1.- EL PAPER DE L’ESPAI
1.1 Els mecanismes de l’espai
Dir que la geografia estudia l’organització de l’espai terrestre no és una afirmació de fàcil constatació, ja que l’espai no és només el suport físic on es desenvolupa la vida humana en tota la seua complexitat, ni tan sols és un marc neutre en el que transcorre la Història. Des de l’aparició de les societats més primitives ha existit una relació estreta entre les possibilitats del marc natural i l’organització social que l’ha transformat i utilitzat d’acord amb els seus interessos, els seus mitjans i els seus objectius. La incidència social sobre l’entorn ha sigut molt gran i ha deixat profundes empremtes al llarg de la Història, condicionant en molts casos el present. L’espai així entès és fruit d’una construcció històrica i actual, és dinàmic i en ell s’identifiquen uns traços culturals, econòmics, demogràfics, polítics i socials junt amb els propis de la Naturalesa.
L’espai és divers
El món actual es caracteritza per una gran heterogeneïtat socioeconòmica que es tradueix en la presència de nivells de vida molt dispars i en una organització espacial molt contraposada entre els espais fortament humanitzats i els naturals; entre riquesa i pobresa; entre societats molt avançades i societats tradicionals i encara tribals; entre economies agràries primitives i activitats avançades industrials i de serveis; entre grans centres urbans i xicotetes ciutats o pobles. Resulta molt difícil explicar aquestes situacions i, per descomptat, definir quins són els mecanismes que incideixen en una determinada organització espacial. No obstant això, en un intent de sintetitzar els elements més significatius podríem destacar els següents:
• La Història, com a responsable d’una realitat social, econòmica, institucional, tecnològica i política que ha deixat la seua empremta en el present.
• La cultura creada al llarg d’un procés històric, i que en molts espais constitueix un important factor que influeix de forma determinant en la seua ordenació.
• La naturalesa dels processos econòmics, element clau en l’evolució socioeconòmica dels pobles amb una clara empremta en l’ordenació de l’espai.
L’espai és dinàmic
Llegat històric, cultura i la forma en què les societats organitzen les seues activitats econòmiques, són elements clau d’una determinada organització espacial, que ajuden a una comprensió i explicació de l’espai. En síntesi, l’espai no és un simple substrat material passiu, sinó que és un element actiu dotat d’uns caràcters que són capaços de filtrar i modificar qualsevol procés general cada vegada més globalitzador. L’espai és un element dinàmic, ja que els seus caràcters socials, culturals, polítics i econòmics poden evolucionar en un sentit positiu o negatiu al llarg de la Història. De fet, existeixen exemples d’espais hegemònics en un moment determinat que han passat a ocupar en l’actualitat posicions secundàries.
En suma, l’espai és el resultat de l’acció conjunta de factors interns lligats al medi natural i al llegat històric, junt amb factors externs derivats de la seua vinculació internacional.