L’efecte Pigmalió

Deia Goethe que si tractem una persona tal com és, continuarà sent el que és; però si la tractem com el que pot arribar a ser, es convertirà en la persona que pot arribar a ser. El psicòleg Robert Rosenthal, un especialista en profecies autocomplertes, li va donar la raó en demostrar amb quina facilitat es compleixen les expectatives dels professors sobre els seus alumnes. Després de passar un test d’intel·ligència en una escola, va donar  a cada professor els noms dels alumnes amb un potencial cognitiu més alt. En realitat, però, havia triat els noms a l’atzar, i no es corresponien amb les resultats reals. Els nens no sabien res del que estava passant. En finalitzar el curs, Rosenthal va passar un nou text i va comparar els resultats: va comprovar que els alumnes amb millors expectatives eren els que més havien progressat.
La conclusió és clara: els nens es tornen més llestos, com més llestos els considerem. Les raons són les següents: els professors tendeixen espontàniament a crear un clima més càlid al voltant dels alumnes amb més expectatives, són més agradables amb ells, tant verbalment com en el llenguatge no verbal, els ensenyen més matèria, els fan més preguntes, són més pacients amb les seves respostes i fins i tot els ajuden a donar-los forma.

Si tenim present tot això podríem dir que un professor que admet una resposta de baixa qualitat en un alumne, el que de veritat està posant de manifest és que no hi confia gaire.

L’estudi de Rosenthal, “Pygmalion in the classroom: teachers expectation and pupils’ intellectual development”, va ser publicat el 1968

Gregori Luri és doctor en filosofia i educador
Aracriatures, 25 de febrer del 2012