Qualsevol dia és bo per aprendre alguna cosa nova ! I avui no és cap excepció. Et ve de gust conèixer les dades més curioses sobre el primer dia de l’any ?

Gairebé sense adonar-nos, ja està aquí un nou any, el 2014: l’any internacional de l’agricultura familiar, segons les Nacions Unides, el primer centenari del començament de la Primera Guerra Mundial, la celebració dels Campionats Mundials de futbol i bàsquet, l’any del cavall segons l’horòscop xinès… quantes coses en només 365 dies !

Però no és 2014 per a tots. Encara que és fàcil que se’ns oblidi de vegades, la nostra manera de comptabilitzar el temps és tan subjectiva com qualsevol altra creença. De fet, fins fa quatre segles, l’any nou es festejava a gairebé tot arreu el nostre actual mes de març. Encara que totes les maneres de comptar el temps es basen en el moviment del nostre planeta en l’espai, cada cultura ha anat variant el seu calendari a la seva conveniència.

Les civilitzacions més antigues situaven el començament de l’any després de la fi de l’hivern, com a senyal del ressorgiment de la vida i la collita dels aliments. Va ser l’any 47 aC quan Juli Cèsar va crear el calendari julià i va establir que l’any s’iniciava l’1 de gener, que era quan els cònsols de l’Antiga Roma assumien el poder. Segles més tard, el 1582, el Papa Gregori XIII instaurà una reforma que corregia un petit desfasament existent en el còmput del nombre de dies ( establint algunes normes per als anys de traspàs ) i creà el calendari gregorià. Amb el pas dels anys, la resta de països ho van anar incorporant, fins arribar a ser el que actualment s’utilitza de manera oficial a gairebé arreu.

Llavors, ¿ en quin any vivim realment ?

Encara que és cert que de forma civil la gran majoria de països utilitza aquest calendari gregorià, moltes cultures mantenen les seves pròpies tradicions i celebren el començament de l’any en altres dates, i amb unes xifres molt diferents. Així, l’any que entra seria el 2014 pel calendari gregorià, però també el 1436 per als musulmans o el 4610 si ens trobem a la Xina. Els jueus viuen el 5774, que van establir a partir de la suposada data del naixement d’Adam; mentre que pels musulmans , el calendari comença amb la fugida de Mahoma a Medina l’any 622 i li resten aquesta xifra a l’any gregorià per saber en quin any viuen .

Com iniciar l’any?

Visquis en l’any que visquis, el canvi al dia 1 de gener pots celebrar-lo al teu gust, perquè també tens tot un grapat de costums per triar. A continuació , t’explico només algunes d’elles:

– Als Estats Units, no pots començar el nou any sense un petó de mitjanit, o t’arrisques a passar els 365 dies en soledat, com pensen els més supersticiosos.

– Els italians són experts en començar l’any amb l’estómac ben ple, ja que mai falten a la seva taula les tradicionals llenties, símbol de riquesa. Es diu que com més es menja, més es guanyarà l’any que comença.

– A Espanya, a les 12 en punt de la nit la tradició és prendre 12 raïms, al compàs de les campanades dun rellotge.

– Vestint de lunars és com reben a Filipines el nou any, ja que s’associen a les monedes per la seva forma circular.

– La tradició danesa mana trencar els plats després del sopar de Cap d’Any. Antigament ( i encara en algunes zones ) la vaixella s’estampava contra la porta dels éssers estimats, que quedaven encantats pel fet que era un símbol d’afecte i bons presagis per a l’any següent.

I tú, com celebres el canvi d’any?