Extret d’un article de L’educació del segle XXI.

A quin model educatiu aspirem? Per a què eduquem? Quin tipus de persones estem formant? Per formar persones felices i compromeses amb el que les envolta, cal fomentar habilitats com l’esperit crític, l’autonomia, la responsabilitat.

Per respondre aquestes preguntes cal qüestionar-se, en primer lloc, quin model educatiu busquem: 1. l’escola ha de ser un espai d’ensenyament, en el que es transmeten coneixements, valors, habilitats, etc. de forma unidireccional, i en el que el gruix de l’acció educativa recau sobre el professorat? 2. o bé ha de ser un espai d’aprenentatge on l’alumnat juga un paper molt més actiu?
L’educació del segle XXI ha de prioritzar que l’alumnat mateix sigui el protagonista de l’aprenentatge, perquè d’aquesta manera esdevingui autònom i responsable. Fent una analogia amb el dilema xinès del peix i la canya (una persona pot considerar que és més profitós ensenyar algú a pescar, que no pas donar-li un peix), podem concloure que l’educació ha de tendir no tant a transmetre coneixements, com a motivar i capacitar l’alumnat per l’aprenentatge.
D’entrada pot semblar que afavorir la felicitat, l’autonomia, l’esperit crític i la responsabilitat dels alumnes és una tasca fora de les competències del professorat. Cal recordar, però, que incidir en aquests aspectes és una manera de contribuir al desenvolupament global de les persones, el que en diversos informes sobre l’educació de la UNESCO s’ha anomenat “l’aprendre a ser”:

“Tots els éssers humans han d’estar en condicions, en particular gràcies a l’educació rebuda en la seva joventut, de dotar-se d’un pensament autònom i crític, i d’elaborar un judici propi, per determinar per si mateixos què han de fer en les diferents circumstàncies de la vida.”

Com ?

– Motivant a aprendre: Aquest fet està molt relacionat amb la manera de proposar-li a l’alumne l’adquisició de coneixements, en altres paraules, la metodologia d’ensenyament-aprenentatge que utilitzem condiciona la motivació de l’alumnat. És més fàcil motivar a través d’una metodologia activa, que fa de l’alumne el protagonista del propi aprenentatge, que no amb una metodologia passiva, en la que fàcilment pot perdre el fil del procés. Cal motivar-lo per aprendre, per trobar interès en les coses i per anar a l’escola.

– Educant en la capacitat crítica: per tenir una opinió pròpia del que ens envolta, cal tenir coneixement de les coses i capacitat d’anàlisi per a comprendre les causes que les provoquen i les conseqüències que poden comportar. Aquesta capacitat pot ajudar a analitzar els conflictes (els actors implicats, el procés del conflicte i les seves causes) tant a nivell de relació amb els companys, com a nivell de conflictes socials, o fins i tot de conflictes armats.

– Fent persones autònomes: l’autonomia, entesa com la capacitat de les persones per regir-se per si mateixes, es pot considerar des de diferents punts de vista: L’autonomia de fet, entenent-la com aquella facultat d’actuar de forma independent, o bé l’autonomia moral, és a dir la facultat de prendre les decisions d’acord amb els propis valors. Les vies per facilitar l’autonomia de l’alumnat poden prendre, en conseqüència, moltes formes diferents.

– Fent persones responsables: l’esperit crític també s’ha d’aplicar sobre un/a mateix/a, i la capacitat d’autonomia no ens ha d’impedir ser conscients de les conseqüències dels nostres actes. Cal que cada persona es pregunti de què és responsable, en què la seva actitud i els seus hàbits influeixen sobre les persones que té a la vora, sense oblidar preguntar-se sobre els problemes estructurals mundials. La responsabilitat es pot definir com el fet de tenir consciència de les conseqüències que generen els nostres actes, així com la capacitat d’actuar per minimitzar-ne els efectes negatius.

– Educant per a l’obediència coherent: El punt de partida és considerar que les normes són necessàries i que s’han de respectar com allò que són, un instrument regulador de la convivència dels grups. És important remarcar, però, que la responsabilitat de les persones en un acte de desobediència no es limita a la desobediència en si, sinó que es fa extensiva a l’assumpció de les conseqüències d’aquest acte desobedient. Per ser més precisos, quan una persona decideix desobeir una norma hauria de ser capaç d’argumentar la seva reacció, assumir la responsabilitat de les conseqüències que pot tenir la desobediència, i plantejar alternatives a la situació a la que desobeeix.

Cert és que, a mesura que he avançat en edat, m’he anat conscienciant cada vegada més que si vull aconseguir alguna cosa he de fer-ho amb veritable entusiasme.

L’entusiasme ho mou tot. L’entusiasme obre la ment, fa més fàcil el difícil. L’entusiasme incrementa la nosta productivitat, ens permet treballar molt més ràpid i amb millors resultats. L’entusiasme fa més forta la nostra voluntat i la constància en el treball. L’entusiasme ens porta a no rendir-nos mai. L’entusiasme ens converteix en més forts, ens fa més optimistes, més segurs de nosaltres mateixos, més convençuts que aconseguirem les nostres fites. L’entusiasme multiplica les nostres capacitats i la intel·ligència emocional, la nostra gran aliada. L’entusiasme és contagiós, fa possible l’impossible. Per això, cal estudiar amb entusiasme.

És veritat que les tècniques d’estudi poden ajudar-vos a millorar el rendiment. Però, creieu-me, el bàlsam, la pedra filosofal, és l’entusiasme. Solament amb entusiasme obtindreu els millors resultats.

Com estudiar amb entusiasme? Un “autoconvençut mal estudiant” pensarà: – Precisament quan intento estudiar m’apareix qualsevol sensació menys l’entusiasme -.  Ben cert. Però no cal oblidar que els humans tenim la suficient força de voluntat per automotivar-nos a l’hora de fer coses. Algú que tingui fam escalarà muntanyes si l’aliment únicament és possible trobar-lo al cim. Si alguna cosa realment ens interessa som capaços de no dormir, de no menjar, de lluitar sense desmai, de no parar fins a aconseguir-la.

Com desenvolupar l’entusiasme en els estudis ? Estimar, sortir, passar-ho bé, anar de compres…segur que això us motiva enormement. Bé, doncs intenteu arribar a l’autoconvençiment que estudiar és tan important com tot allò que més us motiva. És important que trobeu les raons que us motivin, que us condueixin a estudiar per plaer, no per obligació.

Utilitzeu la vostra imaginació i els vostres sentiments més íntims. Què us agradaria ser? Doncs bé, la veritat absoluta és que cal arribar a la convicció que estudiar és el mitjà per arribar als objectius, siguin quins siguin.

No importa que quan us poseu a estudiar no tingueu ganes, que les classes us semblin avorrides, que els professors no us agradin… Tot això serà anecdòtic si esteu convençuts que allò que més desitgeu en la vida passa per estudiar.

Tenir entusiasme incrementarà la vostra capacitat de concentració i el vostre rendiment, us ajudarà a atendre a les classes, a recollir els millors apunts i contrastar-los amb els dels companys, a aprofitar cada minut i no perdre el temps, a preparar adequadament els exàmens…

Així que no ho dubteu: enceneu el motor del vostre entusiasme.

… I, si us queda algun de dubte, consulteu aquest enllaç que, mig en broma mig en serio, ofereix 101 raons per a ser bon estudiant: 101 raons per a estudiar molt

Aquestes frases que us penjo han estat escrites per un educador nord-americà, Charles Sykes, autor de dos llibres que han generat moltíssima controvèrsia als Estats Units, “Dumbing down our kids” ( que es traduiria com Atontant als nostres nois ) i “50 Rules Kids won’t learn in School ” ( és a dir, Les 50 normes que els joves no aprendran a l’escola ).

Aquest autor proposa aquestes normes per a despertar els joves i conscienciar-los del seu paper real al món.

– La vida no és justa, acostuma’t a això… o intentar cambiar-ho.

– Al món no li importa que et sentis bé o malament amb tú mateix, el que espera és que aconsegueixis alguna cosa.

– No esperis guanyar molts diners en acabar els teus estudis, ni aconseguir un lloc important; ho aconseguiràs només amb la teva perseverància.

– Si penses que el teu professor és dur, espera a tenir un jefe, sense cap vocació d’ensenyament ni cap paciència.

– Treballar d’allò pel que no has estudiat no és perdre la teva dignitat, ben al contrari, pot ser una oportunitat.

– Si fiques la pota, no és culpa dels teus pares, ni dels professors, ni de ningú altre; deixa’t de tonteries, assumeix les teves responsabilitats i aprèn dels teus errors.

– Els teus pares no estan per a fer-te les coses i posar-t’ho fàcil, ni els teus professors tampoc; quant més fàcil t’ho posin, pitjor per a tú.

– A l’escola es difuminen les diferències entre responsables i irresponsables; a la vida real, no.

– Moltes vegades la vida no et permetrà tenir  massa temps de descans, no et queixis ara que tens quasi tres mesos.

– La televisió, el cinema i els vídeojocs no són la vida real; la gent que s’estima a sí mateixa ha d’aixecar-se del sofà per anar a treballar.

– No vagis de llest i sigues amable amb els que estudien molt, no els menystinguis; si no espabiles, és molt probable que acabis treballant a les seves ordres.

Què n’opineu ? Podem debatre a tutoria o quan vulgueu !