Pel camí hem intentat fer un experimen, altre banda dit, quadern virtual. Tot això no ens hem ensortit gaira bé però estem en treballant per solventar les deficiencies del nostre sistema. Gràcies per la vostra atenció i disculpin les molesties.
…con Joaquin Sabina y Vainica Doble[kml_flashembed movie="http://www.goear.com/files/localplayer.swf" width="366" height="75" fvars="file=e388634" wmode="transparent" /]
Siempre que vuelves a casa
me pillas en la cocina
embadurnada de harina
con las manos en la masa.
¡Niña!, no quiero platos finos,
vengo del trabajo
y no me apetece pato chino.
A ver si me aliñas
un gazpacho con su ajo y su pepino.
Papas con arroz,
bonito con tomate,
cochinillo,
caldereta,
migas con chocolate,
cebolleta en vinagreta,
morteruelo,
lacón con grelos,
bacalao al pil pil
y un poquito’e perejil.
—¡Chiquillo! que yo hice un cursillo
para cordon bleu.
—Eso ya lo sé pero, ¡chiquilla!
—¿Qué?
—Dame pepinillos
y yo los remojaré
con una copita’e Jerez.
Durante siglos, el vino marcó las señas de identidad de la cultura occidental y, de forma muy especial, de las sociedades mediterráneas. El descubrimiento del continente americano, la propagación del cristianismo y la expansión de los imperios coloniales del siglo XVIII y XIX acabaron extendiendo el cultivo de la Vitis vinifera y la industria vitivinícola a los cinco continentes, de manera que países como Australia, Chile, Estados Unidos, Nueva Zelanda o Sudáfrica se han convertido en auténticas potencias vinícolas. La globalización cultural y el desarrollo tecnológico vivido en los últimos años del siglo XX y los primeros del XXI han abierto nuevas perspectivas.
Aquí os presentamos una calificación de cosechas muy completa. No es imprescindible acudir a un Ribera a un gran Rioja para acompañar dignamente una comida; algunas denominaciones de origen mantienen calidad a un precio razonable.
http://www.bricopage.com/vinos/anadas.htm
…Ara bé, sigui com sigui, s’ha d’anar en compte amb el vi que preneu, si no voleu acavar com el personatge de la fotografia!!!
Des d’aquest blog ens declarem fans del Carlos Arguiñano. Verd, molt verd, tant com nosaltres i El perejil (pejeril com diu la meva veïna) de la seva cuina. Personatge sense precedents que ha sabut popularitzat la cuina amb la seva espontaneïtat i amb la mateixa naturalitat dels seus ingredients. Egundoko!!!
Hem cercat l’entrevista que el Jesús Quintero li va fer en el seu desaparegut programa “ratones coloraos”, però no l’hem trobada. En substitució, os afegim un enllaç amb una entrevista del Buenafuente, que també està molt bé.
Que la disfruteu.
<object width=”425″ height=”344″><param name=”movie” value=”http://www.youtube.com/v/vmnspgsnplM&hl=es&fs=1″></param><param name=”allowFullScreen” value=”true”></param><param name=”allowscriptaccess” value=”always”></param><embed src=”http://www.youtube.com/v/vmnspgsnplM&hl=es&fs=1” type=”application/x-shockwave-flash” allowscriptaccess=”always” allowfullscreen=”true” width=”425″ height=”344″></embed></object>
El consorci de Turisme del Baix Llobregat, ha publicat un cuadríptic publicitari molt interessant, que recull una oferta molt àmplia de productes de la terra i cuina de la comarca del Baix Llobregat. El més interessant, és un quadre amb el calendari de collita dels productes més característics. D’aquesta manera, podem fer una cistella de mercat sostenible.
http://www.elbaixllobregat.net/turisme/PDF/horta_estiu05.pdf
LA CUINA DE LA CRISI
(PENTÀLEG DELS CUINERS)
1. Prohibit gastar més de 20 € (per recepte)*
2. Utilizarem, preferentment, productes de mercat.
3. No comprarem al Hipercor.
4. Farem receptes de temporada i ecològiques.
5. Com som verds, MOLT VERDS…, cuinarem amb el major estalvi energètic possible.
TARTA DE FORMATGE
Ingredients :
Per fer la massa: 1/2 paquet de galetes Maria i 3 cullerades soperes de mantega.
Triturar les galetes en un morté, afegir la mantega i fer una massa. (Podeu utilitzar les mans prèviament rentades). Omplir la base del motllo i ficar al forn durant 10′.
Per fer el pastís: 3 ous, 8 cullerades soperes de sucre, 1 cullerada sopera de Maicena, 1 pot de nata líquida de 200 ml., 1 paquet de Mascarpone de 250 gr., 1 terrina de Philadelphia, 1 gotet de llet semidesnatada, la ratlladura d’una llimona, 1 motllo de 24 cm de diàmetre.
En un bol batre els 3 ous i s’afegeix la resta dels ingredients. S’expèn pel motlle, es fica al forn durant 40′. Per saber si ja està fet, es pinxa amb un escuradents i aquest ha de quedar net quan es treu.
Deixar refredar amb la porta del forn oberta.
…
Solució (Tenir la paella pel mànec)
Encara amb els darrers vapors d’un Nadal infructuós pel que fa a la pau, aquí estic, amb les mans al teclat, que no a la massa, per tal de posar-m’hi al dia amb el meu abandonat bloc. No sé ben bé per on començar. Pot ser el millor seria manifestar un desig d’any nou i després ja vorem. Doncs bé, per un futur carregat de veritats i bona voluntat, amb nits de lluna i estels, de nostàlgies i alegries, de colors càlids i calors tendres, de somnis i il·lusions, de molta paciència però cap resignació, de generosa gratitud, d’esperança… i molt de chup-chup.
Per cert, os recomano una pel·lícula, per aquells que encara no creuen en el poder d’un bon àpat.
ESTÓMAGO Premi “Espiga de oro” a la millor pel·lícula i “ex aequo” al millor actor (Joao Miguel) en el festival internacional de cinema de Valladolid, 2008. Director Marcos Jorge. És una cooperació Italobrasilenya molt, però que molt picant.
Sira
