La fotografia

FOTOGRAFIA: dibuixar amb la llum

foto (llum)       grafia (traç, dibuix)

 

Introducció

Vídeo:  Pieza “De la imagen fija a la imagen en movimiento”:

http://www.youtube.com/watch?v=7sOG5sHiHY4

www.youtube.com/watch?v=L21h9KucEP0

www.youtube.com/watch?v=XS7_BQy8xM0

 

ioc

educaciodigital.cat/ioc-batx/moodle/mod/book/view.php?id=4611&chapterid=2932

 

GÈNERES FOTOGRÀFICS:

-Retrat   Autorretrat  Nu

El retrat fotogràfic o la fotografia de retrat és un gènere fotogràfic on es reuneixen tot un seguit d’iniciatives artístiques que giren entorn de la idea de mostrar les característiques físiques, l’expressió, personalitat, i estat d’ànim de la persona o persones que apareixen en les fotografies. Com altres tipus de retrat, el focus de la fotografia és normalment la cara de la persona, tot i que el cos sencer i el fons o el context poden ser-hi inclosos.

-Paisatge    Urbà o   Natural

 la definició de fotografia de paisatge és àmplia i pot incloure tant entorns rurals o urbans, com àrees industrials o fotografia de natura.

Cal destacar que, més enllà dels plantejaments formals sobre com es fa la fotografia paisatgística o quins són els espais que es fotografien, aquest gènere fotogràfic també ens fa reflexionar sobre què és el paisatge i què és la realitat que ens envolta. El següent fragment exposa els plantejaments anteriors: “Construïm o deformem la realitat? Es pot representar la realitat a través de la fotografia? Les obres d’aquest gènere fotogràfic normalment capturen la presència de la natura, però també poden centrar-se en les creacions fetes per l’home o en les pertorbacions dels paisatges.

 

-Reportatge (fotos que creen un tot per explicar alguna cosa) Fotoperiodisme

El fotoperiodisme, periodisme fotogràfic, periodisme gràfic, fotoreportatge o reportatge gràfic és un gènere de fotografia i també de periodisme. Els professionals que s’hi dediquen són coneguts generalment com a fotoperiodistes o reporters gràfics, i solen ser fotògrafs o periodistes especialitzats en aquesta disciplina; el reportatge fotogràfic és la història que expliquen amb fotografies, a partir d’un determinat succés i de l’impacte que aquest causa en la gent.

Es diferencia d’altres branques fotogràfiques especialment per la seva narrativa iobjectivitat. El perfil del fotoperiodista implica un interès per la fotografia, domini tècnic del mitjà, i sensibilitat visual, a més d’un coneixement de l’actualitat.

 

-Natura morta

La fotografia de bodegó o de naturalesa morta és un gènere de la fotografia en què es representen temes inanimats, generalment un petit grup d’objectes. És l’aplicació en fotografia del gènere pictòric de la natura morta. Un exemple és la fotografia daliments.

Aquest gènere dóna al fotògraf més llibertat en la disposició dels elements de disseny dins una composició en comparació amb altres gèneres fotogràfics, com ara la fotografia de paisatges o retrats. La il·luminació i l’enquadrament són aspectes importants de la composició de la fotografia de naturalesa morta.

 

•  Científica

La fotografia científica o fotografia aplicada és aquella que s’utilitza en el camp de la ciència, la indústria i l’educació com a mitjà de registre i difusió de la realitat, i és considerada un element de treball per a comunicar i un mitjà de gran utilitat en la investigació.

La fotografia té un paper important en la història de la ciència. La càmera permet d’enregistrar amb precisió fets que no poden ésser observats directament, com per exemple aquells que es desenvolupen en temps molt breus (fotografia ultraràpida) o molt llargs (fotografia de baixa velocitat), els que succeeixen a escala microscòpica (microfotografia) o macroscòpica (macrofotografia), els que afecten a regions molt grans de la Terra o de l’espai (fotografia aèria, orbital, astronòmica), els relacionats amb radiacions no visibles per l’ull humà, etc.

 

– Publicitària

La fotografia publicitària és la realització de fotografies amb l’objectiu d’integrar-les en una campanya publicitària. Les imatges, que tenen la finalitat de fer un producte atractiu per a incitar-ne el consum, constitueixen un dels components principals de la publicitat, cosa que ha afavorit el gran desenvolupament tècnic i creatiu de la fotografia en aquest àmbit.

Aquest gènere fotogràfic fa servir una àmplia gamma de tècniques especials per tal que les imatges, presentades de forma que provoquin o promoguin una decisió en el consumidor, siguin un element de major influència sobre l’observador.

Els nous programaris han recolzat la creació publicitària, que ha passar a fer un ús habitual de la postproducció per a l’edició d’imatges, deixant enrere el retoc al laboratori fotogràfic o a posteriori amb aerògraf sobre l’emulsió.

 

-Artística

El terme fotografia artística es refereix a aquelles fotografies que han estat creades per omplir la visió creativa de l’artista. És un concepte diferent del fotoperiodisme i la fotografia publicitària , ja que aquest primer proporcionaria suport visual a històries i la segona tindria coma objectiu vendre un producte o servei. La fotografia artística com a mitjà d’expressió i creació, s’ha anat desenvolupant al llarg del segle xx. Ja a les dècades de 1920 i 1930 alguns artistes del ssurrealisme, com ara Man Ray (1890 – 1976), es van interessar per les possibilitats artístiques de la fotografia. No va ser, però, fins a les darreres dècades del segle XX que la fotografia va ser plenament reconeguda com a disciplina artística. Actualment, hi ha galeries d’art especialitzades en fotografia, i les obres d’alguns fotògrafs són presents en col·leccions, museus i festivals d’art contemporani d’arreu del món.

Un dels problemes és que no hi ha una definició concreta i acceptada del terme

 

ORÍGENS

La invenció de la fotografia no va ser cosa d’una sola persona ni es va fer en un sol dia: desenes d’inventors han contribuït en aquest invent, que a dia d’avui encara segueix millorant amb nous models de càmeres, més compactes i de millor qualitat.

La càmera obscura

La cambra fosca o càmera obscura és un instrument òptic capaç de projectar una imatge en una superfície interior. Es considera la precursora de la càmera fotogràfica actual.

 

Qui la va inventar?

Possiblement mai se sabrà amb precisió qui i quan es descobrí la càmera obscura, però sí és possible assegurar que abans de ser utilitzada per a realitzar imatges fotogràfiques va ser considerada com una eina útil per a aprofundir en el coneixement.

 

Aristòtil pensà que la llum es traslladava dels objectes al ull de l’observador amb un moviment ondulatori. Per a comprovar-ho utilitzà la càmera obscura per a estudiar els eclipsis de sol.

Abd-el-Kamir descobrí al s. VI d. C. una emulsió fotosensible (Una emulsió fotogràfica és una fina capa sensible a la llum sobre un suport ) tot i que mai la va aplicar a la càmera obscura que ja existia perquè no tenia coneixement d´ella.

 

En el temps en que es va difondre l’ús d’aquest aparell, la màgia era una pràctica que es barrejava amb l’estudi dels fenòmens naturals. La llegenda explica que el mag Merlí (539 dC.) utilitzava la càmera obscura amb finalitats estratègiques i d’observació en la guerra que sostenia el rei Artur contra els saxons. Als seus escrits es parla de la necessitat d’utilitzar el «corn d’unicorn» per fer el forat d‘entrada de llum en ella, al relacionar  l’ unicorn amb la càmera obscura ocasionà que durant segles aquesta rebés el nom de «caixa màgica».

 

Leonardo da Vinci, al segle XV, redescobrí el seu funcionament i li atorgà una utilitat pràctica per la qual cosa que se li ha atorgat el crèdit del seu descobriment. Tant ell com l’alemany Albert Durero empraren la càmera obscura per a dibuixar objectes que en ella es reflectien. A partir d’aquell moment es va utilitzar com a eina auxiliar del dibuix i la pintura, estenent-se ràpidament per Europa.

Com funciona? La llum del sol es propaga en forma de rajos a través d’un petit forat, entra a l’interior d’una capsa tancada i reflecteix una imatge punt a punt. Com que es transmet en línia recta, projectar-la de forma invertida a la paret contrària del material.

Després del llarg procés d’evolució de la càmera fosca va aparèixer una tipologia de càmera més eficient i amb les mateixes bases físiques de funcionament, anomenada càmera estenopeica. Ja que a partir del 1830 es van descobrir els compostos fotosensibles, donant lloc al paper sensible com a invent innovador en el mercat de les càmeres de fotografiar. Fet que va marcar un abans i un després en l’evolució de les càmeres ja que va donar nom a les properes maquines de fotografiar, càmeres fotogràfiques.

L’inventor Joseph Nicéphore Niépce va millorar aquest prototip. Dins de la caixa va instal·lar una placa coberta de betum que s’enduria amb el contacte de la llum. Una vegada acabat el procés, es netejava el betum que no havia endurit i la imatge perdurava.

En 1826 va aconseguir crear una imatge fixa del pati de la seva casa. A aquesta imatge la va denominar heliografia i es considera la primera fotografia de la història.

Daguerre / el Daguerreotip

 

Uns anys després dels invents de Niepce, el pintor francès Daguerre realitzà fotografies en plaques recobertes de iodur de plata: l’anomenat daguerreotip. Exposava les plaques durant diversos minuts i a continuació emprava vapors de mercuri per a revelar la imatge fotogràfica.

 

Aquestes fotos no eren permanents perquè les plaques s’enfosquien gradualment i la imatge acabava desapareixent, apart de la toxicitat dels vapors de mercuri.

 

En paral·lel, el científic britànic Henry Fox Talbot va experimentar amb altres materials. Amb prou feines uns dies després de la presentació del daguerreotip va anunciar que havia descobert el paper sensible a la llum.

El principal avantatge d’aquest sistema, anomenat calotip, és que el paper es converteix en un negatiu de la imatge que pot utilitzar-se per fer còpies de la fotografia.

Dues fites que impulsen la fotografia

La fotografia va començar a utilitzar-se per il·lustrar esdeveniments a partir de la segona meitat del s.XIX, va ser llavors quan va aparèixer la figura del reporter fotogràfic de guerres.

El problema era que la càmera encara era un aparell molt gran i pesat i el fotògraf necessitava traslladar un petit laboratori per revelar els negatius al moment. Tot això va canviar amb el llançament de la primera càmera Kodak.

Al 1888, la companyia nord-americana va llançar una càmera molt més portable i automàtica, dirigida al gran públic sense coneixements de fotografia. Del revelat se n’encarregava el laboratori de Kodak, que després enviava les imatges a paper al client.

El segon gran canvi que va contribuir a la difusió de les càmeres va ser la invenció del rodet de pel·lícula, que permetia fer més d’una fotografia cada vegada.

Al 1925, l’enginyer alemany Oskar Barnak va presentar la primera càmera Leica, més ràpida i amb rodet incorporat.

Fotografia digital i l’última revolució

A partir d’aquell moment, la fotografia es va estendre ràpidament. Van aparèixer més fabricadors, els models eren cada vegada millors i tenir una càmera era molt habitual.

A la dècada de 1930 es van inventar les primeres càmeres instantànies, que no necessiten revelat, com les Polaroid que ara tornen a estar de moda.

La següent revolució de la fotografia no va arribar fins a quaranta anys més tard amb les càmeres digitals, que no emmagatzemen les imatges en rodets sinó en una memòria que es pot descarregar en un ordinador.

Aquestes càmeres han millorat molt des de la seva aparició, quan tenien una resolució molt baixa i només podien fer fotos en blanc i negre.

En els últims deu anys hem vist com les càmeres analògiques gairebé han desaparegut i cada vegada hi ha menys càmeres digitals, però avui es fan més fotografies que mai.

Estem davant de l’última revolució de la fotografia: la càmera del mòbil, accessible per a la majoria i cada vegada de millor qualitat.

 

Moviments fotogràfics

En aquesta entrada explicaré els diferents moviments fotogràfics. Parlaré sobre les motivacions d’aquests i les seves perspectives característiques, acompanyats de fotografies com a exemples.

 

1) PICTORIALISME

 

EL pictorialisme és un moviment fotogràfic que es va desenvolupar a finals del segle XIX i principis del XX amb l’objectiu d’oferir una visió de les imatges fotogràfiques com objectes artístics únics. Per això, els autors pretenien que la fotografia tingués tanta importància i rellevància com la pintura i l’escultura, la volien posar al mateix nivell. S’utilitzava com a recurs expressiu.

 

Per tal de fer-ho, es pretenia captar la imatge com més manual possible. Aquest es caracteritza per pels següents trets:

 

Tècniques de fotografia:

• Joc de llums i ombres

• Ús de filtres (per impedir veure amb nitidesa)

• Eliminació del negatiu (per impedir-ne còpies)

• Ús de la goma bicromada (per simular dibuix)

• Desenfocament (efecte flou)*

Estètica:

• Paisatges

• Retrats

 

Efecte flou

 

Aquest consisteix en el desenfocament de la imatge amb una intencionalitat d’estètica i fi artístic. Així, proporciona més subjectivitat i dóna una sensació misteriosa i sorprenent.

 

2) NOVA VISIÓ

 

La nova visió és un moviment fotogràfic desenvolupat a la dècada de 1920 (període entre guerres), que es caracteritza principalment per la consideració de la fotografia com una pràctica artística.

 

Significat/Utilitat:

• Allunyar-se de la pintura i el model pictòric

• Utilitzar la fotografia com a art (fotografia experimental)

• Funcionar com a 2n ull

• Objectivitat, realitat

Característiques:

• Objectivitat

• Enquadraments exagerats

• Joc de llums i obres (per fer contrast amb formes)

• Fotomuntatges i collages

• Creativitat

• Contrapicats, picats, PP

• Contingut didàctic

Autors

1. Lászlo Moholy-Nagy

   • Fotogrames: agafar una pel·lícula fotosensible i posar-hi coses i llum. L’ombra queda sobre el paper fotogràfic

   • Incidència llum: juga amb les llums

   • No li importa l’ús de la tecnoloia

   • No busca filtres

   • Vol coses extranyes

   • No importa que no sàpigues què és el que hi ha

   • Es poden veure desde qualsevol pla

   • Impressionisme

2. Edward Steichen

   • Iniciador fotografia vanuardista i publicista

   • Denúncia a través de la foto

   • Busca la interpretació emotiva (transmetre coses)

   • obra maestra: Moma

   • Heliogrames (rollo fotogrames, paper fotosensible a la llum solar i surten coses rares) amb paper japonés difuminant contorns

   • Precursor de la fotografia en color

3) FOTOGRAFIA DIRECTA

 

La fotografia directa es tracta d’aquell moviment que se situa al segle XX. Amb l’inici del modernisme, pretén trencar amb el pictorialisme i impressionisme i indicar que el futur ha començat. Així, deixa d’imitar la pintura i reivindica el dret artístic.

 

Característiques

• Reivindicar la fotografia

• Espontaneïnat, naturalitat

• Retrats, PC

• Exteriors i poc temps d’exposició

• Models sense maquillatge, gent del carrer

• No hi ha trucs ni artificis

Autors

1. Alfred Stiegliz

   • Ambient ideal

   • Representava les seves idees i inspiracions

   • Representava pors i terrors

2. Paul Strand

   • Retrats de gent del carrer

   • Coses que li cridaven l’atenció

   • Representar la realitat, no enganyar al públic

 

4) NOVA OBJECTIVITAT

 

La nova objectivitat és aquell moviment que sorgeix a l’Alemana després de la Primera Guerra Mundial, que manifesta una postura en contra de l’art subjectiu.

 

Significat/Utilitat:

• Objectivitat

• Neutralitat en l’expressió

• Part de preparació tècnica

• no es volien amagar d’aquesta tècnica i estudi

• Intentaven fugir de l’xpressionisme

 

Característiques:

• Rebuig subjectivitat

• Caràcter crític

• otos de denúncia social: aspectes més sòrdids de la realitat

• Gran nitidesa visual

• Contorns ben marcats

• Tant els hi era fotos de persones com d’objectes

• Composició buscada (foto estudiada): s’intenta explicar alguna cosa

• Blanc, negre i gris (any 1937)

Autors:

1. Albert Renger-Patzch

   • Ordre perfecte

   • Bellesa coses materials

   • Dinamisme màquines en ple rendiment

   • Paisatge

   • Ritmes i repeticions natura (ordre)

2. Karl Blossfeldt

   • Fanàtic plantes

   • Fotos com a material d’aprenentatge

   • Intentar composar les coses de la millor manera

3. August Sander

   • Fotos a persones: retrats (anònimes, però indica ofici)

 

5) FOTOGRAFIA SUBJECTIVA

 

La fotografia subjectiva va sorgir a mitjans del segle XX per, tal i com indica el propi no, manifestar la subjectivitat dels autors en la fotografia.

 

Significat/Utilitats:

• Utilitzar coses per expressar

• Busca reflexió, interpretació i provocació a l’observació

• Nom utilitzat pel líder del grup Fotoform

• Abstractes (forma més important que el contingut)

Característiques:

• Blanc, negre i gris

• Solarització: invertir llums i ressaltar les bores (contorns més clars), així els puntus més brillants es canvien als més foscos

• Contrast

• Enquadrament ajustat: els objectes ho ocupen tot (poc aire)

• Estructures abstractes

• Negatius

• Manipulació llum

• Dobles/Triples exposicions

• Combinació d’imatges

Autors

1. Otto Steinert

   • Líder del grup Fotoform

   • Molt temps d’obturació

   • Tema: geometria

   • Estampes Kaleidoscope

   • Patrons

   • Solarització

2. Toni Scheiders

   • Fotos d’arquitectura, indústria, paisatge

   • Fotografia figurativa (icònica)

   • Fotografia abstracte

   • Ritme i línies

3. Wolfang Reisewtz

   • Muntatges

   • Negatiu

6) FOTOPERIODISME

 

El fotoperiodisme és un gènere periodístic que es basa en un reportatge gràfic. El Daily Graphic va ser el primer diari que va utilitzar una fotografia per explicar una notícia. Per això, el paper dels fotoperiodistes és vital per tenir informació dels esdeveniments històrics.

 

Característiques

• Actualitat

• Objectivitat

• Narrativa: ha d’explicar alguna cosa històrica

• Estètica

• Ètica periodistica (objectivitat)

Autors

1. Jacob Riis

   • Pioner fotografia documental nord-americana

2. Henri-Carter-Bresson

   • Lema: “Captar el moment decisiu”

   • Confundador Agència Magnum

     • Agència F: fotos d’stoc: enviar fotògrafs i periodistes a un lloc on hi passarà alguna osa. Venen les fotos a aquelles empreses que no han pogut enviar a ningú allà (ja sigui per pressupost, per risc, etc.)

7) ASSAIG FOTOGRÀFIC

 

L’assaig fotogràfic es basa principalment en la fotografia narrativa, és a dir, que s’explica alguna cosa mitjançant aquesta. Neix amb l’aparició de revistes com Life.

 

Característiques:

• Seqüència d’imatges que expliquen una història

• Combina text i imatges

• Estri comunicatiu

• Enlloc de tenir missió informativa, la té d’explicar uns fets

Autors:

1. Eugene Smith

   • Importància paper de l’autor

   • Profunda implicació amb l’objecte de la seva documentació

   • Spanish Village: obra més coneguda (a un poble)

   • Minamata: obra a apó (revolució industrial)

DADAISME

 

El dadaisme és un moviment artístic del segon i tercer decennis del segle XX, també anomenat dadá, caracteritzat per la revolta contra les concepcions generals de la cultura i contra la situació social i coetànies. Va tenir com a precedents l’expressionisme, el cubisme i el futurisme.

 

Context històric

• Moviment intel·lectual, literari i estètic d’avantguarda

• Sorgeix a Alemanya i Suïssa

• 2a dècada del s. XX

• Es desenvolupa a França i EEUU

• Procedeix del surrealisme

Objectius:

• Llibertat d’expressió

• Provocació a l’ordre establert

• Revolució i escàndol

• Base principal: allò absurd

• Actitud burlesca i humoristica

Característiques:

• Fotomuntatge

• Collage

• Desordre, caos, atzar

• Abstracte

• Esponateïtat

• Elements

  • Lletres

  • Textos

  • Imatges superposades

Autors

1. Hannah Höch

   • Pionera dadá

   • Fotomuntatge

   • Imatge d’una nova dona

   • Denuncia una societat masclista i misògina

   • Temes d’androginia i amor lèsbic

9) SURREALISME

 

El surrealisme és un movimentantirracionalista que va ser fundat als anys 20. És hereu del dadaisme.

 

Significat/Utilitats:

• Distanciament de l’aparença normal de l’objecte

• Obsessions amb la interpretació dels somnis

• Ulls: porta de l’ànima (somnis)

• Màscara que ens ocupa qui som en realitat

Característiques:

• Animació d’allò inanimat

• Perspectiva

• Doble exposició

• Objecte trobat

• Collage

• Llum

• Misteri

• Boira

• Somnis; paisatges irreals

• Levitació

• Sexe i erotisme tractats lúbricament: provoca luxúria

• Autòmats i automatismes: fer una foto a allò que vegis primer

• Elements incongruents (somnis)

• Perspectives buides: sense persones, “no existeix” la figura humana

• Mort

Autors

1. André Breton

   • Pioner dels moviments antirracionalistes

   • Va establir l’estètica del surrealisme

2. Man Ray

   • Rayographs (rayogrames) imatges abstractes obtingudes amb objectes exposats sobre un paper sensible a la llum i després revelat

   • Dones amb màscares

   • Objecte trobat

3. Philippe Halsman

   • Retrat

   • Jumpology: captar la cara de forma natural mentre salten

   • Exploració de noves idees

   • Actors

     ANÀLISI FOTOGRÀFIC.

     Fitxa tècnica

     -Títol i autor, any de realització. Context històric (època). Mode de producció (analògica o digital,  tipus de càmera)

     -ANÀLISI DENOTATIU

     Tipus d´enquadrament i angulació

     Estructura de la imatge (línies principals, composició, ús de l´aire? Regla de terços? Profunditat de camp? Perspectiva? Fora de camp?

     Descripció llumínica, cromàtica i textures

     -ANÀLISI CONNOTATIU

     De què parla la fotografia, quina sensació dóna, què vol transmetre…

     Ús de la càmera reflex

     www.slideshare.net/ingridbrosman/principis-de-la-cmera-fotogrfica-i-tipus-de-cmeres

     https://es.slideshare.net/ingridbrosman/3-foto-digitalmaneigcamera

     ombres xineses

     stop motion

     https://www.youtube.com/watch?v=tLjXD7Zdvsk

     www.youtube.com/user/PESfilm

      Vocabulari

     Persistència retiniana: Fenomen ja conegut des de l’antiguitat. Quan l’ull humà deixa  d’observar una imatge, aquesta encara es manté latent a la retina per uns instants. Científics  com Newton, d’Arcy, Faraday van intentar demostrar i mesurar aquest fenomen mitjançant  diversos enginys.

     Avui dia aquest fenomen no es coneix com a persistència retiniana, sinó com a efecte phi,  perquè, la persistència de la imatge no es produeix a la retina de l’ull sinó al cervell de  l’home (Marbe i Wertheimer, 1910).

     Gràcies a aquest fenomen, podem veure imatges cinematogràfiques. En realitat al cinema  ens passen fotografies a gran velocitat i ens generen la sensació de moviment. La velocitat  és de 24 imatges per segon.

     Taumàtrop: El nom prové del grec thauma (meravella) i tropos (acció de girar). Fou una de  les primeres joguines òptiques que es va comercialitzar, creada per J.A. Paris. Es tracta d’un  joc visual molt simple e què una cartolina amb dues imatges diferents quan es va girant a la  velocitat adequada crea la il·lusió que les dues imatges estan juntes. En girar tan ràpid la  nostra retina superposa les dues imatges.

     Fenaquistoscopi: El nom prové del grec phénakistiscos (enganyar) i scopein (examinar,  mirar). Plateau va crear el fenaquistoscopi. Parteix de la descomposició d’un moviment en  dibuixos que estan col·locats al voltant d’un disc de cartró. Per fer la síntesi del moviment, el  secret està en el disc obturador: un disc que té tantes ranures com imatges dibuixades hi ha.  Quan el dibuix canvia de posició, nosaltres no ho veiem perquè veiem l’interval entre ranura i  ranura.

     Zoòtrop: El nom prové del grec zoon (animal) i tropos (acció de girar). Ideat per Horner va  tenir molt d’èxit com a joguina òptica. El seu funcionament és similar al del fenaquistoscopi:  consisteix en un tambor fet de cartró o metall amb ranures. A dins s’hi situen els dibuixos  que descomponen el moviment en diferents fases i donant moviment al tambor aconseguim  l’animació de la imatge.

     Praxinoscopi: El nom prové del grec praxis (moviment) i skopein (examinar, mirar).  Reynaud introdueix una millora pel que fa al sistema d’obturació del zoòtrop, creant el  praxinoscopi. Substitueix les ranures dels altres aparells per uns petits miralls centrals  col·locats a l’interior de la joguina. L’efecte visual del moviment és molt més natural, més  lluminós – fins i tot podia incorporar un llum -, més efectiu i menys sobtat perquè elimina el  temps d’obturació. L’èxit del praxinoscopi va portar a fer joguines similars com el  praxinoscopi de teatre en què les figures es movien en un decorat de teatret.

     Cronofotografia: Una de les primeres descomposicions del moviment fotogràfic la fa el  fotògraf Edward Muybridge. El milionari californià Stanford fèu una juguesca amb els amics:  volia saber si un cavall al galop deixa de tocar algun moment a terra. Per comprovar-ho va  demanar a Muybridge que fotografiés el galop d’un cavall.

     Muybridge a través de l’aposta, crea la cronofotografia, on al contrari que amb les joguines  òptiques, aquí es vol agafar el moviment real i descompondre’l, sense crear-ne un de nou.

     Teatre òptic: Émile Reynaud que patentà el 1889 l’anomena’t teatre òptic amb el qual  aconseguia projectar sobre una pantalla dibuixos animats de fins a 15 minuts de durada.  El funcionament d’aquest aparell és complex d’explicar perquè no es va conservar, però  gràcies a dibuixos i gravats podem intentar entendre com funcionava: utilitzava la  combinació d’una llanterna màgica que projectava el fons de l’escena i una altra que  mitjançant miralls i lents li permetien projectar una imatge en moviment. Aquestes imatges  estaven pintades a mà sobre centenars de plaques de vidre unides per una banda de tela  flexible i perforada, que estaven enrotllades en dues bobines mogudes manualment.

     Stop Motion: La tècnica consisteix a moure pacientment les figures que han d’actuar a la  pantalla, fotografiant-les cada vegada mitjançant una càmera digital fotogràfica o una  càmera de vídeo i posteriorment es passen les imatges a l’ordinador i se’n fa l’edició. La més  coneguda i que pren generalment el nom de Stop Motion és l’animació de plastilina i de  ninots articulats. També es pot anomenar frame a frame o pas de maneta.

     Cinema Nic: Consisteix en un simple projector d’imatges que tenien un moviment de només  dos temps. Les imatges estan dibuixades horitzontalment sobre una banda de paper vegetal  o translúcid en dues línies, com dues parts del moviment. Un obturador mòbil va alternant la  imatge superior i inferior de la pantalla. Una maneta fa girar al mateix temps l’obturador i  arrossega horitzontalment i lentament la banda amb imatges. És un sistema molt simple fruit  de les observacions dels sistemes de representació d’imatges precedents, però que va  gaudir de gran èxit a tot el món. Els germans Tomàs i Josep Nicolau van patentar el popular  cinema Nic a Barcelona l’any 1931.