20190421

Aquesta setmana…

Has fet un mes de vida (el que s’anomena mesversari). Bromes a part, en aquest mes he descobert que els i les de fora de casa et coneixen més que nosaltres, o com a mínim així ens fan sentir. Podria afegir, inclús, que aquelles persones que menys em coneixen a mi són les que més em diuen el que he de fer (segurament perquè em coneixen prou bé per no voler arriscar-se a que els posi a parir; i és que potser acabo tan enfadada perquè no engego a fer punyetes al personal i se m’acumula la ràbia, ho hauré de fer més o cada setmana l’escrit serà del mateix).

“Plora perquè té son”; “dona-li el pit que té gana”; “ja menja prou?”; “menja molta estona, oi?”; “si l’agafes així li cau el cap”; “no la tapis que té calor”; “plora perquè vol que l’agafis”; “agafant-la li dones més amor”; “hauries de fer porteig”; “deixes que els altres la toquin massa”; i la meva preferida: “té còlics!”

Gràcies a tots i totes les pediatres del meu costat (fa unes setmanes una notícia deia que hi havia manca de pediatres als CAPs, doncs no m’ho explico), però m’agrada ser mala mare i passar-me el que em dieu pel forro!

Ho sento, filla!