La música ens acompanya – 28

Aquesta setmana començem amb ‘la música optimista de l’estiu’.
I aquí teniu la letra per començar a obrir boca a aquest estiu que ja és aquí!

maxresdefaultLa cançó dels optimistes

Eh! Oh! Aquest és l’estiu dels optimistes!

Eh! Oh! No te’n despistis, que no et perdo de vista!

I s’ha acabat el temps d’anar abrigat per la ciutat,

és molt més divertit anar-se despullant!

Ja ens poden anar explicant que el món s’està acabant

que no deixarem de somriure!

[SOM OPTIMISTES!]

Jo t’ensenyo la panxa i tu m’ensenyes el melic,

acompanya’m a la platja que sé un joc molt divertit! [QUIN?]

Posem-nos a ballar, serem els amos de la pista,

que aquest és l’estiu dels optimistes!

Ja sents bullir la sang quan arriba la calor

i tens ganes de destrossar el despertador!

No volem problemes [NO!], no volem preocupacions [TAMPOC!],

que nosaltres som optimistes i ens ho passem molt millor!

Eh! Oh! Aquest és l’estiu dels optimistes!

Avui sortim de festa com si s’acabés el món!

[SIGUES OPTIMISTA!]

Eh! Oh! Per ser feliç s’ha de ser optimista!

Tenir ganes de riure és el que ens fa ser com som!

Eh! Oh! Aquest és l’estiu dels optimistes!

Avui sortim de festa com si s’acabés el món!

[SIGUES OPTIMISTA!]

Eh! Oh! Per ser feliç s’ha de ser optimista!

Tenir ganes de riure és el que ens fa ser com som!

La cançó de la setmana és:
‘La cançó dels optimistes’

Visita a la granja de Can Plana

La classe de les Gallines i dels Elefants vam visitar la granja de Can Plana a Vallgorguina; allà ens esperava en Lluis, el granger. Vam fer un munt d’activitats: ens va ensenyar a munyir la seva vaca Rosita; ens va fer un tomb en carretó, vam pentinar un ruc, vam tocar molts animals. També vam fer mató, vam anar a la casa de la senyora castanyera i la caseta de fusta dels tres porquets…

Aquí teniu les fotos de la visita. Esperem que us agradin!

 

La música ens acompanya – 27

Música del segle XX

Michael Gordon Oldfield és compositor i músic multiinstrumental, que treballa amb rock progressiu, música popular i música clàssica.

mike oldfield

La seva peça més coneguda és Tubular Bells, una obra de rock amb moviments, que va ser la primera d’aquest estil, ja que no tenia percussió de bateria ni lletra. En aquesta peça musical, Oldfield va arribar a tocar més de vint instruments. Va ser precursora en l’aparició de nous estils musicals com el New Age.

Tubular Bells va ser creada el 1972 i comercialitzada com a primer disc de la discogràfica Virgin. Va romandre durant 247 setmanes al top 10 de les llistes britàniques de discs més venuts. Als Estats Units es va donar a conèixer el 1974 amb la incorporació, com a tema principal, a la banda sonora de L’exorcista.

tubular bells

La peça musical de la setmana és

Tubular Bells (1973)

Miró a l’escola, P-4

A finals de gener van venir a l’escola a explicar-nos qui era Joan Miró i la seva obra.

Ens va agradar molt i vam fer uns murals amb els elements típics que feia servir l’artista.

Uns dies més tard vam anar a la Fundació Miró i vam veure tot allò que havíem après.

Avatars tallers P5

Aquí us deixem una nova entrega dels avatars que han fet els alumnes de P5. Aquesta vegada han creat els seus avatars l’Adrian, l’Ayesha, la Claudia i la Karen de la classe de les llumenetes i l’Airam, l’Aithor, la Gisela, l’Eric i l’Ainet de la classe de les libèl·lules. Esperem que us agradin!!!

Imatge de previsualització de YouTube
Imatge de previsualització de YouTube
Imatge de previsualització de YouTube
Imatge de previsualització de YouTube
Imatge de previsualització de YouTube
Imatge de previsualització de YouTube
Imatge de previsualització de YouTube
Imatge de previsualització de YouTube
Imatge de previsualització de YouTube

La música ens acompanya – 26

armstrongAl llarg del s. XX apareixen nous estils musicals: blues, boogie woogie, rock and roll… i jazz. El jazz és la unió dels sentiments amb la llibertat interpretativa. Es va iniciar a Nova Orleans a la segona meitat del S. XIX. Es representen les cançons dels esclaus afroamericans amb la música popular blanca.
El blues és la base i l’origen del jazz: són cants que segueixen el ritme del treball (camperols, picadors de pedra, treballadors de les vies del tren, etc.) i que expressen el dolor, acompanyats per pocs instruments.
El jazz comença a prendre molta importància a partir dels anys 20-30. Algunes de les figures més representatives d’aquest gènere han estat Nat King Cole, Ray Charles, Nina Simone i Aretha Franklin.
Un dels grans músics de jazz del segle XX va ser Louis Armstrong, un músic innovador, que amb el seu talent musical, la seva personalitat, la seva presència carismàtica, veu profunda i fàcilment identificable, va transformar el jazz en un estil de música popular.

La peça musical d’aquesta setmana és la cançó “What a wonderful world”, composada al 1967.

La música ens acompanya -25

Música del segle XX: 1ª meitat

Carl Orff (Munich, 1895 – 1982) compositor alemany. Es va donar a conèixer com a compositor en 1937 a partir de la cantata: Carmina Burana. És una recreació en clau moderna d’uns poemes medievals. Orff combina música, elements textuals y escènics de forma que les seves obres poden qualificar-se de gran teatre.

carloff

Se li atribueix un mètode pedagògic que ha conegut una gran difusió: Schulwerk (1930), que introdueix els instruments de percussió dins de l’ensenyament musical, i a més, utilitza cançons de tradició oral.

Carmina Burana és l’obra més coneguda de Carl Orff. La composició combina de forma sorprenent els textos medievals de Carmina Burana, una col·lecció de cants dels segles XII i XIII, i música vocal i instrumental del segle XX, té forma de cantata escènica. El seu fragment més conegut és l’ O Fortuna.carmina

La peça musical de la setmana és:

O Fortuna de Carmina Burana