ESTIMADAPRIMÀRIA
EL VALOR DE L’ERROR
És ben sabut que en l’aprenentatge hi ha molts moments en què l’error té un paper destacat: és present en les teories psicològiques d’assaig-error, en el llenguatge informàtic i en molts aspectes de la vida. De vegades, però, els mestres no actuem de forma prou adequada davant dels errors dels alumnes i segons quina sigui la nostra actitud aconseguirem resultats ben diferents.
Quan un infant és petit i comença a fer els primers aprenentatges s.equivoca i no passa res, al contrari, se l’anima a afrontar l’entrebanc per tornar-ho a intentar. A ningú no se li acut desqualificar-lo o humiliar-lo. Moltes dinàmiques en l’escola bressol (el treball per racons, el joc heurístic.) contemplen l’error com a un element present i necessari. Però, què passa quan aquell infant es fa més gran? Com reacciona el mestre/a si l’alumne s’equivoca?
Si el mestre/a considera l’error com una falta, està interpretant que no s’ha respost correctament a allò que s’ha demanat. Aniria lligat al paper d’un mestre/a merament transmissor de coneixements, i no un acompanyant, un guia, un dinamitzador… Però també podríem considerar que és el mestre/a qui ha estat la causa de l’error, perquè no s’ha adaptat a la realitat dels alumnes.
Si defensem el mestre/a que està al costat dels alumnes, que afavoreix i planteja situacions per tal que els mateixos nens i nenes facin els seus descobriments, en el fons es vol veure què passa quan l’alumne s’adona que s’ha equivocat, com se’n surt, quines estratègies busca… Aquesta visió de l’error possibilita aprendre més i dóna més eines al mestre/a per veure els processos que fa el seu alumne. A més a més, qui veu que el seu error és interpretat i respectat, es mostrarà més tranquil i segur a l’hora de buscar noves solucions que qui és sancionat, que pot sentir-se menyspreat i, en definitiva, menys respectat.
Més d’una vegada potser caldria recordar allò que diu la saviesa popular «dels errors se n’aprèn» i traslladar-ho a tots els àmbits: quotidià, escolar… Ens aniria bé no sols per afavorir un ambient de confiança i tranquil·litat, sinó també per possibilitar més aprenentatges i fer adonar els mateixos alumnes que d’errors tots en cometem. En canvi, els mestres no tenim la sort que algú ens ajudi a veure els nostres errors per anar millorant la nostra feina.
Mercè Olivé
Treballa a l.Escola Garbí d.Esplugues de Llobregat
Aquest mes de maig hi ha hagut un seguit d’activitats que creiem que són d’especial interès per la seva singularitat com són l’exposició sobre “Leonardo da Vinci” a l’Escola del Treball del Ripollès.
Darrerament es comenta que a les escoles i instituts s’ha perdut el respecte pel mestre, per la figura del professor. Hom afirma que la “bona educació” és absent i que el que cal amb urgència és recuperar l’autoritat i la disciplina. És veritat tot això? Hi ha ara més problemes de convivència, més conflictes de comportament a l’escola, que abans? Alguns professors que fa uns anys donaven classe a l’etapa dels antics BUP i COU es queixen que en els nous instituts, on actualment s’acumula el 100% de la població de 12 a 16 anys, el clima de classe, el respecte envers el professor, la relació entre companys, l’interès per l’estudi i els comportaments disruptius s’han incrementat fins a un punt que, ara, és molt difícil poder donar una classe sencera a ple rendiment d’atenció i productivitat; que sempre cal estar avisant i amenaçant a determinats alumnes amb mesures punitives i que la repetició de les mateixes no fa més que saturar el sistema sancionador.
PALABRAS Y ACORDES DEL MUNDO
XERRIM-XERRAM – Conté dos volums
L’editorial Teide acaba de completar la col·lecció Estratègies de comprensió lectora per a l’Educació Primària, 18 quaderns en català i 18 en castellà, des de cicle inicial a cicle superior, que en part són el resultat d’un projecte que ofereix l’oportunitat d’ aprofundir en el procés d’ensenyament –aprenentatge de la comprensió lectora.