Cochlicella acuta

Publicat el 29 de novembre de 2016 per Ferran

Nom científic: Cochlicella acuta.
Família: Cochlicellidae.

Aquesta cargolina té la closca de coloració blanquinosa amb taques marronoses. Fa 9-15 mm de llargada.
Viu en zones costeres, àrees amb dunes i herbassars de ribera.

Publicat dins de Cochlicella acuta, Cochlicellidae | Deixa un comentari

Cochlicella barbara

Publicat el 29 de novembre de 2016 per Ferran

Nom científic: Cochlicella barbara.
Família: Cochlicellidae.

Aquesta cargolina té la closca de coloració blanquinosa, groguenca o grisenca amb taques o franges marronoses. Fa 5-8 mm de llargada.
Viu en horts, jardins i herbassars.

Publicat dins de Cochlicella barbara, Cochlicellidae | Deixa un comentari

Microxeromagna lowei

Publicat el 28 de novembre de 2016 per Ferran

Nom científic: Microxeromagna lowei.
Família: Hygromiidae.

Aquest cargol minúscul té la closca marronosa amb taques de diverses tonalitats. Pot arribar a fer entre 5 i 8 mm de diàmetre. Pot tenir petits pèls a la closca, si bé en molts casos els perd pel contacte amb el terra.
Viu en zones de la terra baixa i també en àrees més muntanyoses.

Publicat dins de Hygromiidae, Microxeromagna lowei | Deixa un comentari

Sphincterochila candidissima

Publicat el 28 de novembre de 2016 per Ferran

Nom científic: Sphincterochila candidissima.
Família: Sphincterochilidae.

Aquest cargol té la closca blanca, sense franges. Pot arribar a fer entre 15 i 26 mm de diàmetre.
Viu en terrenys calcaris molt assolellats a la terra baixa. A les terres de Lleida se’l coneix com cargol gitano.

Còpula

Publicat dins de Sphincterochila candidissima, Sphincterochilidae | Deixa un comentari

Iberus alonensis

Publicat el 28 de novembre de 2016 per Ferran

Nom científic: Iberus alonensis.
Família: Helicidae.

Aquest cargol té la closca de coloració blanquinosa, crema o marró clar amb franges poc visibles. Pot arribar a fer 40 mm de diàmetre.
Viu en àrees rocoses calcàries amb poca vegetació, a les terres de l’Ebre.

Publicat dins de Helicidae, Iberus alonensis | Deixa un comentari

Chilostoma desmoulinsi

Publicat el 27 de novembre de 2016 per Ferran

Nom científic: Chilostoma desmoulinsii.
Família: Helicidae.

Aquest cargol té la closca de coloració groguenca o marró fosca amb alguna franja més fosca. Pot arribar a fer entre 13 i 16 mm de diàmetre.
Viu en àrees rocoses calcàries muntanyoses on s’amaga en les esquerdes de les roques.

Publicat dins de Chilostoma desmoulinsi, Helicidae | Deixa un comentari

Hygromia limbata

Publicat el 27 de novembre de 2016 per Ferran

Nom científic: Hygromia limbata.
Família: Hygromiidae.

Aquest cargol té la closca de color crema marró fosc i pot tenir algunes franges fosques. Pot arribar a fer entre 12 i 17 mm segons les zones.
Viu en àrees humides dels boscos, zones arbustives i prats d’herba.

Publicat dins de Hygromia limbata, Hygromiidae | Deixa un comentari

Cernuella virgata

Publicat el 27 de novembre de 2016 per Ferran

Nom científic: Cernuella virgata.
Família: Hygromiidae.

Aquest cargol té la closca de color blanquinós, però també pot ser groguenca o una mica rosada i pot tenir entre algunes franges fosques. Pot arribar a fer entre 12 i 23 mm segons les zones.
Viu en àrees seques, camps de cultiu i també en zones amb dunes.

Publicat dins de Cernuella virgata, Hygromiidae | Deixa un comentari

Helicigona lapicida

Publicat el 27 de novembre de 2016 per Ferran

Nom científic: Helicigona lapicida.
Família: Helicidae.

Aquest cargol és de coloració marronosa amb taques fosques. La closca és aplanada i fa 5-6 mm de gruix i entre 14 i 20 mm de diàmetre.
Viu en àrees humides, sobretot en boscos de muntanya on s’amaga entre les escletxes de les roques o dels murs de pedra.

Juvenil

Publicat dins de Helicidae, Helicigona lapicida | Deixa un comentari

Theba pisana

Publicat el 27 de novembre de 2016 per Ferran

Nom científic: Theba pisana.
Família: Helicidae.

La cargolina és un cargol de coloració blanquinosa, però pot tenir la closca de colors variables; pot ser blanca, groguenca o marronosa i pot tenir taques marronoses. Acostuma a fer entre 12 i 15 mm, però pot arribar a fer fins a 25 mm de diàmetre.
Viu en àrees de secà, camps de cultiu, àrees costeres i també en zones amb dunes.
En temps molt sec, les cargolines s’enganxen a les tiges del fonoll i d’altres plantes de secà. Ho fan per no perdre humitat. Poden estar en aquest estat fins que canviï el temps i torni a haver humitat.S’alimenta de fulles, fruites, verdures i bolets. Pot ser una plaga per a determinats cultius.

Juvenil

Juvenil

Publicat dins de Helicidae, Theba pisana | Deixa un comentari