NOU CURS, NOUS CURSOS

Ja tornem a ser-hi. Després de reposar durant les vacances, infants, adolescents, mestres, professorat, pares i mares ens preparem per iniciar un nou curs. En el marc escolar sempre hi ha algun canvi: unes obres acabades, aules pintades, llibres o materials diferents… Quan comença un curs alguna cosa fa olor de nou. Per al professorat també sempre hi ha alguna modificació: en els horaris, en el nivell, en l’alumnat per tutoritzar, s’estrena o es deixa de tenir un càrrec directiu…; es tracta d’una de les professions que cada setembre comporta un nou repte. Evidentment, com en tot, hi ha gent que es pren aquest repte amb més ganes o menys, però, si un és responsable, haurà d’adaptar-se i preparar-se per a una nova situació.

Darrerament, i per diversos factors llargs d’analitzar, s’ha anat estenent entre el professorat un cert desànim. Molts professionals somien i només parlen de la jubilació anticipada, d’altres es queixen constantment i alguns viuen l’ofici com una càrrega feixuga que cal suportar amb estoïcisme. Però sempre n’hi ha que gaudeixen amb la feina que fan. I és que el contacte amb els infants és una satisfacció quan el professional sap valorar totes  les coses positives que comporta. Si és té una actitud receptiva, ens poden ensenyar moltes coses. Per exemple, els infants tenen una gran curiositat per aprendre, espontaneïtat, imaginació, activitat mental i física, creativitat sense prejudicis i d’altres qualitats força oblidades en la nostra societat adulta. Aturar-se a reflexionar sobre les seves aportacions pot esdevenir un motiu d’enriquiment personal per a l’ensenyant. Hi ha professors que reconeixen que  conviure amb infants i adolescents els rejoveneix. Acostumen a ser tots aquells que tenen una forma d’ensenyar que es basa, a més d’educar i transmetre coneixements, a mantenir una actitud oberta i interactiva amb l’alumnat, és a dir, els qui saben afrontar la feina amb il·lusió i optimisme. També fer de mestre suposa no quedar-se encallat en una rutina com passa en d’altres professions. Constantment cal renovar-se si no es vol tenir problemes. El reciclatge permanent és un dels actius més importants de l’ensenyament. Avui dia, per motivar l’alumnat cal estar al dia en una sèrie d’innovacions tècniques i pedagògiques. Qui més qui menys per exemple, s’ha hagut d’espavilar per aprendre l’ús de les TIC si no volia quedar desfasat.

Evidentment, no tot són flors i violes en el marc escolar actual. Tenim, des de la mateixa societat i des del món polític i administratiu, diferents fronts oberts que ens compliquen el dia a dia. N’és un bon exemple la lluita per mantenir l’ensenyament català en diversos indrets dels territoris catalans. Els pals a les rodes són constants al País Valencià i n’és un bon exemple el cas del CP El Castell (Almoines) i, tot i els avenços, en la Catalunya Nord encara s’està lluny de la normalitat, i no parlem de l’Alguer o de la Franja… . Al Principat, tot i que aquest podria ser el curs de l’aprovació i popsada en marxa de la primera Llei d’Educació de la història catalana, plana l’amenaça de sentències jurídiques pendents i l’aplicació de la tercera hora de castellà, de moment ajornada, però no se sap com acabarà. A més, encara hi ha assignaturespendents, com ara en l’ensenyament secundari i, i en que van passant els anys, i no es fa res per pal·liar el greu dèficit d’ús de la llengua.

També, i des del punt de vista social, hem d’enfrontar-nos a uns moments crítics de canvis de valors i de contacte amb altres cultures, que reverteixen en aspectes educatius, d’identitat nacional i de convivència.

Amb tot, en la majoria de centres i d’aules, es fa un ensenyament de qualitat i -malgrat estudis, opinions i detractors que diuen el contrari- els professionals continuen al peu del canó amb els ànims renovats. Com l’infant que estrena una llibreta nova, els mestres s’il·lusionen per la feina i espreparen les programacions, els materials per iniciar un nou curs i intentaran esforçar-se perquè sigui millor que l’anterior.