ESTIMADAPRIMÀRIA
EL VALOR DE L’ERROR

És ben sabut que en l’aprenentatge hi ha molts moments en què l’error té un paper destacat: és present en les teories psicològiques d’assaig-error, en el llenguatge informàtic i en molts aspectes de la vida. De vegades, però, els mestres no actuem de forma prou adequada davant dels errors dels alumnes i segons quina sigui la nostra actitud aconseguirem resultats ben diferents.

Quan un infant és petit i comença a fer els primers aprenentatges s.equivoca i no passa res, al contrari, se l’anima a afrontar l’entrebanc per tornar-ho a intentar. A ningú no se li acut desqualificar-lo o humiliar-lo. Moltes dinàmiques en l’escola bressol (el treball per racons, el joc heurístic.) contemplen l’error com a un element present i necessari. Però, què passa quan aquell infant es fa més gran? Com reacciona el mestre/a si l’alumne s’equivoca?

Si el mestre/a considera l’error com una falta, està interpretant que no s’ha respost correctament a allò que s’ha demanat. Aniria lligat al paper d’un mestre/a merament transmissor de coneixements, i no un acompanyant, un guia, un dinamitzador… Però també podríem considerar que és el mestre/a qui ha estat la causa de l’error, perquè no s’ha adaptat a la realitat dels alumnes.

Si defensem el mestre/a que està al costat dels alumnes, que afavoreix i planteja situacions per tal que els mateixos nens i nenes facin els seus descobriments, en el fons es vol veure què passa quan l’alumne s’adona que s’ha equivocat, com se’n surt, quines estratègies busca… Aquesta visió de l’error possibilita aprendre més i dóna més eines al mestre/a per veure els processos que fa el seu alumne. A més a més, qui veu que el seu error és interpretat i respectat, es mostrarà més tranquil i segur a l’hora de buscar noves solucions que qui és sancionat, que pot sentir-se menyspreat i, en definitiva, menys respectat.

Més d’una vegada potser caldria recordar allò que diu la saviesa popular «dels errors se n’aprèn» i traslladar-ho a tots els àmbits: quotidià, escolar… Ens aniria bé no sols per afavorir un ambient de confiança i tranquil·litat, sinó també per possibilitar més aprenentatges i fer adonar els mateixos alumnes que d’errors tots en cometem. En canvi, els mestres no tenim la sort que algú ens ajudi a veure els nostres errors per anar millorant la nostra feina.
Mercè Olivé
Treballa a l.Escola Garbí d.Esplugues de Llobregat