Arxiu mensual: abril de 2019

Aquesta setmana has viscut la primera vegada de moltes

Publicat el per
Respon

20190428

Aquesta setmana…

…has viscut la primera vegada de moltes mones, Sant Jordis, curses, diades castelleres i votacions democràtiques. Ha estat també la primera vegada en la qual tons pares s’han hagut d’adaptar a una realitat determinada, en la majoria dels casos, per la dinàmica del teu tub digestiu.

Dilluns de la mona tot anava bé fins que, mentre et donava el pit dins el cotxe (feia vent i la sensació de fred era gran en aquell mas sense tancaments), vas fer caca (hi ha altres noms més adequats per a definir-ho però són ofensius). Sense aigua corrent al mas, no hi ha al món tovalloletes que poguessin netejar-te. Solució: passar de la sobretaula, embolicar-te com un durum i dur-te cap a casa per a dutxar-te.

Per Sant Jordi bàsicament la dificultat va consistir en no atropellar gent amb el cotxet. Un altre fet diferencial va ser que vam comprar-te un peluix d’un drac, una cosa que mai m’hauria imaginat que fes i que demostra que ens tens embadalits.

Finalment dissabte va ser un dia mogut (a la nit en arribar a casa miraves a dreta i esquerra preguntant què tocava fer més). Matinant, vam anar de cursa d’orientació on et vam canviar el bolquer enmig d’un camp de vinyes (una imatge bucòlica) i vam sacrificar dues balises (un total d’onze punts) que haurien evitat que el papa quedés últim de la classificació masculina. A la tarda vam arribar tard a la diada perquè just abans de sortir de casa vas empastifar completament el bolquer, el “body” i tota la roba que duies posada, i, quan ja estaves quasi canviada, una glopada va fer que haguéssim de recórrer a una tercera muda. Per sort, gràcies a l'”horari bordegàs” no ens vam perdre ni una ronda sencera tot i arribar 45 min tard. Al teu favor, cal dir que després de que sopessis a la intempèrie sota un portxo (quins pares més irresponsables), vas deixar sopar a la mama i per tant diumenge vas menjar batut de fideuada de Llaguts!

El més important d’aquesta setmana però, no és que per primer cop hagis viscut tantes coses, sinó que tens una vida molt llarga, sana i feliç per davant per viure-les moltes vegades més!

Aquesta setmana has fet un mes

Publicat el per
1

20190421

Aquesta setmana…

Has fet un mes de vida (el que s’anomena mesversari). Bromes a part, en aquest mes he descobert que els i les de fora de casa et coneixen més que nosaltres, o com a mínim així ens fan sentir. Podria afegir, inclús, que aquelles persones que menys em coneixen a mi són les que més em diuen el que he de fer (segurament perquè em coneixen prou bé per no voler arriscar-se a que els posi a parir; i és que potser acabo tan enfadada perquè no engego a fer punyetes al personal i se m’acumula la ràbia, ho hauré de fer més o cada setmana l’escrit serà del mateix).

“Plora perquè té son”; “dona-li el pit que té gana”; “ja menja prou?”; “menja molta estona, oi?”; “si l’agafes així li cau el cap”; “no la tapis que té calor”; “plora perquè vol que l’agafis”; “agafant-la li dones més amor”; “hauries de fer porteig”; “deixes que els altres la toquin massa”; i la meva preferida: “té còlics!”

Gràcies a tots i totes les pediatres del meu costat (fa unes setmanes una notícia deia que hi havia manca de pediatres als CAPs, doncs no m’ho explico), però m’agrada ser mala mare i passar-me el que em dieu pel forro!

Ho sento, filla!

Aquesta setmana has rebut la teva primera carta

Publicat el per
Respon

20190414

Aquesta setmana…

Has rebut la teva primera carta i en ella hi havia la teva targeta sanitària. Així es donava per conclosa tota la paperassa per a legalitzar-te com a ciutadana seguint les pautes recollides en el document “la gimcana del naixement” (com si no n’haguéssim tingut prou amb la gimcana de l’embaràs amb anàlisis, revisions, classes prepart i coses que no podia menjar). La gimcana consisteix en anar amb un nadó de menys d’una setmana a: l’oficina d’atenció al ciutadà (dues vegades), el CAP (dues vegades, una per agafar l’alta i una per a tramitar-te la targeta), el registre civil, i l’oficina de la Seguretat Social (només t’atenen si demanes cita prèvia amb dies  d’antel·lació i, per molt que t’insisteixin, els tràmits no els pots fer per internet). A sobre, com que treballo pel departament d’educació, hem hagut d’anar a l’institut i a l’oficina dels serveis territorials a presentar un formulari (impossible de trobar per internet), una fotocòpia del llibre de família i un informe per a Muface firmat pel metge de capçalera (això només per a funcionaris, tot i que en trucar a Muface no t’ho expliquin). És veritat que es poden registrar els recent nascuts en l’hospital si els pares estan casats (t’estalvies passos de la gimcana), però no ho vam poder fer perquè només ho fan si es segueix l’ordre tradicional dels cognoms, és a dir, primer el del pare.

Parlant d’això, el teu pare i jo no ens posàvem d’acord en l’ordre dels cognoms. Vam necessitar arribar a un acord intel·ligent que no depengués d’un joc d’atzar però que tinguéssim el 50% de possibilitats de que el nostre cognom anés primer i que no depengués de l’opinió d’una tercera persona: en cas de ser nen, el primer cognom seria el del papa, i si eres nena, el primer seria el meu. Així doncs, en el moment que vas néixer, vam saber el teu nom i també els teus cognoms.

Aquesta setmana has anat al teu primer concert

Publicat el per
Respon

20190407

Aquesta setmana…

Has anat al teu primer concert. Com a pares vam pendre la decisió d’anar al concert de Els Pets a Vilanova a últim moment, és a dir, 48h abans. Portar de concert a un nadó de 17 dies fa molt de respecte. Per això, i malgrat que les entrades estaven a la venda des de feia mesos, no planifiques massa: no sabíem si ni tu ni jo estaríem bé de salut i aguantaríem tanta estona.

Ens vam posicionar al final de la sala per evitar cops i volums forts (els protectors auditius que ens van cedir no se’t mantenien a lloc perquè encara no pots aguantar el coll), com dues famílies més i una dona amb cadira de rodes. Vas anar alternant el dormir amb estar desperta al cotxet fins que, quan es complien les 4h sense menjar, i tal i com havíem previst, vas començar a plorar sense consol. Vam marxar mentre tocaven la cançó de “S’ha acabat”. Molt adient tot plegat vaig pensar, però és que he comprovat que era la última cançó del concert, fet que vol dir que el vas aguantar sencer!

Potser no tindràs mai record d’aquest concert, però el Xavi i jo sí. Va ser una aventura familiar genial i preciosa, immillorable per haver estat també amb Els Pets.

Aquesta setmana també t’ha caigut el melic. Això, però, és menys destacable que haver anat de concert, ja que ens ha passat a tots.

Aquesta setmana hem hagut de guardar roba

Publicat el per
Respon

20190331

Aquesta setmana…

Hem hagut de guardar roba perquè ja et va petita! Ha passat una setmana i ja notem que creixes, sobretot perquè hi ha “bodies” que ja no et van bé de mida.

El criteri de mida de la roba de nadó és curiós d’entendre. Aquesta es classifica en 0, 1, 3, 6, 9, 12 mesos en general. Tot i que hi ha marques que matisen els centímetres. Em sento més còmode amb aquesta opció, ja que no és el mateix un nadó de 0 mesos que neix a les 37 setmanes de gestació (que ja estaria a terme) que un que neixi a les quasi 42 com tu, filla.

En la tercera ecografia ja es fa un càlcul sobre les dimensions aproximades del nadó. No només es modelitza el pes, sinó que estadísticament es dona el percentil que li correspon. Clar, si el percentil és de 80, com per l’Ona, ja pots començar a plantejar-te no comprar gaires bodies de talla 0m. Tot i tenir-lo clar, els 3 o 4 que vam comprar i ens van regalar per si un cas, són aquests que ja estan guardats i ordenats.

Parlant d’això, de moment no estem comprant gaire roba, ja que les amistats i coneguts en regalen molta, i també estem notant la tendència de les persones a donar-la o passar-la, ja que realment es troba quasi sempre en molt bon estat.

Aquesta setmana he conegut el teu nom

Publicat el per
Respon

20190324

Aquesta setmana…

he conegut el teu nom, Ona; t’he conegut a tu, filla meva! No oblidaré mai el moment en què l’Anna, la ginecòloga, te’m va posar damunt i em va dir: “és una nena”. Eren les 20.30 i el teu pare era al meu costat, com ho havia estat durant tot el dia.

Feia dies que t’esperàvem, des de divendres 8, però no t’arrencaves a sortir. Finalment, aquest dimarts ens van dir que et coneixeríem l’endemà. Gràcies a oxitocina artificial, la ruptura de la bossa d’aigües, l’epidural i l’ús d’espàtules vas néixer al cap d’onze hores. La primavera es va adelantar dues hores i mitja per a nosaltres. Una primavera que em durarà tota la vida.

Ara que hi penso millor, crec que hauria de ser més concreta quan dic que t’he conegut, perquè realment, hauria de ser: “aquesta setmana he començat a conèixer-te”. És veritat que feia mesos que et notava, et sentia, havies canviat les meves rutines i els meus hàbits alimentaris, però tot això queda lluny de saber coses de tu. Ara sé com sona la teva veu o puc veure com es mouen els teus ulls. Toco les teves ungles i la teva panxa i, a vegades, puc distingir si el teu plor és de gana o perquè tens els bolquers mullats. La majoria de vegades no encerto. I és que tot això acaba de començar!