Dossier magnífic: © 2017 BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà
1. EL CATALANISME CULTURAL: LA RENAIXENÇA
1.1. La Renaixença
• Al llarg del segle XVIII i a principis del XIX l’ús del català com a llengua de cultura anà disminuint. El català no tenia presència ni en l’Administració ni en l’ensenyament. Únicament se’n feia un ús quotidià.
• En aquest context, cap a la dècada de 1830 va sorgir un moviment cultural i literari, la Renaixença, que reivindicava l’ús del català com a llengua literària de cultura.
|
|
• S’ha convingut que l’Oda a la Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau i els escrits de Joaquim Rubió i Ors marquen l’inici d’aquesta primera manifestació del catalanisme cultural. •El 1859 va promoure la restauració dels Jocs Florals, un concurs literari que premiava textos poètics en català. |
1.2. La Renaixença popular
• Aquesta Renaixença va ser només per unes capes elitistes. Les classes populars sempre havien utilitzat el català de comunicació oral i hi havia una literatura i teatre populars escrits en un català molt proper a la llengua parlada. Criticaven els Jocs Florals per utilitzar un llenguatge arcaïtzant.
• Aquesta Renaixença popular va involucrar capes molt més àmplies de la societat.
• Cal destacar, Anselm Clavé, Abdó Terrades i Frederic Soler (Serafí Pitarra).
|
• Els canals de difusió foren diversos: teatre, cant coral, excursionisme, premsa… • Van aparèixer nombroses publicacions que van ajudar a difondre la lectura, com La Renaixença, diaris com el Diari Català, revistes com la Tramuntana (anarquista) i periòdics republicans com La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa. |
2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC
2.1. Les primeres manifestacions anticentralistes
• Els orígens del catalanisme com a moviment polític cal cercar-los en una sèrie de moviments populars que es manifestaren contra el centralisme uniformador del nou Estat liberal. En aquest sentit cal incloure les bullangues i el carlisme.
• Les primeres revoltes populars, sovint insurreccionals es produeixen entre 1835 i el 1843 i sorgiran en contra de la centralització política, econòmica i administrativa.
 |
• Les revoltes més conegudes seran les bullangues (tumult, avalot): protestes pel malestar social i polític dirigits contra el clergat i les autoritats polítiques. Un exemple serà la Jamància 1843, contra Espartero. (Jamància ve de jamar, menjar, eren grups incorporats a la revolta per menjar de franc). |
• Abans del 1868 no hi ha articulat cap mena de catalanisme polític, només certes demandes de descentralització política en les revoltes populars.
2.2. El republicanisme federal
• Un d’aquests moviments que va aconseguir un suport popular important va ser el republicanisme federal.
– Tenia un caràcter progressista i presentava un fort component anticentralista.
– Propugnava l’organització federal de l’Estat espanyol i defensava el repartiment del poder entre els poders estatal, regionals i municipals.
• El federalisme va passar per diversos moments al llarg del segle XIX:
– El federalisme es va iniciar de la mà del republicanisme des de la dècada de 1840, amb Abdó Terrades.
– Durant el sexenni revolucionar (1868-1874), el federalisme va prendre volada amb el naixement del Partit Republicà Federal de Francesc Pi i Margall, que sostenia que Espanya era unas nació que havia de garantir la plena participació dels ciutadans, l’exercici de les llibertats, la protecció dels drets i la igualtat jurídica. Defensava que l’Estat federal espanyol havia de ser el resultat de la unió voluntària dels diferents pobles de la Península.
– L’any 1869, un grup de federals catalans (Almirall, Anselm Clavé…) van signar el Pacte Federal de Tortosa, un acord entre federalistes per construir l’Estat federal partint de l’antiga Corona d’Aragó (Catalunya, Aragó, València, Balears). Es va concretar durant la primera República.
– Durant la Restauració (1875-1898) el republicanisme federal va perdre pes. Josep Mª Vallès i Ribot en el congrés que el partit celebra el 1883 va impulsar un projecte de Constitució de l’Estat Català dins la Federació Espanyola.
2.3. Valentí Almirall i el Centre Català
• Valentí Almirall va ser un personatge clau del catalanisme Va ser el protagonista de la transició del federalisme al catalanisme polític
• Va tenir un paper destacat en el republicanisme federal català. Almirall propugnava la descentralització política de l’Estat espanyol i, segons ell, la modernització d’Espanya només podia arribar a partir de la implantació d’una república federal.
• De la seva actuació cal destacar el següent:
– Va fundar el primer diari escrit íntegrament en català, el Diari Català(1879).
– Va convocar el Primer Congrés Catalanista (1880) per unir totes les forces catalanistes i es van prendre acords per defensar el dret civil català, crear una Acadèmia de la Llengua Catalana i crear una entitat que difongués el catalanisme.
– Va fundar la primera organització cultural i alhora política del catalanisme, el Centre Català (1882), una organització interclassista.
– Va ser un dels promotors del Memorial de Greuges (1885).
– Va sistematitzar la doctrina del catalanisme polític en el llibre Lo Catalanisme (1886). Contrari al separatisme, segons ell, Catalunya representava un model de progrés per a Espanya, per tant calia que tingués autonomia per poder-se desenvolupar i així poder desenvolupar Espanya.
|
|
2.4. El Centre Català i el Memorial de Greuges
• El Centre Català convoca el Segon Congrés Catalanista (1883), en el que es configura el catalanisme polític, es decideix abandonar els partits polítics espanyols i militar en formacions exclusivament catalanes i es posa en evidència la divisió del catalanisme entre els més progressistes i els més conservadors.
• La idea d’Almirall d’aplegar tot el catalanisme fracassa perquè representa un catalanisme republicà i no atrau la burgesia, i representa una opció política, no social i no atrau les classes populars. El Centre Català acaba desapareixent.
|
||
| 3. EL CATALANISME CONSERVADOR | ||
|
3.1. La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Reina Regent • Un grup d’intel·lectuals conservadors (Àngel Guimerà, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba), procedents del Centre Català, funden la Lliga de Catalunya (1887):
– es tracta d’una organització conservadora, que sintonitza amb la burgesia;
– defensa l’oficialitat del català, el dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política exclusivament catalanista. • La seva actuació és concreta en: – La redacció del Missatge a la Reina Regent (1888), una petició d’autonomia que es va lliurar a la regent Maria Cristina. – L’any 1889 endegaren una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma de codi civil, que finalment fou canviat: el govern central canvia el Codi Civil per respectar el tradicional ordenament jurídic català. Fou la primera victòria del catalanisme.
|
||
|
3.2. El catalanisme tradicionalista
|
3.3. La Unió Catalanista i les Bases de Manresa
• En la difusió del catalanisme hi va tenir un paper molt important la Unió Catalanista (1891), una entitat que aplegava totes les organitzacions catalanistes.
|
• L’èxit de la campanya contra el Codi Civil va portar la necessitat d’una nova entitat que unís els nuclis catalanistes. Així, el 1891 Narcís Verdaguer i Callis i altres membres de la Lliga de Catalunya, va fundar la Unió Catalanista, una federació de tots els centres catalanistes: – Base social: burgesia conservadora, professions liberals, petits propietaris rurals. – Objectius: propagació de les idees regionalistes i realització d’un programa comú per a tots els grups catalanistes. |
|
• Les idees de la Unió Catalanista van significar el triomf definitiu de lestesis catalanistes sobre les regionalistes (ampli autogovern i no simple descentralització de l’Estat).
|
• Per aprovar el programa polític, la Unió Catalanista fa una assemblea de delegats a Manresa (març de 1892), d’on en surten unes Bases per a la Constitució Regional Catalana (Bases de Manresa), la primera formulació d’unprojecte d’estatut d’autonomia. – En la 1a Base s’especifiquen les atribucions del poder central a Catalunya. – En les 16 Bases restants es tracta sobre el poder regional català, la plena sobirania en el govern interior, la possessió de competències absolutes, l’oficialitat de la llengua catalana, càrrecs públics només exercits per catalans i el restabliment de les velles institucions catalanes. |
 |
• Les Bases tenen un caràcter medievalitzant i tradicionalista.
•El govern central va iniciar a partir d’aquell moment una repressió contra el catalanisme amb l’excusa que era un perill per a la unitat d’Espanya.
4. L’IMPULS DEL CATALANISME POLÍTIC
4.1. La crisi del 98 i el catalanisme
• El desastre del 98 va desprestigiar els partits dinàstics i va ser el moment de les aspiracions polítiques del catalanisme, que s’havia desmarcat del sistema de la Restauració, tenia uns líders consolidats, havia elaborat una ideologia i disposava d’una base social important. Des de llavors, el catalanisme comença una notable expansió i es consolida com a alternativa política.
|
|
• El 1899, la reforma fiscal del govern central va generar una forta protesta a Catalunya,l’anomenat Tancament de Caixes: els comerciants es negaren a pagar els impostos i l’alcalde de Barcelona, el Doctor Robert, es va negar a autoritzar els embargaments. La premsaespanyola titllà el fet com a separatisme. El moviment acabà en derrota, però va significar una victòria i un reforçament del catalanisme. |
• El fracàs del govern Silvela, impulsa la unió entre dos grups polítics: Unió Regionalista (1899) (que agrupava els antics partidaris del regeneracionisme, creada per la burgesia industrial, demanava una autonomia política i administrativa per Catalunya) i Centre Nacional Català (1900) (una escissió de la Unió Catalanista).
• En les eleccions de 1901 presenten una candidatura única a Barcelona, la candidatura dels “quatre presidents”, que obté un gran triomf electoral: és la primera vegada que guanya un partit no dinàstic a Barcelona.
4.2. La formació de la Lliga Regionalista
|
|
• Partit polític català creat el 1901 a Barcelona com a resultat de la unió de la Unió Regionalista (1899) i el Centre Nacional Català (1900). • És la primera força política moderna d’Espanya, ben estructurada: secretaria electoral, afiliats, seus repartides per tot Catalunya, etc. • La seva base social és prou àmplia: industrials, comerciants i professionals de Barcelona, propietaris agraris de totes les comarques. • Els seus dirigents més destacats foren Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Josep Puig i Cadafalch, etc. • El seu òrgan de premsa fou La Veu de Catalunya. |
 |
• Recollint l’herència doctrinal del catalanisme conservador, propugnà un reformisme políticque atorgués l’autonomia regional, mentre que s’oposava a la corrupció del sistema de la Restauració. Era un partit burgès i conservador. • Va aconseguir els primers èxits electorals del catalanisme. • Va ser el partit hegemònic a Catalunya fins a la II República (1931). |
• Trajectòria del partit:
– A les eleccions de 1901 assolí un gran èxit, i es convertí en el partit hegemònic a Catalunya fins que la Dictadura de Primo de Rivera trunca l’activitat legal dels partits (1923).
– El 1906 impulsà el moviment de Solidaritat Catalana.
– Arran dels fets de la Setmana Tràgica (1909) dóna suport al govern de Maura.
– Va ser la formació política responsable de la gestió de la Mancomunitat de Catalunya.
– Durant la dictadura de Primo de Rivera va romandre il.legalitzat, com la resta de forces polítiques.
– Amb la Segona República, derrotat a les eleccions de 1931, col·labora amb ERC, però ben aviat assolí l’hegemonia de les forces de dreta i esdevingué l’alternativa a ERC. El 1933 adopta el nom de Lliga Catalana.
– Durant la guerra civil el partit desaparegué, i alguns dels seus dirigents donaren suport als militars insurrectes.
|
|
4.3. El catalanisme a principis del segle XX
• A les eleccions de 1903 (generals) i 1905 (municipals), la Lliga Regionalista va tenir una davallada enfront les forces republicanes i el republicanisme Lerrouxista (anticatalà ).
• Aquesta desfeta electoral va evidenciar discrepàncies internes. Cambó i Enric Prat de la Riba volien acords amb el govern central, mentre que els intransigents ,més progressistes, eren més reivindicatius.
• La crisi esclatà el 1904 amb motiu de la visita d’Alfons XIII. Uns volien boicotejar la visita i altres no.
• Enric Prat de la Riba , autor de La Nacionalitat catalana (1906) (representarà l’ideari del catalanisme conservador), reclama el dret a l’autogovern, però disposat també a intervenir en la política espanyola.
|
|
|
|
4.4. La Solidaritat Catalana (1906)
• L’any 1905, el setmanari satíric català Cu-cut! va publicar un acudit antimilitarista de Junceda. Uns 300 militars feren justícia pel seu compte. En comptes de ser castigats per indisciplina van rebre el suport de la resta de guarnicions.
|
|
• L’estament militar va exigir al govern una Llei de Jurisdiccions (els delictes contra l’exèrcit els jutjaran tribunals militars), aprovada el 1906.
|
|
• Com a resposta a la llei, es va crear Solidaritat Catalana (1906), per iniciativa de la Lliga Regionalista, que va aconseguir d’agrupar totes les forces polítiques de Catalunya, llevat dels lerrouxistes i dels partits dinàstics, en una gran coalició electoral. La integraven nacionalistes catalans, carlins i republicans. • La coalicioó va aconseguir de guanyar les eleccions i el dirigent de la Lliga, Enric Prat de la Riba, va ser nomenat president de la Diputació de Barcelona. |
• Solidaritat Catalana va durar poc temps a causa de la disparitat ideològicai de l’ambigüitat del programa electoral. Solidaritat Catalana era una aliança de partits i per tant les contradiccions van aflorar ben aviat.
• Elements de discòrdia:
– 1: El Projecte de Llei de l’Administració Local propiciat per Maura. Per la Lliga era el primer pas cap a la descentralització, però per Esquerra era poc democràtic.
– 2: El 1908 es presenta el Projecte de pressupost de cultura a l’ajuntament de Barcelona. Comportava la introducció a les escoles de la cooficialitat del català, coeducació i neutralitat religiosa. La Lliga s’hi oposa.
– 3: La dura repressió de Maura arran de la Setmana Tràgica. La Lliga hi va estar d’acord.
4.5. La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
• La idea de formar una federació de les quatre Diputacions Provincials de Catalunya es remunta al segle XIX.
• El projecte concret de federació o mancomunitat de les Diputacions catalanes es va iniciar l’any 1911 per iniciativa d’Enric Prat de la Riba i que va ser presentat al president del govern espanyol, Canalejas, el maig de 1912.
• Canalejas el presenta al Congrés dels diputats el qual va aprovar amb competències molt retallades respecte de l’avantprojecte.
|
|
• El 6 d’abril de 1914, durant la presidència de Dato es va constituir la Mancomunitat de Catalunya (abril 1914-maig 1925). • Agrupava les quatre diputacions catalanes i va ser presidida per Enric Prat de la Riba (1914-1917),Josep Puig i Cadafalch (1917-1923) i, finalment, sota la dictadura de Primo de Rivera, per Alfons Sala i Argemí (1923-1925), fins a la seva dissolució. • Les competències van ser molt migrades, ja que l’Estat mai no va fer cap cessió de serveis ni de recursos. Es pot afirmar que no va tenir mai cap poder polític. |
• La seva actuació va prendre dos camins:
– Creació d’una infraestructura de serveis públics i administratius bàsics que potenciessin el desenvolupament econòmic
– Foment de la llengua i la cultura catalanes a partir d’un projecte cultural i educatiu.
|
|
||||
|
4.6. La campanya per l’autonomia (1919) • Per salvar el sistema polític de la restauració es van formar governs de concentració. Els partits dinàstics estaven fragmentats i va caldre cercar suports per aconseguir l’estabilitat governamental. • Per primer cop, la Lliga Regionalista entrava en el govern central. El que pretenia Cambó (ministre de Foment el 1918 i ministre de finances el 1921) era sensibilitzar el govern de Madrid envers la qüestió catalana.
• El fracàs de la campanya per l’autonomia va suposar un cop fort per a la Lliga, que va constatar que la col.laboració en el governs de coalició no havia significat, com esperava Cambó, una sensibilitat més gran envers les reivindicacions del catalanisme.
|
5. CATALANISME D’ESQUERRES
5.1. Catalanisme i republicanisme
• Els escindits de la Lliga l’any 1904, encapçalats per Lluís Domènech i Montaner, van fundar el Centre Nacionalista Republicà (1906), un partit que es definia com a nacionalista, democràtic i republicà. La seva incidència electoral va ser escassa, ja que el parit de Lerroux captava bona part de l’electorat.
• També van crear el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI), vinculat a l’obrerisme.
• La crisi de Solidaritat Catalana va contribuir a l’apropament entre les forces republicanes, que l’any 1910 van fundar la Unió Federal Nacionalista Republicana. Acabarà desapareixent el 1916, per haver fet una aliança amb el partit de Lerroux (Pacte de Sant Gervasi, 1914).
5.2. El catalanisme d’esquerres
• El desencís per l’escassa capacitat d’acció de la Mancomunitat de Catalunya i la claudicació de la Lliga a Madrid va encoratjar la renovació dels principis de les forces d’esquerres, en un triple sentit:
– Catalanitzar el republicanisme, després de la petjada nnticalana deixada per Lerroux.
– Republicanitzar el catalanisme, per acabar amb l’hegemonia de la Lliga.
– Polititzar l’obrerisme, per a que abandonés l’apoliticisme que propugnaven els anarquistes i se sentís atret per les propostes electorals del catalanisme d’esquerres.
• Entre 1917 i 1923 van anar apareixent nous partits nacionalistes:
– L’any 1917, Francesc Layret i Lluís Companys van organitzar el Partit Republicà Català.
– El 1922 un grup d’intel.lectuals i professionals descontents amb la política de la Lliga (Rovira i Virgili entre d’altres) va abandonar el partit i va crear Acció Catalana.
– El mateix any, Francesc Macià fundava l’organització Estat Català, ambpostulats independentistes.
|
|
|
• Al seu torn, el 1923 es va crear una organització socialista estrictament catalana, quan un grup de militants del PSOE, encapçalats per Manuel Serra i Moret i Rafael Campalans van formar la Unió Socialista de Catalunya.
|
|
Esquemes del tema
| EL CATALANISME (1833-1901) | |||||
| CATALANISME CULTURAL | Persistència de la identitat catalana ↓ |
• Ús del català com a llengua quotidiana i escrita en textos, cançons i romanços populars i religiosos • Manteniment de costums i tradicions pròpies • Consciència particularista dins la monarquia espanyola |
|||
|
La Renaixença ↓ Moviment de recuperació de la llengua i la cultura catalanes |
• Culta | – Va promoure el català com a llengua literària – S’inicià amb B.C.Aribau i J.Rubió i Ors – Va promoure els Jocs Florals. Ús del català arcaic |
|||
| • Popular | – Reivindicà el català “que es parla” – Va promoure corals, premsa i teatre popular: Clavé, Pitarra… |
||||
| ↓ • Unió dels dos corrents: popularitat de Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà |
|||||
| ORÍGENS DEL CATALANISME | D’arrel progressista | • Moviments de protesta populars contra el centralisme de l’Estat liberal: bullangues. Els moderats catalans demanaven la descentralització de l’Estat | |||
| • Federalisme | – Representat pel PRDF de Francesc Pi i Margall – Defensa d’un Estat descentralitzat i federal: pacte entre les regions – Durant el Sexenni va promoure la República federal – Durant la Restauració va proposar el primer projecte de Constitució de l’Estat Català (1883) |
||||
| • Valentí Almirall | – Fundador del catalanisme polític – Va defensar la creació de partits polítics d’àmbit català – Fundà un partit polític interclassista amb un programa reivindicatiu catalanista: Centre Català (1882) – Va promoure el Memorial de Greuges (1885) |
||||
| D’arrel conservadora | • Lliga de Catalunya (1887) | – Escissió del Centre Català, de caràcter més conservador – Va promoure el Missatge a la Reina Regent (1888) |
|||
| • Catalanisme d’inspiració religiosa | – Vigatanisme – Torras i Bages: catalanisme tradicional fonamentat en la família, la propietat i la religió |
||||
| • Unió Catalanista (1891) | – Federació d’entitats catalanistes – Objectius: difusió del catalanisme i elaboració d’un programa comú – Va elaborar les Bases de Manresa (1892) – Tensions entre partidaris i detractors de participar en la vida política a través de partits catalanistes |
||||
| • Lliga Regionalista (1901) | – Resultat de la fusió d’Unió Regionalista (industrials) i Centre Nacional Català (polítics) – Primer gran partit catalanista amb presència electoral i amb una àmplia base social – Defensa de l’autonomia catalana |
||||
| ALTRES NACIONALISMES I REGIONALISMES | Nacionalisme basc | • Nascut com a reacció a l’abolició dels furs i al canvi de la societat tradicional (industrialització) • Fundat per Sabino Arana. Defensor de la raça basca, els furs i la religió • Creació del PNB (1895). Partit autonomista amb força al País Basc |
|||
| Galleguisme | • Nascut per reivindicar la llengua i la cultura gallegues (O Rexurdimento) • No adoptà un caire polític fins al segle XX: Vicente Risco |
||||
| Valencianisme | • Renaixença (reivindicació de la llengua i la cultura valencianes) i València Nova | ||||
| Aragonesisme | • Reivindicació del passat i de les tradicions aragoneses • Regeneracionisme de Joaquín Costa |
||||
| Andalusisme | • Impulsat per Blas Infante: Asamblea Regionalista de Ronda | ||||
| EL CATALANISME (1901-1931) | ||
| EVOLUCIÓ DEL CATALANISME | Organitzacions polítiques | • Hegemonia de la Lliga Regionalista • Creació de la coalició electoral Solidaritat Catalana (1906) • Enfortiment del catalanisme republicà |
| Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) |
• Primer ens d’autogovern català després del 1714: unió de les quatre diputacions catalanes • Gestionada per la Lliga Regionalista • Important tasca de suport a la cultura catalana i foment d’infraestructures • Anul.lada per la dictadura de Primo de Rivera |
|
| Campanya per l’autonomia(1919) | • Fracassa per oposició del rei, el govern i la campanya anticatalana • Comporta el deteriorament polític de la Lliga |
|
| Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) | • Persecució del catalanisme • Ascens del catalanisme d’esquerres: conspiració independentista de Prats de Molló (Estat Català) (1926) • Fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) (1931) |
|