A jigsawplanet podeu crear fàcilment puzzles de diverses dificultats i enviar-los. pemjar-los a la web o al blog:
Aquí en teniu un exemple:
Vermeer |
A jigsawplanet podeu crear fàcilment puzzles de diverses dificultats i enviar-los. pemjar-los a la web o al blog:
Aquí en teniu un exemple:
Vermeer |
Hi ha diverses maneres de fer-ho. Una per començar:
Aneu a http://www.goear.com/
Poseu el nom d’una cançó o, millor, el nom d’un grup o cantant a l’apartat “search”.
De les cançons que surten, trieu la que més us agradi.
Copieu el què diu a l’apartat ” Want this song in your site?”
Aneu al vostre bloc i aneu a vista de codi o html
Enganxeu el què heu copiat.
Publiqueu.
Fa referència a la Universitat però també ens anirà bé per pensar en altres nivells educatius
Article de “El País” (9-I-2008):
Avui (7 de gener de 2008) s’ha posat en marxa el nou cercador WikiaSearch, impulsat pels fundadors de la Wikipedia perquè sigui una alternativa a Google. WikiaSearch es basa en programes i conceptes de codi obert i vol treure profit del sistema de col·laboració que ha fet de Wikipedia un dels grans èxits de la xarxa. Si bé, de moment, la portada del cercador és només en anglès, per als usuaris registrats la interfície d’administració ja és en català.
La principal novetat de WikiaSearch respecte a Google és que no només s’ordenaran els resultats segons els algoritmes matemàtics del cercador, sinó que, poc a poc, seran els usuaris mateixos els qui ho faran. Segons Jimmy Wales, fundador de la Wikipedia, els humans són millors que no els ordinadors per tal de donar una opinió editorial sobre quines pàgines són més importants per a una cerca. Per això els usuaris registrats podran votar els resultats quan facin una cerca, o fins i tot escriure breus articles sobre els termes més cercats, per tal d’oferir més informació.
El cercador és el resultat d’un any de desenvolupament i una inversió de catorze milions de dòlars. Però el sistema de cerca i els algoritmes que hi ha darrere del cercador provenen de projectes de programari de codi obert o s’han desenvolupat expressament per al cercador i se’n farà públic el codi font. Aquesta doncs, és una altra de les diferències principals amb cercadors com Yahoo! i Google, que no fan públics els algoritmes matemàtics i el codi font de la programació que fan servir per classificar i ordenar els resultats. (de Vilaweb).
S’ha publicat l’Informe del Projecte Internet Catalunya (PIC) sobre la situació de l’ús d’Internet a les escoles de primària i secundària: Informe complet
Google Docs és un servei en línia i gratuït de Google que ens permet:
Es poden crear documents de text, fulls de càlcul i presentacions. Cal disposar d’un compte a Google. Aquí teniu un document que us explica com fer-ho i com crear la vostra pàgina personalitzada amb els elements que vulgueu.
Diuen que els països nòrdics (Suècia, Noruega, Finlàndia) ens porten molts anys d’avançament als països mediterranis. Potser sí, potser no. Però el que sí és cert és que tenen una visió de futur tecnològic que aquí encara no tenim. Mentre el nostre país es gastarà 12 milions d’euros en llicències de programari d’una coneguda marca, Noruega aposta pels formats oberts.
Un document escrit amb una versió de fa 5 anys del popular programa editor de textos uord costa d’obrir amb la darrera versió (la icspé, si no recordo malament). Però és que un document fet amb el uord icspé no es pot obrir en versions anteriors (que no antigues) del programa. És cert que a la vista de l’enorme contradicció que això representa, la mateixa empresa posa a disposició un programet gratuït per poder-ho fer, però és que no és això. Hem d’anar a documents de format obert.
Què és un document de format obert? Un que es pot crear des de qualsevol aplicació de qualsevol fabricant i que segueix uns estàndards oberts, certificats ISO i coneguts per tothom, és a dir, que no amaga res i que, qui en sàpiga, podrà veure’n fins i tot el codi més amagat. Aquest format existeix i és l’Open Document Format, l’ODF , el que fa servir el programa de codi lliure OpenOffice.org [descarregueu-lo fent clic aquí]. El govern norueg l’ha adaptat per a la seva documentació digital, cap altre serà acceptat.
Però els noregs van un xic més enllà i han fet una normativa on, al costat de l’adopció de l’ODF, diu que els documents no editables i imprimibles estaran en format PDF (un altre estàndard, tot i que creat per una empresa comercial), mentre que la informació a la web serà en format HTML. Bé per ells!.