Arxiu mensual: gener de 2014

– Companys, un article per a pensar

Publicat el per
Respon

Una bona elecció i organització d’activitats pot ser la diferència entre un treball reeixit i gratificant o un fracàs. Si els alumnes no s’enganxen a les activitats, l’ambient s’espatlla ràpidament i la classe es descontrola .
Quan comences en aquest món aprens ràpidament que algunes activitats funcionen bé i altres no. Aquest és el primer criteri que segueix un docent a l’hora de fer la seva selecció. La incertesa arriba quan una activitat que havia funcionat en una classe, en una altra fracassa sense que l’alumnat sigui substancialment diferent, és quan descobrim la importància d’una correcta seqüencialització.

Per saber quin és el valor intrínsec d’una activitat només cal analitzar el grau de participació de l’alumne. A major implicació activa de l’alumne, major aprenentatge. En canvi si dediquem més temps d’explicació no aconseguim necessàriament major grau d’aprenentatge, ja que l’alumne s’apalanca en una situació passiva que li fa oblidar aviat el que sent. La piràmide de l’aprenentatge ho mostra clarament :

Ensenyar amb qualitat convida a plantejar la nostra actuació intentant reduir cada vegada més el temps d’explicació i intentar retardar-lo el màxim possible. L’alumne aprèn més fent i molt poc escoltant. Les explicacions han d’anar reduint-se en favor de l’aprenentatge autònom a través de les activitats. Si l’explicació deriva d’una necessitat pràctica a l’hora de fer les activitats serà molt més fructífera que si es realitza abans de les activitats. L’explicació a posteriori és més eficaç perquè permet a l’alumne solucionar els problemes que li han sorgit durant la pràctica. L’alumne comprèn l’explicació ja que amb ella resol la incògnita que se li ha presentat. La intervenció inicial del professor s’ha de limitar a motivar, donar unes idees generals i plantejar reptes. S’ha de fomentar l’aprenentatge autònom retardant l’explicació per al moment en què la pràctica així ho demani.

” Digues-m’ho i ho oblidaré, ensenya-m’ho i ho recordaré, involucra-m’ i ho aprendré “

Benjamin Franklin

– Un bon dia per a reflexionar

Publicat el per
Respon

Ara que comença un nou any és bonic que un professor recordi quan d’important és la seva tasca. Amb aquestes frases s’intenta exclusivament inspirar a tothom que tingui l’oportunitat de llegir-les.

Espero que us agradin.

 

1. Si los niños vienen a nosotros de familias fuertes, saludables y funcionales, hacen nuestro trabajo más fácil. Si ellos no vienen a nosotros de familias fuertes, saludables y funcionales, hacen nuestro trabajo más importante.

—Barbara Colorose

2. Los profesores afectan a la eternidad; nadie puede decir donde se termina su influencia.

—Henry Brooks Adams

3. La enseñanza no es un arte perdido, sino la consideración de una tradición perdida.

—Jacques Barzun

4. El hombre o mujer que pueda hacer las cosas difíciles fáciles es el educador.

—Ralph Waldo Emerson

5. Los niños son como cemento fresco, cualquier cosa que caiga sobre ellos deja una huella.

— Haim Ginott

6. Enseñar a niños a contar es bueno, pero enseñarles lo que realmente cuenta es mejor.

—Bob Talbert

7. El profesor mediocre dice. El profesor bueno explica. El profesor superior demuestra. El profesor excelente inspira.

—William A. Ward

8. Si enseñamos a los estudiantes de hoy como enseñamos ayer, les estamos robando el mañana.

—John Dewey

9. La docencia es la única profesión que crea a todas las otras profesiones.

—Autor desconocido

10. Es el supremo arte del profesor despertar la alegría en expresión creativa y conocimiento.

—Albert Einstein

11. La educación no es para reformar estudiantes o entretenerlos o hacerles unos técnicos expertos. Es para inquietar sus mentes, abrir sus horizontes, encender sus intelectos, enseñarles a pensar correctamente, si es posible.

—Robert M. Hutchins

12. Si un niño no puede aprender de la manera que enseñamos, quizá debemos enseñarles de la manera que ellos aprenden.

—Ignacio ‘Nacho’ Estrada

13. Los profesores enseñan mejor por lo que son y hacen que por lo que dicen.

—Autor desconocido

14. Nunca hagas algo por un estudiante que sea capaz de hacerlo por si mismo. 

—Howard Hendricks

15. Desde los primeros pasos de su educación el niño debe experimentar el placer del descubrimiento.

—Alfred North Whitehead

16. Educar es formar personas aptas para gobernarse a sí mismas, y no para ser gobernadas por otros.

—Herbert Spencer

17. El arte de enseñar es el arte de ayudar a descubrir.

—Mark Van Doren

18. El maestro que intenta enseñar sin inspirar en el alumno el deseo de aprender está tratando de forjar un hierro frío.

—Horace Mann

19. La buena didáctica es aquella que deja que el pensamiento del otro no se interrumpa y que le permite, sin notarlo, ir tomando buena dirección.

—Enrique Tierno Galván

20. La educación es al alma lo que la escultura es a un bloque de mármol.

—Joseph Addison

– Curiositats sobre l’any nou

Publicat el per
Respon

Qualsevol dia és bo per aprendre alguna cosa nova ! I avui no és cap excepció. Et ve de gust conèixer les dades més curioses sobre el primer dia de l’any ?

Gairebé sense adonar-nos, ja està aquí un nou any, el 2014: l’any internacional de l’agricultura familiar, segons les Nacions Unides, el primer centenari del començament de la Primera Guerra Mundial, la celebració dels Campionats Mundials de futbol i bàsquet, l’any del cavall segons l’horòscop xinès… quantes coses en només 365 dies !

Però no és 2014 per a tots. Encara que és fàcil que se’ns oblidi de vegades, la nostra manera de comptabilitzar el temps és tan subjectiva com qualsevol altra creença. De fet, fins fa quatre segles, l’any nou es festejava a gairebé tot arreu el nostre actual mes de març. Encara que totes les maneres de comptar el temps es basen en el moviment del nostre planeta en l’espai, cada cultura ha anat variant el seu calendari a la seva conveniència.

Enero | Tiching

Les civilitzacions més antigues situaven el començament de l’any després de la fi de l’hivern, com a senyal del ressorgiment de la vida i la collita dels aliments. Va ser l’any 47 aC quan Juli Cèsar va crear el calendari julià i va establir que l’any s’iniciava l’1 de gener, que era quan els cònsols de l’Antiga Roma assumien el poder. Segles més tard, el 1582, el Papa Gregori XIII instaurà una reforma que corregia un petit desfasament existent en el còmput del nombre de dies ( establint algunes normes per als anys de traspàs ) i creà el calendari gregorià. Amb el pas dels anys, la resta de països ho van anar incorporant, fins arribar a ser el que actualment s’utilitza de manera oficial a gairebé arreu.

Llavors, ¿ en quin any vivim realment ?

Encara que és cert que de forma civil la gran majoria de països utilitza aquest calendari gregorià, moltes cultures mantenen les seves pròpies tradicions i celebren el començament de l’any en altres dates, i amb unes xifres molt diferents. Així, l’any que entra seria el 2014 pel calendari gregorià, però també el 1436 per als musulmans o el 4610 si ens trobem a la Xina. Els jueus viuen el 5774, que van establir a partir de la suposada data del naixement d’Adam; mentre que pels musulmans , el calendari comença amb la fugida de Mahoma a Medina l’any 622 i li resten aquesta xifra a l’any gregorià per saber en quin any viuen .

Com iniciar l’any?

Visquis en l’any que visquis, el canvi al dia 1 de gener pots celebrar-lo al teu gust, perquè també tens tot un grapat de costums per triar. A continuació , t’explico només algunes d’elles:

– Als Estats Units, no pots començar el nou any sense un petó de mitjanit, o t’arrisques a passar els 365 dies en soledat, com pensen els més supersticiosos.

– Els italians són experts en començar l’any amb l’estómac ben ple, ja que mai falten a la seva taula les tradicionals llenties, símbol de riquesa. Es diu que com més es menja, més es guanyarà l’any que comença.

– A Espanya, a les 12 en punt de la nit la tradició és prendre 12 raïms, al compàs de les campanades dun rellotge.

– Vestint de lunars és com reben a Filipines el nou any, ja que s’associen a les monedes per la seva forma circular.

– La tradició danesa mana trencar els plats després del sopar de Cap d’Any. Antigament ( i encara en algunes zones ) la vaixella s’estampava contra la porta dels éssers estimats, que quedaven encantats pel fet que era un símbol d’afecte i bons presagis per a l’any següent.

I tú, com celebres el canvi d’any?