LA HISTÒRIA MÉS BELLA DEL MÓN

AUTORS: Hubert Reeves, Joël de Rosnay, Yves Coppens i Dominique Simonnet

Recomanat per Pau Puigdevall Costa – 1BC

El títol d’aquest llibre pot suggerir una multitud de temes, però segurament molts pensaran que està relacionat amb l’amor. Bé, doncs, aquest llibre no té res a veure ni amb amors ni amb desamors. S’anomena així, perquè és la història de la vida, de l’origen del món, és a dir, és la història més bonica, perquè és la nostra i la de tot el que ens envolta.

El llibre en si mateix és una gran obra de difusió perquè aconsegueix apropar la ciència a un públic molt ampli, tot i que en algun moment, utilitza un vocabulari força específic (poc complicat pel nivell de Batxillerat). De fet, aquesta història és una mena d’ampliació als conceptes més interessants que hem tractat durant la primera part del primer trimestre ja que ens explica diverses qüestions al voltant de l’home, però també de l’univers i de la vida. Tota ella està estructurada en una mena de diàleg pregunta i resposta, entre un reporter (Dominique Simonnet) i especialistes en els diferents temes (Hubert Reeves, Joël de Rosnay i Yves Coppens). D’aquesta manera podem resoldre els dubtes que se’ns ocorren a mesura que anem adquirint informació, que es desenvolupa cronològicament amb el pas del temps: un altre concepte que hem inventat nosaltres.

En el primer acte se’ns presenta l’univers, des del seu origen caòtic fa 15.000 milions d’anys fins a la formació de la Terra. Al principi, doncs, ens presenta la teoria del Big Bang i les diferents tesis que li donen suport; entre elles les observacions de Hubble, que sosté que les galàxies es dispersen per l’univers a una velocitat proporcional a l’espai que les separa. Això serveix, per donar certesa a la seva evolució expansiva i de refredament i rarificació global. De fet, l’astronomia i la tecnologia han permès entendre aquesta expansió justificant-la amb l’inexistent núvol lumínic que ho ompliria tot si l’univers fos estàtic o la tesi de Lucreci que afirma que el món està en evolució ja que en el pas dels anys les coses canvien, no es mantenen tals com som.

Es pot saber l’evolució que seguirà l’univers en els propers milions de milers d’anys si coneixem la quantitat de matèria que conté. La majoria dels científics defensen actualment que l’univers conté matèria infinita i per tant, també evolucionarà infinitament. En fi, podem arribar a la conclusió que la matèria de l’univers s’organitza, tot i que sabem que hi ha determinades excepcions, com ara la de la vida, que tendeix a fer-se complexa.

És de la vida, el tema del qual es parla en el segon acte. Òbviament també es comença parlant del seu origen, per després descriure la seva evolució i organització.

En primer lloc, es parla sobre la composició de l’atmosfera terrestre i les condicions prèvies a la formació als primers enllaços autoregulats químicament d’ARN. Es parla de que l’atzar o el destí, mirat per on es vulgui, va provocar que els àtoms de carboni en suspensió a l’atmosfera fossin separats pels llamps i precipitessin sobre la superfície en zones de bassals o mars on es formà la “sopa primitiva”.

Tot i que encara no es coneixen amb absoluta exactitud, el llibre ens descriu tot el conjunt de circumstàncies que es donaren perquè els àtoms de carboni esdevinguessin proteïnes i aquestes amb proteïnes autoreplicants que formaren alhora les primeres cadenes d’ADN (àcid desoxiribonucleic). La segona part aprofundeix més en l’evolució d’aquests primers organismes, que per un motiu determinat aconseguiren sortir del brou primitiu donades unes condicions òptimes creades per ells mateixos, que permeteren la vida tal i com la coneixem avui dia amb la infinitesimal multitud d’espècies, a causa de l’evolució proposada fa molts anys ja per Lamarck, Darwin i Mendel. Es dóna suport a aquesta idea amb les troballes geològiques fòssils d’arreu del món que tanta informació ens proporcionen. També s’explica la sexualitat, com a procés de transmissió genètica.

En el tercer acte, en canvi, es parla sobre l’home enfocat més aviat des de la seva vessant evolutiva i biològica. Es descriu d’on prové, tot i que es té en compte, el seguit de tesis que avui dia estan fent trontollar la teoria predominant actual que defensa que provenim d’una branca evolucionada dels primats.

En aquesta part, també s’explica la paradoxa entre aquesta teoria i la interpretació literal de la Bíblia que tants problemes va plantejar en el passat. Es descriu l’arbre genealògic de l’home en el que coneixem com a procés d’hominització des de l’Austrolopitechus a l’Homo sapiens sapiens actual, a partir de totes les troballes arqueològiques. També podem conèixer en quin moment vam començar a utilitzar eines i en quin instant el bipedisme i l’augment de capacitat cranial es van fer més notables. En el següent subapartat, es descriu a quina zona d’Àfrica hi hagué més possibilitat que sorgís l’espècie humana i quines característiques té cada Homo, per quin motiu i quins llocs colonitzaren. En conclusió, es presenta un home amb un origen biològic determinat i únic.

En l’epíleg es plantegen qüestions essencials i fonamentals de cara al futur com ara:

– L’evolució infinta de l’univers dóna algun sentit a la nostra existència?

– La potencialitat humana i la seva evolució la conduiran a l’autodestrucció? Passa el mateix en altres organitzacions amb vida de l’univers? Alguna ha pogut arribar a l’estabilitat total?

– L’eficàcia de la intel·ligència és producte de la complexitat de la vida, però aquesta intel·ligència on ens conduirà? És útil o realment està enverinada? És un procés cíclic l’eficàcia i la complexitat?

– Aconseguirà l’home viatjar mai a la velocitat de la llum i sortir de l’espai estel·lar en què ja està predeterminat?

En fi, són unes preguntes sense resposta típiques de l’ambient filosòfic i que ens plantegen autèntics enigmes per seguir avançant.

Recomanaria aquest llibre a tots aquells que estan interessats per saber d’on venen i a on van, és a dir, conèixer i entendre la seva pròpia existència en un univers immens i desconegut. Crec que si tot el que s’explica interessa, no suposa cap problema el vocabulari tècnic que apareix. En la meva opinió, és realment la història més bella del món perquè és la meva, però també la teva; i la d’això, però també la d’allò, és a dir, de tot.