Kiribati, a l’oceà Pacífic, és l’únic país del món que està en els quatre hemisferis del planeta.

Aquest país és molt conegut per la seva lluita contra el canvi climàtic, de fet dues de les seves illes ja han desaparegut. És petit en població i territori però enorme posat sobre l’oceà i pel que fa a la seva zona econòmica exclusiva. I és la nació del món més allunyada de l’hora de Greenwich (té el +14!). Abans era mes divertit, però, perquè la línia del canvi de dia travessava el país i cada meitat vivia en un dia diferent. Ho van canviar perquè no fos tan difícil tot però la veritat és que amb el canvi van perdre part del seu encant.

Aquesta és la història d’Ayan Qureshi, un nen de sis anys resident a Walsgrave (Anglaterra), que s’ha convertit en el tècnic informàtic més jove del món en aconseguir el Microsoft Certified Professional (un certificat que, segons la pàgina web de l’empresa , «valida els coneixements tècnics de desenvolupadors i professionals de TI a través d’exàmens rigorosos, reconeguts pel sector i d’eficàcia comprovada»).

L’alumne -actualment en primària- tenia cinc anys i onze mesos quan va aprovar l’examen, però ha complerts els sis a les últimes setmanes, segons ha explica en la seva versió digital el «Coventry Telegraph». La prova, concretament, la fan els adults abans o després d’entrar a la universitat amb l’objectiu de reconèixer els seus coneixements pel que fa a la informàtica es refereix.

Tot i que Ayan pot presumir avui de tenir el títol a la seva habitació, quan es va presentar a la prova a la Universitat de Birmingham City els responsables no volien permetre participar. Tot i la negativa realitzada en un principi, una trucada del seu pare a Microsoft va fer que el petit pogués presentar-se.

Sense més dificultat va acabar la prova abans de les dues hores permeses, per a sorpresa de tots els presents excepte del seu progenitor, qui va assenyalar la seva precocitat amb la tecnologia: «Des d’una edat molt primerenca solia utilitzar l’ordinador. Ell seia al meu costat i mirava amb molta cura el que jo feia. Aviat va començar a jugar amb l’ordinador i utilitzar el meu maquinari de recanvi ».

Amb tot, el pare del petit afirma que no ha estat senzill per al seu fill aprovar. De fet, va necessitar un curs intensiu de cinc mesos per poder superar l’examen, així com tutories a distància des de Londres. A partir ara, Ayan espera poder trobar una feina que es relacioni amb el que més vol en el món: les matemàtiques i la informàtica.

Aquesta matinada a les 4:29 hora peninsular, comença la tardor, que enguany durarà 89 dies i 20 hores i acabarà el 22 de desembre.

És el moment en què es produeix el Equinocci de setembre, que a l’hemisferi nord també es coneix com Equinocci de Tardor; en l’hemisferi sud és l’ Equinocci de Primavera.

És un dels dos dies de l’any en què la nit dura el mateix que el dia; l’altre és al març, quan l’hivern dóna pas a la primavera.

Això succeeix perquè el Sol surt just per l’est i es posa just per l’oest, il.luminant per igual les dues meitats del planeta.

Aquesta és l’època de l’any en què la longitud del dia s’escurça més ràpidament. El Sol surt pels matins cada dia una mica més tard que el dia anterior i a la tarda es posa abans, sent l’escurçament del dia especialment apreciable per les tardes. En definitiva, a l’inici de la tardor el temps en què el Sol està per sobre de l’horitzó es redueix en quasi tres minuts cada dia a les latituds de la península.

De fet, el proper 26 d’octubre haurem de viure, una vegada més, el canvi d’hora, per adaptar-nos a la decreixent longitud dels dies.

Potser convingui recordar, una vegada més, que encara que en l’hemisferi nord l’hivern està arribant en realitat això té molt poc a veure amb la distància de la Terra al Sol, ja que de fet en ple hivern de l’hemisferi nord és quan la Terra està més prop del Sol.

El factor que més influeix en la calor o al fred que sentim és la inclinació de l’eix de rotació de la Terra, que fa que el Sol caigui més a plom a l’estiu a l’hemisferi nord, tot i ser quan més lluny estem de l’sol, mentre que a l’hivern cau molt més de banda, de manera que encara que estem més a prop d’aquest els rajos de sol no ens cauen tan a plom i no ens escalfen tant.

I és que les estacions, segons les miris, van a l’inrevés.

Bé, sigui com sigui, salut, emocions i bona tardor a tothom.

Qualsevol dia és bo per aprendre alguna cosa nova ! I avui no és cap excepció. Et ve de gust conèixer les dades més curioses sobre el primer dia de l’any ?

Gairebé sense adonar-nos, ja està aquí un nou any, el 2014: l’any internacional de l’agricultura familiar, segons les Nacions Unides, el primer centenari del començament de la Primera Guerra Mundial, la celebració dels Campionats Mundials de futbol i bàsquet, l’any del cavall segons l’horòscop xinès… quantes coses en només 365 dies !

Però no és 2014 per a tots. Encara que és fàcil que se’ns oblidi de vegades, la nostra manera de comptabilitzar el temps és tan subjectiva com qualsevol altra creença. De fet, fins fa quatre segles, l’any nou es festejava a gairebé tot arreu el nostre actual mes de març. Encara que totes les maneres de comptar el temps es basen en el moviment del nostre planeta en l’espai, cada cultura ha anat variant el seu calendari a la seva conveniència.

Les civilitzacions més antigues situaven el començament de l’any després de la fi de l’hivern, com a senyal del ressorgiment de la vida i la collita dels aliments. Va ser l’any 47 aC quan Juli Cèsar va crear el calendari julià i va establir que l’any s’iniciava l’1 de gener, que era quan els cònsols de l’Antiga Roma assumien el poder. Segles més tard, el 1582, el Papa Gregori XIII instaurà una reforma que corregia un petit desfasament existent en el còmput del nombre de dies ( establint algunes normes per als anys de traspàs ) i creà el calendari gregorià. Amb el pas dels anys, la resta de països ho van anar incorporant, fins arribar a ser el que actualment s’utilitza de manera oficial a gairebé arreu.

Llavors, ¿ en quin any vivim realment ?

Encara que és cert que de forma civil la gran majoria de països utilitza aquest calendari gregorià, moltes cultures mantenen les seves pròpies tradicions i celebren el començament de l’any en altres dates, i amb unes xifres molt diferents. Així, l’any que entra seria el 2014 pel calendari gregorià, però també el 1436 per als musulmans o el 4610 si ens trobem a la Xina. Els jueus viuen el 5774, que van establir a partir de la suposada data del naixement d’Adam; mentre que pels musulmans , el calendari comença amb la fugida de Mahoma a Medina l’any 622 i li resten aquesta xifra a l’any gregorià per saber en quin any viuen .

Com iniciar l’any?

Visquis en l’any que visquis, el canvi al dia 1 de gener pots celebrar-lo al teu gust, perquè també tens tot un grapat de costums per triar. A continuació , t’explico només algunes d’elles:

– Als Estats Units, no pots començar el nou any sense un petó de mitjanit, o t’arrisques a passar els 365 dies en soledat, com pensen els més supersticiosos.

– Els italians són experts en començar l’any amb l’estómac ben ple, ja que mai falten a la seva taula les tradicionals llenties, símbol de riquesa. Es diu que com més es menja, més es guanyarà l’any que comença.

– A Espanya, a les 12 en punt de la nit la tradició és prendre 12 raïms, al compàs de les campanades dun rellotge.

– Vestint de lunars és com reben a Filipines el nou any, ja que s’associen a les monedes per la seva forma circular.

– La tradició danesa mana trencar els plats després del sopar de Cap d’Any. Antigament ( i encara en algunes zones ) la vaixella s’estampava contra la porta dels éssers estimats, que quedaven encantats pel fet que era un símbol d’afecte i bons presagis per a l’any següent.

I tú, com celebres el canvi d’any?