Que algú marxa de l’escola és un fet extraordinari i una bona ocasió per fer-li saber, una vegada més, com d’important ha estat la seva presència pel grup. És una manera de tancar bé una etapa que afavoreix un bon procés d’adaptació a la nova situació que es comença, en aquest cas, canviar d’escola. Festejar aquests moments és enriquidor pel que se’n va i per la resta del grup. Són actes com aquest, generosos, festiu, que tots hi col.laborem que ens reconeixen com a individus que formem part d’un grup on som importants i hi estem estretament vinculats.
Amb una gran festa vam acomiadar a la Laura. Entre tots vam organitzar un berenar i unes quantes famílies el van fer possible. Una taula ben parada, una estona agradable i un poema dedicat a la Laura van ser els actes d’aquella tarda.
Aprofito per donar les gràcies a la família de la Júlia Argemí, de la Júlia López, de l’Ot, del Martí, de la Judit, de la Paula i del Bernat que ens van ajudar fent una xocolata boníssima, unes coques esplèndides i unes macedònies extraordinàries.
Laura, que tinguis molta sort, a l’escola Josep Gars sempre et recordarem!
Óndia quina festassa!
Marxar així de bé i saber acomiadar d’una manera tan maca, és un regal increïble que aprenen els nstres nens.
Contenta d’aquesta manera de fer escola!
Àngela.
Moltes gràcies Àngela!
Bet
Chiao, Laura,
Sigues feliç allà on vagis!
Petons a la troupe de la Laura!!!!