMENT 2. Franco demana ajuda a Alemanya per transportar l’exèrcit de Marroc a la Península
Tanger, 22 de Julio de 1936, 8,58 de la tarde. El teniente coronel Beigdeber me ha pedido que mandara el despacho siguiente (muy secreto). Para el agregado militar general Kühlental:
“General Franco y teniente coronel Beigdeber mandan saludos a su amigo el general Kühlental, le informan del nuevo Gobierno nacional español y solicitan que mande diez aviones de transporte de tropas con la máxima capacidad de asientos a través de sociedades privadas alemanas. Traslado por aire con tripulación alemana a cualquier aeropuerto del Marruecos español. El contrato se firmará después. Muy urgente. Bajo la palabra del general Franco y España. Por el cónsul: Wegener.”
DOCUMENT 3. Entrevista amb el general Franco publicada pel diaria anglès “News Chronicle” 29 de juliol de 1936
A mi pregunta: ¿Ahora que el golpe ha fracasado en sus objetivos, por cuánto tiempo seguirá la matanza. Contestó tranquilamente: No habrá compromiso ni tregua, seguiré preparando mi avance hacia Madrid. Avanzaré -gritó-, tomaré la capital. Salvaré España del marxismo, cueste lo que cueste. No dudaría en matar a media España si tal fuera el precio a pagar para pacificarla.
Pregunta:¿Qué haría su gobierno si venciera?. General Franco.- Yo establecería una dictadura militar y más tarde convocaría un plebiscito nacional para ver lo que el país quiere. Los españoles están cansados de política y de políticos.
Pregunta: ¿Cómo consiguió usted colaborar con la República con aparente lealtad durante tanto tiempo? (Franco fue jefe de Estado Mayor en 1934 y 1935). General Franco: Colaboré realmente todo el tiempo en que pensé que la República representaba la voluntad popular
Pregunta: Y las elecciones de febrero, ¿no representaron la voluntad popular? General Franco: Las elecciones nunca la representan.
DOCUMENT 4. Resposta del General Yagüe al periodista John T. Whitaker
«Naturalmente que los hemos matado [a varis milers de persones a la plaça de braus de Badajoz]. ¿Qué suponía usted? ¿Iba a llevar 4.000 prisioneros rojos con mi columna, teniendo que avanzar contra reloj? ¿0 iba a dejarlos en mi retaguardia para que Badajoz fuera rojo otra vez?» .
DOCUMENT 5. Discurs radiat del General Mola. 15 d’agost de 1936
Alguien ha dicho que el Movimiento militar ha sido preparado por unos generales ambiciosos y alentados por ciertos partidos políticos dolidos de una derrota electoral. Esto no es cierto. Nosotros hemos ido al Movimiento para librar a nuestra Patria del caos de la anarquía, caos que desde que escaló al poder el llamado Frente Popular iba preparándose con todo detalle.
¿Se nos pregunta del otro lado que adónde vamos? Es fácil, y lo hemos repetido muchas veces: a imponer el orden… y luego edificar un Estado grande, fuerte, poderoso, que ha de tener por gallardo remate, allá en la altura, una Cruz, símbolo de nuestra religión y de nuestra fe, lo único que ha quedado y quedará intacto en esta vorágine de locura…
DOCUMENT 6. Discurs radiat de Martínez Barrio. Agost de 1936
Digo que el aserto de los generales sublevados es una pura falsedad. La rebelión militar no tiene enfrente a un Gobierno marxista, ni a un Estado marxista. Los generales, jefes y oficiales que se han alzado en armas lo han hecho contra el Estado español, representado por un presidente de la República, nombrado legalmente, por una Cámara legítima elegida sin tacha…
¿Por qué lo han hecho? ¿Para qué lo han hecho? Los designios son tan notorios y el propósito tan evidente… Simplemente se trata de sustituir la voluntad general del pueblo entero por la de una clase social deseosa de perpetuar sus privilegios. Ni amor a España, ni inquietud por el cuerpo de la Patria, ni temores por su desmembración, ni zozobra por el desarrollo de su economía. Nada de lo que se ha dicho y propagado es el verdadero origen de la revuelta…Porque los españoles somos una democracia legalmente organizada, con un origen de legitimidad incuestionable. La República Española es, naturalmente, la legalidad
Fuente Diaz-Playa; “La guerra de España en sus documentos”
DOCUMENT 7. L’Església i la Guerra Civil
La guerra es, pues, como un plebiscito armado. La lucha blanca de los comicios de febrero de 1936, en que la falta de conciencia política del gobierno nacional dio arbitrariamente a las fuerzas revolucionarias un triunfo que no habían logrado en las urnas, se transformó, por la conciencia cívico-militar, en la lucha cruenta de un pueblo partido en dos tendencias: la espiritual, del lado de los sublevados, que salió a la defensa del orden, la paz social, la civilización tradicional y la patria, y muy ostensiblemente, en un gran sector, para la defensa de la religión; y de la otra parte, la materialista, llámese marxista, comunista o anarquista, que quiso sustituir la vieja civilización de España, con todos sus factores, por la novísima “civilización” de los soviets rusos…
La Iglesia no podía ser indiferente en la lucha. De una parte, se suprimía a Dios, cuya obra ha de realizar la Iglesia en el mundo y se causaba a la misma un daño inmenso, en personas, cosas y derechos; de la otra estaba el esfuerzo por la conservación del viejo espíritu, español y cristiano. Afirmamos que el levantamiento cívico-militar ha tenido en el fondo de la conciencia popular un doble arraigo: el del sentido patriótico, que ha visto en él la única manera de levantar a España y evitar su ruina definitiva; y el sentido religioso, que lo consideró como la fuerza que debía reducir a la impotencia a los enemigos de Dios, y como la garantía de la continuidad de su fe y de la práctica de la religión…
Carta colectiva del episcopado español sobre la guerra (1 de juliol de 1937)
DOCUMENT 8. L’ABC dels dos bàndols
Las hordas facciosas se daban a la fuga en grandes grupos, en bloque y con vertiginosa velocidad.
No podía ocultar el general, el glorioso defensor de Madrid, la satisfacción que le embargaba. Recibió a los periodistas y les manifestó que la jornada había sido en extremo brillante y de satisfactorios resultados…
ABC, Madrid, 19-03-37
El día de ayer transcurrió sin novedad en los distintos frentes de combate. Sobre los pretendidos éxitos rojos en Brihuega.
Falso, todo falso. Muchos muertos y centenares de heridos en sus filas y extenso terreno perdido. Esa es la única verdad, que ocultan los rojos. La situación de Brihuega, en el fondo de una cazuela, junto al Tajuña, y la de Trijueque, en una ladera dominada desde la Meseta, hizo que nuestras vanguardias no se estabilizasen en ellas, y conseguida la acción de desgaste se reunieron en los respectivos gruesos, circunstancia aprovechada por los rojos para mentir victorias y justificar los millares de bajas sufridas.
ABC, Sevilla, 20-03-37. A. Fernández y otros. Documentos de Historia Contemporánea.
DOCUMENT 9. Guernica
Ante Dios y ante la Historia que nos han de juzgar, afirmo que durante tres horas y media aviones alemanes han bombardeado con una fiereza desconocida hasta aquí, a la población civil indefensa de la histórica ciudad de Guernica, reduciéndola a cenizas y persiguiendo con tiro de ametralladora a las mujeres y niños, que han perecido en gran número mientras huían locos de terror.
Mensaje del Lehendakari José Antonio Aguirre, 29 de Abril 1937
¡Miente Aguirre! Miente vilmente. En primer término, no hay aviación alemana ni extranjera en la España nacional. Hay aviación española… En segundo lugar, Guernica no ha sido incendiada por nosotros. La España de Franco no incendia. La tea incendiaria es monopolio de los incendiarios de Irún, de los que han incendiado Éibar, de los que trataron de quemar vivos a los defensores del Alcázar de Toledo.
Luis Bolín en radio nacional 29 de Abril 1937
DOCUMENT 10. Derrotisme d’Azaña al final de la guerra
La guerra civil está agotada, no porque haya arriado las banderas, no porque hayan suscrito nuestras tesis o nuestros puntos de vista políticos sobre la mejor manera de gobernar a nuestro país, no; está agotada por efecto de la experiencia terrible de estos dos años…
Y cuando la antorcha pase a otras manos, a otros hombres, a otras generaciones…que piensen en los muertos y que escuchen su lección: la de esos hombres, que han caído embravecidos en la batalla luchando magnánimamente por un ideal grandioso, y que ahora, abrigados, en la tierra materna, ya no tienen odio, ya no tienen rencor, y nos envían, con los destellos de su luz, tranquila y remota como la de una estrella, el mensaje de la patria eterna que dice a todos sus hijos: Paz, Piedad y Perdón.”
Discurs d’Azaña a Barcelona. 19 de julio de 1938
En aquest enllaç trobareu el powerpoint sobre la Guerra Civil.
Una guerra civil no és una guerra, sinó una malaltia. L’enemic és interior. Lluita un gairebé contra si mateix.
Antoine de SAINT-EXUPÉRY
El llast del lerrouxisme
Lerroux fou enviat a Catalunya per Moret amb el doble objecte de desbaratar el proletariat i d’evitar que les masses obreres s’integressin al moviment catalanista. Cal reconèixer que aquest doble objecte que el centralisme espanyol encarregà al confident Lerroux, fou assolit. Lerroux, amb el llenguatge extremista i de tons anarquitzants, aconseguí d’atraure’s els obrers agrupats a l’entorn de les societats professionals i de les caixes de resistència, i els integrà a una acció demagògica que culminà en els fets de 1909 (dels quals Lerroux n’estigué absent) i que són seguits d’una llarga estela de repressions. El «Partido Republicano Radical» –que de tot ha tingut menys de republicà i de radical– acabdillat per Lerroux aconseguí tenir una força política amb la qual el Govern de Madrid podia justificar a tothora l’«espanyolisme» de Catalunya i dir que el catalanisme era un moviment reaccionari sostingut per agents pertorbadors i justificar així les persecucions contra les coses de Catalunya, alhora que enlluernades les masses obreres per les frases llampants de llur agent, vivien desviades del propi camí de classe i no resultaven un perill pel feudalisme governamental, sinó que, indirectament, en encarar-les contra el catalanisme, sostenien la seva política. Per a portar a terme l’obra que li encarregà Moret, Lerroux, sota l’etiqueta anarquista, organitzà grups en els quals hi infiltrà agents de policia. D’altra banda, amb la consigna d’espanyolisme, formà altres grups entre l’oficialitat de l’exèrcit. Tots ells els feu coincidir, a desgrat de llur divergència, en el seu odi contra el catalanisme presentant-lo als ulls dels obrers com a reaccionari, i com a separatista als ulls dels militars monàrquics i unitaris. Pot dir-se que el període de terror de les bombes –Rull era mogut per la policia– fou obra de Lerroux. Com també és ell, l’autor moral de la crema pels militars del «Cu-Cut!» i «La Veu». La «Solidaritat», que sorgí com a protesta d’aquests fets vandàlics, recolzats per les autoritats centralistes, tingué sempre enfront les hordes bàrbares del lerrouxisme. La «Solidaritat» marca la primera fita en la davallada de la política funesta de Lerroux. Més tard, en descobrir-se que les organitzacions terroristes eren mogudes per funcionaris públics, policies, militars i guàrdia civil, féu reaccionar el poble. La classe obrera es desentengué, desenganyada, de la política, i tornà a les societats obreres. La classe mitjana a poc a poc s’integrà al catalanisme. Aquest divorci entre catalanisme i obrerisme, fruit del lerrouxisme, fou funest per a Catalunya, car el catalanisme, en mans de les dretes, era una cosa tancada i no prenia, enfront del govern imperialista espanyol, l’aspecte d’un moviment general del poble. Aquest divorci féu possible que durant la guerra, i després d’ella, els grans moviments sindicals fossin combatuts pels homes de la «Lliga» en nom del catalanisme, tot col·laborant amb el Sometent a la repressió social. La «Lliga» feia de suport a Anido-Arlegui, «Sindicato Libre», etc. Fou necessari la vinguda de la Dictadura de Primo de Rivera –recolzada per la «Lliga» –perquè amb la seva doble repressió contra el catalanisme i contra el moviment obrer, aquestes dues corrents que motius anecdòtics els feien separar, convergissin en la lluita contra l’Estat i la burgesia. Contra l’Estat imperialista espanyol que féu ajuntar els lluitadors d’ambdues causes en els patis de les presons i els camins de l’exili. Contra la burgesia –la catalana especialment– perquè enfront de la dictadura, aplaudí, i quan Primo es girà contra Catalunya, s’esporuguí i abandonà en mans de la classe obrera el moviment reivindicatiu de la llibertat catalana. Ni sota les banderes de Prats de Molló, ni en el fet de Garraf, no hi havia cap burgès. Foren únicament els obrers, que en els moments de perill defensaren la causa de Catalunya. I cal reconèixer que entre les tendències obreres, els que més s’hi han distingit, han estat els comunistes. Caiguda la monarquia, el moviment obrer i el catalanisme diversificat han tingut una actuació paral·lela. El catalanisme burgès, de la «Lliga» i «Acció Catalana» han quedat gairebé anul·lats com a força preponderant. La massa obrera sindicalista, fugint del seu apoliticisme suïcida, ha votar per l’Esquerra Republicana acabdillada per Macià… Però encara queda el llast del lerrouxisme, que cal acabar. Si bé Lerroux políticament ja no representa res a Catalunya, queda encara dintre del moviment obrer residus de la seva obra, que cal extirpar. Avui Lerroux, cap d’un partit conservador nacional espanyol, premi als serveis que prestà a la burgesia panespanyola desviant el moviment obrer català i enfrontant-lo amb el catalanisme, ja no és un perill…, però la seva mala llevor no ha estat del tot arrencada. Sota aspectes característics no massa dissemblants del lerrouxisme, el «Partido de Extrema Izquierda Federal Revolucionaria», dirigit per l’aventurer Jiménez, comandant de l’exèrcit, cerca de crear un confusionisme en el camp obrer. Parla també un llenguatge de demagògia anarquitzant i sol·licita el vot dels treballadors. En les eleccions de segona volta, s’anava a votar en nom de l’anarquia! Dintre de la C.N.T. a Catalunya, es nota encara el llast del lerrouxisme en la resistència de certs elements a catalanitzar l’organització. La seva premsa, manifestos, cartells, etc., tot és encara en castellà. La F.A.I. és l’expressió més autèntica del lerrouxisme dintre de la C.N.T. La posició de la C.N.T. declarant que s’aixecaria en armes contra tot moviment separatista, és encara la veu del lerrouxisme contra la llibertat. Cal acabar per sempre amb el llast del lerrouxisme, catalanitzant la C.N.T., per una banda, tot reforçant, per l’altra, el Bloc Obrer i Camperol com organització política de classe del proletariat. Article publicat a «L’Hora», 41, el 16 d’octubre del 1931 |
Respon les següents preguntes en un arxiu de Word i envia’l a alexrosinstitut@gmail.com:
1. Contextualitza el moment històric en el que esta escrit aquest article
2. Quins van ser, segons Jaume Compte, els objectius del partit de Lerroux i si es van assolir
3. A què es refereix Jaume Compte quan menciona els fets de 1909? I a què es refereix quan parla del Cu-cut?
4. En què va consistir Solidaritat Catalana?, per què segons Jaume Compte va ser la primera fita en la davallada política de Lerroux?
5. Què era el Sindicato Libre?
6. Quina va ser la posició del catalanisme de la Lliga davant la situació obrera?
7. Quina va ser la postura de la Lliga davant la instauració de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera?
8. A què es referix Jaume Compte quan parla de Prats de Molló?
9. Quin va ser el catalanisme hegemònic durant la Restauració?, quins eren els seus líders?
10. Quin va ser el catalanisme hegemònic després de la proclamació de la República?, quins eren els seus líders?
Data límit de tramesa 27 de febrero de 2011.