[kml_flashembed movie="http://timerime.com/flash/timerimeSWF.swf?Qxml=315715" width="600" height="400" wmode="transparent" /]
Filosofia segle XX
Respon
Arxiu de l'autor: Anna
Filosofia del Renaixement
Cinema i filosofia política 3
AMERICAN HISTORY X
Títol original: American History X
Direcció: Tony Kaye
Guió: David McKenna
Música: Anne Dudley
Fotografia: Tony Kaye
Interpretació: Edward Norton (Derek Vinyard), Edward Furlong (Danny Vinyard), Faruza Balk (Stacy), Avery Brooks (Bob Sweeney), Stacey Keach (Cameron), Elliot Gould (Murray), Lamont (Guy Torry)
Durada: 120 minuts
Producció: EUA, 1998
“La vida es demasiado corta para estar siempre cabreado. No merece la pena. No somos enemigos, sino amigos, no debemos ser enemigos, si bien la pasión puede tensar nuestros lazos de afecto, jamás debe romperlos. Las místicas cuerdas del recuerdo resonaran cuando vuelvan a sentir el tacto del buen ángel que llevamos dentro.”
PREGUNTES:
- Explica l’argument de la pel·lícula ( 5 a 10 línies)
- Quins són els valors que apareixen a la pel·lícula? Es poden universalitzar?
- Comenta aquesta cita de David McKenna, guionista del film: “Volia escriure alguna cosa respecte als mercaders de l’odi. El que vaig intentar destacar en el guió és que les persones no neixen racistes. Aquest sentiment s’adquireix a través de l’entorn i de les persones que ens envolten. El que em va intrigar és per què la gent odia i com podem canviar tant”. Què vol dir? Hi estàs d’acord o no? Per què?
- Defineix els conceptes que apareixen centralment en el film: Antisemitisme, xenofòbia, homofòbia, racisme…
- Com explica la pel·lícula l’origen de l’actitud racista en el protagonista? Com es transmet l’odi de Derek? Que n’opines?
- El director de l’escola on estudia Danny proposa una solució al conflicte. Quina és? Que n’opines? Com qualificaries la seva actitud?
- Derek canvia a la presó. Com? Quin és el procés que el transforma? Qui i què hi intervé? Què aprèn?
- Tot s’hi val per ser feliç? És feliç el protagonista quan realitza accions racistes? Es pot tolerar la seva actitud?
- D’on creus que prové la inspiració ideològica del nazisme? A quins valors i principis concrets creus que respon una forma de pensar tan violenta i intolerant?
- Recorda el final de la pel·lícula. Fent un balanç del que passa a la pel·lícula des del principi fins al final, a quina conclusió arribes? Creus que es pot establir alguna conclusió? Què creus que ens vol explicar el director amb aquesta història?
Cinema i filosofia política 2
SEMILLAS DE RENCOR
Fitxa tècnica i sinopsi :
Títol original Higher learning. 1994.
Director i guionista: John Singleton.
A la Universitat nord-americana de Columbus conviuen al voltant de 18.000 estudiants de tots dos sexes, que pertanyen sis grups ètnics diferents i a 33 nacionalitats. En les seves aules apareix l’odi, i en el campus -que s’ha convertit en un camp de batalla- floreix el racisme, el nazisme i la violència entre els qui hi conviuen.
Aplicació pràctica :
1. Descriu diferents accions que presentin un dilema moral i explica per què.
2. Com és el caràcter dels diferents protagonistes des d’un punt de vista moral (bo, dolent, solidari, respectuós,…)
3. Explica alguna situació en què es transgredeixin algunes normes morals i digues quines són.
4. Qui seria el responsable o es podrien atribuir responsabilitats, de la situació final de la pel·lícula? Era una conseqüència previsible o imprevisible de tot el que havia anat passant?
5. Tria tres dels protagonistes i explica a quin dels estadis de desenvolupament moral de Kolhberg es podrien situar.
6. Què és un valor? Els valors són objectius o subjectius?
7. Per quins valors es regeixen els diferents grups de joves? (afroamericans, blancs, esportistes, feministes…) De quin tipus són? (morals, materials, estètics, religiosos, econòmics…)
8. Quins problemes ètics actuals es mostren a la pel·lícula? Per què?
9. Quines ideologies polítiques es mostren a la pel·lícula? Explica en què consisteixen.
10. Quina és la teva valoració i opinió personal sobre la pel·lícula tenint en compte les diferents accions que s’hi desenvolupen?
Cinema i filosofia política 1
EL GRAN DICTADOR
Títol original: The great dictator
Direcció, producció i guió: Charles Chaplin (Estats Units, 1940)
Interpretació: Charles Chaplin (El barber jueu / Adenoid Hynkel, dictador de Tomania), Paulette Goddard (Hannah), Jack Oakie (Benzino Napaloni, dictador de Bacteria), Reginald Gardiner (Schulz), Henry Daniell (Garbitsch), Billy Gilbert (Herring), Maurice Moscovich (Senyor Jaeckel), Emma Dunn (Senyora Jaeckel), Bernard Gorcey (Senyor Mann).
Duració: 124 minuts
Sinopsi: Un barber jueu que va combatre amb l’exèrcit de Tomania a la primera guerra mundial torna a casa seva anys després de la fi del conflicte. Amnèsic a causa d’un accident d’avió, no recorda pràcticament res de la seva vida passada i no coneix la situació política actual del país: Adenoid Hynkel, un dictador feixista i racista, ha arribat al poder i ha iniciat la persecució del poble jueu, a qui considera responsable de la situació de crisi que viu el país. Paral·lelament, Hynkel i els seus col·laboradors han començat a preparar una ofensiva militar destinada a la conquesta de tot el món.
Web oficial en espanyol: http://www.mangafilms.es/elgrandictador/
Preguntes:
1. Com és el dictador de la pel·lícula? Corresponen a les característiques que ha de tenir un líder? Per què?
2. El gran dictador es constitueix en una crítica brutal del govern totalitari d’Adolf Hitler, conegut vulgarment amb el nom de règim nazi. Què en saps d’aquest règim? I del dictador?
3. Una de les principals línies d’acció del govern nazi va ser la persecució sistemàtica del poble jueu, considerat responsable de tots els mals d’Alemanya i culpable dels excessos del capitalisme i de la difusió dels ideals liberals i socialistes. Valora i comenta l’evolució d’aquest moviment racista fins als nostres dies.
4. La pel·lícula adopta des del principi una estructura dual, mostrant de manera paral·lela les activitats de Hynkel i els seus col·laboradors a la seu del govern i les dures condicions de vida del gueto jueu. Compara i analitza les diferències més importants que s’estableixen entre els dos personatges protagonistes de la història, el dictador Hynkel i el barber jueu.
5. Aquest és un fragment del discurs final del barber jueu després de la invasió d’Ostelrich: “El camí de la vida pot ser lliure i bonic, però l’hem perdut. La cobdícia ha enverinat les ànimes, ha aixecat barreres d’odi, ens ha empès cap a la misèria i les matances. Hem progressat molt de pressa però ens hem empresonat a nosaltres mateixos: el maquinisme que crea abundància ens deixa en la necessitat. El nostre coneixement ens ha fet cínics, la nostra intel·ligència, durs i secs. Pensem massa i sentim molt poc. Més que màquines, necessitem humanitat, més que intel·ligència, tenir bondat i dolçor. Sense aquestes qualitats, la vida serà violenta, es perdrà tot”. Valora aquesta afirmació, relacionant-la amb els esdeveniments històrics que retrata la pel·lícula. Creus que es tracta d’un missatge optimista? Per què?
6. Quina és la filosofia política que transmet la pel·lícula?
Què és la llibertat?
L’altre dia a classe els diferents grups van exposar diferents definicions de llibertat. Ara podeu afegir-ne més als comentaris o dir si esteu d’acord o no amb les que es van exposar:
1B
LA LLIBERTAT ÉS:
- Poder elegir per un mateix les diferents opcions en una situació.
- Capacitat que tenen les persones per escollir i realitzar les accions segons la seva opinió.
- Elegir les teves pròpies decisions sense dependre dels altres.
- No dependre de cap causa externa.
- Capacitat per prendre decisions o fer accions sense obstacles.
- Et permet fer el què, quan i com ho vulguis fer.
- Actuar d’una manera condicionada i no determinada.
- El mitjà per expressar la voluntat de cadascú, ja sigui correcta o no, tenint en compte les conseqüències dels nostres actes.
- Absència de prohibicions i el dret a decidir per un mateix.
- Poder escollir les nostres accions, sense dependre dels factors que ens determinen.
- Poder d’elecció que té cada persona per decidir el que vulgui fer sense que ningú ho impedeixi.
- Viure sense limitacions.
1D
LA LLIBERTAT ÉS:
- Capacitat que tenim les persones d’actuar sense dependre de factors externs.
- Poder prendre decisions i actuar per si mateix, fent servir el nostre coneixement i capacitat de raonar.
- No existeix, ja que hi ha uns determinants materials que ens limiten.
- A vegades pot estar condicionada per influències, però al final sempre és la nostra decisió la que té l’última paraula.
- Fer tot allò que vulguis fer, sense res que t’ho impedeixi. Desgraciadament sabem que tots som lliures però tenim certes limitacions, ja que hi ha diferents factors que condicionen la manera que tenim d’actuar.
- Poder decidir, pensar i actuar sense impediments. Encara que tenim molt clar que la nostra llibertat acaba on comença la de l’altre.
- Poder escollir davant de pressions externes i respecte a la situació.
- Absència d’obstacles tant interns com externs per tal d’escollir una cosa o una altra.
- Quan no hi ha impediments físics ni mentals, intel·lectuals, socials, culturals ni familiars, per escollir el que vols.
- Capacitat d’actuar i decidir sense veure’s afectada i condicionada per factors externs.
- Viure sense dependre d’altres factors condicionats que ens coaccionin.
- Poder triar el que tu vols fer sense que algú altre triï per tu.
Xavier Rubert de Ventós
Xavier Rubert de Ventós (Barcelona, 1939) és filòsof, professor universitari i escriptor i també ha destacat en el camp de la política. Llicenciat en Dret i Filosofia, el 1964 es doctorà en aquesta darrera disciplina. Les seves nombroses publicacions sobre filosofia, ètica i estètica, han estat trencadores amb els corrents filosòfics dominants. Els seus planteigs, atrevits i amens, han posat a l’abast d’un públic molt ampli temàtiques que semblaven reservades a especialistes. Entre les seves obres d’assaig en català, cal destacar “Teoria de la sensibilitat” (1968), “Pensadors catalans” (1987) i “Filosofia d’estar per casa” (2004) i, en castellà, “El arte ensimismado” (1963), “Ética sin atributos” (1996) i “Critica de la modernidad” (1998). Ha estat professor a la Universitat de Barcelona i a l’Autònoma i, des de 1973, és catedràtic d’Estètica a la Universitat Politècnica. Així mateix, ha exercit la docència a diverses universitats nord-americanes i va fundar i dirigir la Càtedra Barcelona-Nova York. En el camp de la política, ha estat diputat al Parlament espanyol i al Parlament europeu. També ha publicat treballs de reflexió social, com “El laberinto de la Hispanidad” (1987) i “Catalunya: de la identitat a la independència” (1999), i obres de narrativa, entre les quals, “Ofici de Setmana Santa” (1978) i “Manies i Afrodismes” (1993).
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/veus/7420.rm" width="422" height="388"/]
Informació
Aquest és un bloc per enviar curiositats, comentaris, preguntes, idees, que estiguin relacionades amb les classes de filosofia a batxillerat.
Tots els alumnes de primer de batxillerat hi podeu participar. Per enviar comentaris, preguntes, idees, o altres informacions d’interès per a les classes, heu de clicar on diu comentaris. Cal escriure el vostre nom i el correu electrònic.
La història més bella del món
LA HISTÒRIA MÉS BELLA DEL MÓN
AUTORS: Hubert Reeves, Joël de Rosnay, Yves Coppens i Dominique Simonnet
Recomanat per Pau Puigdevall Costa – 1BC
El títol d’aquest llibre pot suggerir una multitud de temes, però segurament molts pensaran que està relacionat amb l’amor. Bé, doncs, aquest llibre no té res a veure ni amb amors ni amb desamors. S’anomena així, perquè és la història de la vida, de l’origen del món, és a dir, és la història més bonica, perquè és la nostra i la de tot el que ens envolta.
El llibre en si mateix és una gran obra de difusió perquè aconsegueix apropar la ciència a un públic molt ampli, tot i que en algun moment, utilitza un vocabulari força específic (poc complicat pel nivell de Batxillerat). De fet, aquesta història és una mena d’ampliació als conceptes més interessants que hem tractat durant la primera part del primer trimestre ja que ens explica diverses qüestions al voltant de l’home, però també de l’univers i de la vida. Tota ella està estructurada en una mena de diàleg pregunta i resposta, entre un reporter (Dominique Simonnet) i especialistes en els diferents temes (Hubert Reeves, Joël de Rosnay i Yves Coppens). D’aquesta manera podem resoldre els dubtes que se’ns ocorren a mesura que anem adquirint informació, que es desenvolupa cronològicament amb el pas del temps: un altre concepte que hem inventat nosaltres.
En el primer acte se’ns presenta l’univers, des del seu origen caòtic fa 15.000 milions d’anys fins a la formació de la Terra. Al principi, doncs, ens presenta la teoria del Big Bang i les diferents tesis que li donen suport; entre elles les observacions de Hubble, que sosté que les galàxies es dispersen per l’univers a una velocitat proporcional a l’espai que les separa. Això serveix, per donar certesa a la seva evolució expansiva i de refredament i rarificació global. De fet, l’astronomia i la tecnologia han permès entendre aquesta expansió justificant-la amb l’inexistent núvol lumínic que ho ompliria tot si l’univers fos estàtic o la tesi de Lucreci que afirma que el món està en evolució ja que en el pas dels anys les coses canvien, no es mantenen tals com som.
Es pot saber l’evolució que seguirà l’univers en els propers milions de milers d’anys si coneixem la quantitat de matèria que conté. La majoria dels científics defensen actualment que l’univers conté matèria infinita i per tant, també evolucionarà infinitament. En fi, podem arribar a la conclusió que la matèria de l’univers s’organitza, tot i que sabem que hi ha determinades excepcions, com ara la de la vida, que tendeix a fer-se complexa.
És de la vida, el tema del qual es parla en el segon acte. Òbviament també es comença parlant del seu origen, per després descriure la seva evolució i organització.
En primer lloc, es parla sobre la composició de l’atmosfera terrestre i les condicions prèvies a la formació als primers enllaços autoregulats químicament d’ARN. Es parla de que l’atzar o el destí, mirat per on es vulgui, va provocar que els àtoms de carboni en suspensió a l’atmosfera fossin separats pels llamps i precipitessin sobre la superfície en zones de bassals o mars on es formà la “sopa primitiva”.
Tot i que encara no es coneixen amb absoluta exactitud, el llibre ens descriu tot el conjunt de circumstàncies que es donaren perquè els àtoms de carboni esdevinguessin proteïnes i aquestes amb proteïnes autoreplicants que formaren alhora les primeres cadenes d’ADN (àcid desoxiribonucleic). La segona part aprofundeix més en l’evolució d’aquests primers organismes, que per un motiu determinat aconseguiren sortir del brou primitiu donades unes condicions òptimes creades per ells mateixos, que permeteren la vida tal i com la coneixem avui dia amb la infinitesimal multitud d’espècies, a causa de l’evolució proposada fa molts anys ja per Lamarck, Darwin i Mendel. Es dóna suport a aquesta idea amb les troballes geològiques fòssils d’arreu del món que tanta informació ens proporcionen. També s’explica la sexualitat, com a procés de transmissió genètica.
En el tercer acte, en canvi, es parla sobre l’home enfocat més aviat des de la seva vessant evolutiva i biològica. Es descriu d’on prové, tot i que es té en compte, el seguit de tesis que avui dia estan fent trontollar la teoria predominant actual que defensa que provenim d’una branca evolucionada dels primats.
En aquesta part, també s’explica la paradoxa entre aquesta teoria i la interpretació literal de la Bíblia que tants problemes va plantejar en el passat. Es descriu l’arbre genealògic de l’home en el que coneixem com a procés d’hominització des de l’Austrolopitechus a l’Homo sapiens sapiens actual, a partir de totes les troballes arqueològiques. També podem conèixer en quin moment vam començar a utilitzar eines i en quin instant el bipedisme i l’augment de capacitat cranial es van fer més notables. En el següent subapartat, es descriu a quina zona d’Àfrica hi hagué més possibilitat que sorgís l’espècie humana i quines característiques té cada Homo, per quin motiu i quins llocs colonitzaren. En conclusió, es presenta un home amb un origen biològic determinat i únic.
En l’epíleg es plantegen qüestions essencials i fonamentals de cara al futur com ara:
– L’evolució infinta de l’univers dóna algun sentit a la nostra existència?
– La potencialitat humana i la seva evolució la conduiran a l’autodestrucció? Passa el mateix en altres organitzacions amb vida de l’univers? Alguna ha pogut arribar a l’estabilitat total?
– L’eficàcia de la intel·ligència és producte de la complexitat de la vida, però aquesta intel·ligència on ens conduirà? És útil o realment està enverinada? És un procés cíclic l’eficàcia i la complexitat?
– Aconseguirà l’home viatjar mai a la velocitat de la llum i sortir de l’espai estel·lar en què ja està predeterminat?
En fi, són unes preguntes sense resposta típiques de l’ambient filosòfic i que ens plantegen autèntics enigmes per seguir avançant.
Recomanaria aquest llibre a tots aquells que estan interessats per saber d’on venen i a on van, és a dir, conèixer i entendre la seva pròpia existència en un univers immens i desconegut. Crec que si tot el que s’explica interessa, no suposa cap problema el vocabulari tècnic que apareix. En la meva opinió, és realment la història més bella del món perquè és la meva, però també la teva; i la d’això, però també la d’allò, és a dir, de tot.
Mor la ximpanzé que sabia parlar amb el llenguatge de signes
Washoe, morta als 42 anys, reconeixia 250 senyals creats per a sordmuts
- La ximpanzé Washoe, morta dimarts, en una imatge d’arxiu. Foto: ARXIU / AP / UNIVERSITAT CENTRAL DE WASHINGTON
IDOYA NOAIN
NOVA YORK
Els estudiosos de la capacitat de comunicació dels primats estan de dol. Dimarts va morir als Estats Units Washoe, una femella ximpanzé que a finals dels anys 60 va entrar en la història i va obrir el debat sobre el tema al convertir-se en el primer d’aquests animals capaç d’aprendre i utilitzar el llenguatge de signes dels sordmuts. Washoe tenia 42 anys i va morir després d’una breu malaltia envoltada “de la seva família i els seus amics més pròxims”, segons un comunicat de l’Institut per a la Comunicació de ximpanzés i humans de la Universitat de Washington.
Washoe va ser capturada el 1965 a l’Àfrica. Va arribar als EUA com a subjecte d’experiments militars de les Forces Aèries, però el 1966 va ser adoptada per Allen i Beatrix Gardner, psicòlegs especialitzats en investigació del coneixement, que la van batejar en honor del comtat de Nevada on vivien.
COM UN NEN SORDMUT
Els Gardner, escèptics d’altres investigacions amb primats que en l’època exploraven la possibilitat que aquests aprenguessin a parlar, van criar Washoe com si fos un nen sordmut, i quan tenia 5 anys ja podia comunicar-se pel llenguatge de signes.
Dos investigadors més, Roger i Deborah Fouts, van rellevar els Gardner en l’atenció de Washoe, que va arribar a controlar més de 250 signes i va ser capaç d’ensenyar el llenguatge a un altre ximpanzé sense intervenció d’humans. Èxits com aquests van representar per a molts una fita i un psicòleg de Harvard, per exemple, va dir quan va saber que Washoe utilitzava els signes d’aigua i ocell al veure un cigne que era comparable “a rebre un SOS de l’espai exterior”.
ESCÈPTICS
Però no tothom estava convençut que la comunicació de Washoe suposés un avenç real en la investigació. Entre ells hi ha el doctor Herbert Terrace, de la Universitat de Columbia, que va estudiar un ximpanzé batejat com a Nim Chimpsky (parodiant Noam Chomsky, crític de la investigació amb animals). Terrace va afirmar que els ximpanzés no aprenien els signes, sinó que es limitaven a imitar.
Deborah Fouts ha explicat que el centre de Washington no buscarà nous ximpanzés per substituir Washoe. “Som abolicionistes –ha dit a un diari de Seattle–. I res pot reemplaçar que visquin a l’Àfrica amb les seves pròpies famílies”.