Col.laborem amb la Marató de TV3. Un origami un euro

Una història mil·lenària

Sabíeu que hi ha una antiga llegenda japonesa,Senbazuru”, que diu que a qualsevol persona que faci 1.000 grues de paper li serà concedit un desig?

Les mil grues d’origami (papiroflexia en japonès) es van convertir en un símbol de la pau a causa de la història de Sadako Sasaki (1943-1955), una nena japonesa que va desitjar curar-se de la seva malaltia produïda per la radiació de la bomba atòmica que va caure damunt Hiroshima. Després del consell de la seva amiga Chizuko, i mentre estava a l’hospital, va decidir que faria 1.000 grues de paper. Va pensar que el seu desig no seria només per a curar-se, sinó també per a que tot el món pogués viure en pau, sense guerres. Sadako no va poder superar la malaltia i tampoc va acabar de fer totes les grues (va haver de parar quan portava 644). Però, Chizuko i molts altres amics van arribar a fer les 1.000 grues, que d’aquesta manera, es van convertir en un símbol de la pau a tot el món.

Tradicionalment, regalar grues de paper s’ha associat amb el fet de voler desitjar salut, benestar, felicitat i prosperitat. Se’n regalen, entre d’altres moments, quan neix un nadó, quan una parella es casa, quan algú està malalt… o bé es poden regalar a algú que estimes o que és important per a tu.

Oficina Tuset

Recollint l’esperit d’aquesta història, la Fundació Mútua General de Catalunya ha creat la iniciativa “1 origami 1 euro“, amb la finalitat de compartir aquest desig solidari amb tota la societat.

Nosaltres també ens hi hem volgut sumar i entre tots hem fet 500 grues que vam fer arribar a la muntanya de grues que havien fet altres escoles de Catalunya.

Aquests són alguns dels nostres missatges.

I també algunes fotos.

Concert de Santa Cecília

El dia 22 de novembre vam celebrar el dia de la Música. Els nens i nenes de 6è i la Míriam van preparar un concert que van oferir a tots els seus companys de l’escola des dels més petits als més grans. Va ser un dia molt intens. En van fer tres sessions, dues pel matí i la última a la tarda.

Aquí en podeu escoltar una part.

I també veure algunes fotografies …

Estimada Joana !!

Es fa difícil escollir un poema…

Al llibre  “Degotall de poemes” (La Galera, 1997) hi ha una introducció molt delicada:

Estimo les lletres
que formen els mots,
els llavis que els diuen,
i el cor que els entén…
perquè als mots hi ha l’ànima
de tota la gent!

(De la Joana Raspall als nens i nenes)

En el seu recordatori hi diu :

“Vull deixar amor

i somnis i paraules

que durin més que jo,

al cor dels altres.”

Gràcies Joana !!

 

 

Comencem una nova etapa !!

Amb aquest article volem iniciar una nova etapa en el bloc de l’escola… I ens ha semblat que iniciar-lo fent el “nostre” homenatge a l’estimada Joana Raspall era un bon punt de partida.

“La poeta, bibliotecària i lexicògrafa Joana Raspall ha mort la matinada d’aquest dimecres a Sant Feliu de Llobregat als 100 anys, segons ha confirmat la família de l’escriptora.
La Joana se n’ha anat discretament, com va viure. Ha viscut i gaudit del seu centenari. Ha rebut tota l’estima dels seus lectors, grans i petits. La guardiana de les paraules, ens ha salvat els mots -literalment- en capses de paraules.
La seva dedicació vers la llengua i la literatura ha estat un referent. Com a lexicògrafa, com a bibliotecària, com a poeta pels nens, per ensenyar-los a gaudir de la música, de la llengua, però també com a poeta d’adults, als quals ens ha ensenyat el ritme del llenguatge, la meditació profunda sobre la vida, el pas del temps, la vida mateixa.
Des d’aquí ens sumem a la crida que ha fet la família en anunciar la seva mort, animant totes les escoles de Catalunya a recordar-la llegint un dels seus poemes.
A Twitter, la crida també s’ha fet amb l’etiqueta #gràciesJoana.”                                     Extret del bloc dedicat a l’Any Joana Raspall

Si teniu ganes de saber més coses de la Joana, llegiu aquesta auca !! Cliqueu sobre la imatge.