Copio a continuació el treball de la Jenny sobre Nike i el de l’Aitor corregit i modificat sobre Nestle.
(Aitor, crec que la Cristina Camero ho va fer sobre la Coca-Cola)
Nike, Inc. (NYSE: NKE) és una empresa multinacional nord-americana de roba, calçat y altres articles de esport fundada al 1968 per Phil Knight y Bill Bowerman.
|
Tipus |
Empresa
Nike és un mercat de competència imperfecta. És monopolístic que posseeix patent o llicència.
Aquesta empresa és patrocinadora de diferent jugadors, esdeveniments i equips, entre d’altres coses.
Ocupa al voltant del 37% del mercat de la indústria del calçat esportiu, el que li converteix en líder del mercat.
Expansió de la multinacional Nike
Només amb veure el seu logotip o l’eslògan, pràcticament qualsevol persona del món sabria de què estem parlant. Nike, una empresa dedicada a roba esportiva, gasta més de 500 milions de dòlars a l’any en publicitat i paga quantitats milionàries a les estrelles de l’esport perquè duguin la seva roba.
La globalització de l’economia i el desenvolupament del capitalisme financer en els últims anys del segle XX van fer que anés aquesta última la modalitat que més s’estengués.
Per a evitar competències molestes, controlar els mercats i imposar els preus a la seva conveniència, potencia tot el que pot el procés de concentració i acumulació d’empreses diverses. Així, unes poques signatures, ja sigui directament o a través de les seves filials, han aconseguit dominar la producció a escala mundial en alguns sectors formant autèntics oligopolis.
Drets laborals
L’informe anual “Fora de Joc” d’ Oxfam International publica que en diverses fàbriques asiàtiques Nike ha mostrat que està disposada a col·laborar amb Fair Labour Association (FLA) per a donar suport els drets sindicals dels treballadors quan té coneixement de la seva violació. No obstant això, en aquest informe també es documenten diversos casos en els que, en els últims anys, Nike ha tallat les comandes a fàbriques asiàtiques en les quals els treballadors han establert sindicats o en les quals els propietaris han indicat la seva disponibilitat a treballar amb els sindicats. Amb independència de si aquestes decisions comercials en concret reflecteixen una tendència en contra de les fàbriques amb sindicats, si l’empresa és seriosa pel que fa al respecte dels drets sindicals, ha de donar prioritat a mantenir la producció amb els proveïdors que estan disposats a deixar que els treballadors s’organitzin i puguin negociar de forma col·lectiva.
Les maquiladores
A les empreses els surt molt rendible realitzar els seus productes en les maquilas, ja que el preu per hora de treball en la maquila difereix considerablement del preu per hora que es paga en Estats Units. Nicaragua és el país amb menor salari, té com terme mitjà 0,30 dòlars l’hora. En EEUU, el pagament de l’hora és superior a 5 dòlars. El treball està mal remunerat i la pressió dels empleadores per a reduir els seus costos via salari és molt evident.En definitiva, la legislació manca encara d’una perspectiva de gènere adequada per a regular amb propietat les situacions discriminatòries que enfronten les dones a les maquiles.
NESTLÉ
La Société des Produits Nestlé S.A, coneguda internacionalment com a Nestlé, és des de l’any 2005 l’empresa d’aliments més gran del món i l’empresa més diversificada. Nestlé ven productes des de menjar per animals fins a productes de xocolata, llet y cafè. Nestlé té més de 200.000 treballadors a tot el món. L’empresa va ser fundada a l’any 1866 per Henri Nestlé( D’Alemania, però resident a Suïssa).A 1938 va crear el seu primer producte important, Nescafé, que és un cafè soluble instantani, que es va fer molt popular a la segona guerra mundial, ja que el repartien amb les racions d’aliments dels soldats dels Estats Units. Nestlé ven la majoria dels seus productes a casi tot el món,des de Països con Suïssa fins a Països com Panamà, passant per Canadà(ven productes a Europa, Amèrica, Àsia i a la major part d’Àfrica). La seva producció està repartida pels Països on es venen els seus productes, es a dir, que te fàbriques per tot el món. Nestlé no té la majoria dels seus empleats subcontractats( com les empreses Nike, Adidas o Disney), però també té personal subcontractat. Per exemple, a l’any 2006 a una fàbrica de la República Dominicana que en un any va augmentar la seva producció en un 80%, va haver-hi un acomiadament massiu de personal, per fer subcontractació. Per l’ambició de l’empresa, per a guanyar uns quants milions més, va deixar al carrer a més de 60 treballadors d’una fàbrica, però Nestlé de debò nessesita aquests pocs milions que hagi pogut treure amb aquests acomiadaments? De debò aquesta gent que va fer que aquesta fàbrica augmentés la seva producció en un 80% es mereixien com a premi ser acomiadats per ser substituïts per treballadors amb un sou indigne?Jo penso que no. Els treballadors d’aquesta fàbrica es van posar en baga, però no van aconseguir res, però per que el govern no fa res? Perquè l’ONU no fa res? Tants són el diners que Nestlé paga pel seu silenci? Nestlé té un poder internacional molt gran, ja que poc a poc s’ha anat menjant i ha anat adquirint altres empreses de la competència, o no, fins que el seu poder ha arribat a ser immens. De les empreses més importants que Nestlé s’ha menjat destaco: Maggi, L’Oreal, i un llarg etc.
Nestlé en sí no és un monopoli, encara que algunes de les seves marques podrien caure dintre d’aquesta calificació. Per exemple la seva fabricació de xocolata i llaminadures és possiblement la més important de tot el món, per això la seva competència en aquest àmbit es bastant pobre o directament nula. En alguns Països si que té més competència que en altres, per la diversitat d’empreses a tot el món, però en general Nestlé és la més forta a segons quins àmbits.
Nestlé experimenta els seus productes en animals. Per exemple, una de les seves ompanyíes, anomenada Purina Petcare, porta experimentant els seus productes en animals des de l’any 1926.Però el que fa més gràcia de tot això, es que els experiments que fan, apart de ser molt cruels i macabres, no serveixen de res! Llavors que necessitat tenen de continuar experimentant en animals? Perquè si almenys traguessin algun profit, però fer-ho per fer-ho és inhumà!
Als anys 70 es va fer un estudi, que determinava que la llet en pols per nadons de Nestlé era perjudicial pels nadons, ja que els nens que prenien llet materna creixien molt més que els nadons que prenien llet en pols Nestlé. Però Nestlé, com “una hiena morta de fam”, va intentar enganyar la gent al llançar publicitat enganyosa on es deia que la llet en pols era millor que la llet materna. Finalment l’ONU va crear a l’any 1981 una llei internacional que prohivieix la comercialització de llet en pols, però Nestlé encara avui dia continua venent llet en pols. Nestlé va crear una tactica: un cambi de nom a ” Llet de seguiment”, i un cambi d’imatge. Després va començar a patir crítiques i es va justificar dient que la prohibició només es va redactar fent referencia a llet per a nadons, y no per a la resta. Però i les mares que no saven el risc al que sotmeten als seus fills al donar-li llet en pols? Jo crec que tothom hauria de saber a que es sotmet quan compra algun producte. Però el millor de tot es que Nestlé suborna amb objectes materials( xocolata, gots, calendaris, portamines…) a tots els centres de salut per que no expliquin la veritat de la seva llet a les mares!
Jo penso, que encara que no sigui fàcil, degut a la quantitat tan gran gue Nestlé té de productes, i el ventall immens que té d’empreses sota el seu poder, s’hauria de fer un boicot contra l’empresa per frenar el seu poder, que s’ha guanyat de forma molt bruta, y jugant amb la salut de la gent. En més de 20 països al món des de fa ja anys hi ha un boicot dels consumidors contra Nestlé, per ser l’empresa que més violacions comet. O si no, informar a tothom d’això, i que cadascú decideixi que comprar, però la informació es necessària per a poder escollir correctament.
AITOR DIAZ ARDOY
BIBLIOGRAFIA
http://www.ibfan.org/spanish/codewatch/btr01/NESTLE.HTM