L’Església Catòlica manté que l’església actual és tal i com els apòstols la van crear, és a dir, que l’església i tot el que la comporta, les seves creences celebracions i rituals, són totalment catòlics i nega qualsevol semblança o adopció de costums pagans. Però això no és del tot cert, ja que durant els primers 280 anys del cristianisme, aquest es va presentar com una secta totalment prohibida per l’Imperi Romà i els cristians eren durament castigats, ja que els costums i creences que els cristians tenien no eren compartits ni es semblaven als pagans, per aquest motiu la major part de ciutadans no estaven disposats a adoptar aquesta nova religió i perdre tots els seus costums i festes que durant segles havien practicat. Amb l’emperador romà, Constantí això va canviar i l’any 313 dC va legalitzar el cristianisme, el va visualitzar com una religió que podria unir l’Imperi Roma, que començava a fragmentar-se, però el pla no va sorgir efectiu, ja que fins i tot ell mateix es va negar a adoptar la fe cristiana del tot i va seguir amb algunes de les seves pràctiques paganes De tota manera Constantí va promoure que el cristianisme barregés les seves bases originals amb les del paganisme. Van barrejar les diferències de cadascuna i es van esborrar les característiques i trets distintius d’aquestes dues, per tal que la gent, els ciutadans, veiessin més atractiu el cristianisme i a la vegada no perdessin les seves festes i ritus. L’Església Catòlica es va fer atractiva al poble de l’Imperi Romà.
Un exemple:
La majoria de ciutadans inclosos els emperadors eren politeistes, és a dir, creien en l’existència de més d’un déu i deïtat, no creien en un mateix déu com a suprem únic i poderós per sobre de tots i tot, sinó que adoraven a més d’un déu i cadascún era dedicat a un element en específic, per exemple Posidó era déu del mar Afrodita la deesa de l’amor i la bellesa. D’aquesta manera quan l’església catòlica va absorbir el paganisme i va substituir el panteó de déus romans, per sants, que substituirien al déu del mar, de la fertilitat, de l’amor etc…
Transició dels Déus (Pagans) als Sants (cristians).
Hi ha altres exemples d’aquesta transició, com per exemple el combregar, és a dir el vi i l’hòstia que es veu i es menja a les misses. Aquests venen del Mitraisme, que va ser una de les religions oficials de l’Imperi romà fins que Constantí i els següents emperadors van substituir les religions paganes per la cristiana. Un dels principals ritus que practicava el mitraisme era un dinar en el que es sacrificava un toro i creien que el déu Mitres estava representat en el cos i la sang d’aquest toro, per tant vevien la sang i menjaven la carn del toro, d’aquesta manera aquells que prenien part d’aquest sacrifici se’ls era atorgada la salvació. Podem comprovar que aquest fet equival al que l’Església Cristiana va incorporar com el combregar en què es troba representat el cos de déu.
Taula de relació entre el mitraisme(paganisme) i el cristianisme.
Un altre exemple d’aquesta transició és el culte a Isis, els pagans lloaven a Isis, muller d’Osiris i mare d’Horus, l’enviat a la terra per fer justícia. Els cristians traslladaren molts dels títols que aquesta deessa egípcia tenia, a la Verge Maria. Per exemple el de Reina dels cels i el de mare de déu entre altres i així va ser com li atribuïren a Maria un paper amb més importància i més exaltat, del que La Bíblia la descriu. El motiu va ser substituir el paper de Isis, un paper important en la religió pagana, i atribuir-li a la Verge Maria per tal de que tots aquells que practiquessin en culte a aquesta deessa no notessin la mancança, és a dir no trovesin a faltar el paper d’Isis quan es canviesin de religió.
Semblances entre Horus, fill de Isis i Osiris (déus de la religió egípcia) i Jesucrist, fill de Josep i Maria. Tots dos en les seves respectives religions, enviats per fer justícia..
*A Horus el deien “Iusa/Iao/Iesu/Iusha” Iusha va contribuir en el nom de Jesús que en hebreu era Yeshua (Iusha), a l’antic testament Josue o Joshua (Iusha)
*Va néixer la nit del 24 al 25 de desembre, igual que Jesucrist. (El 24 el és el solstici d’hivern, el dia més curt de l’any)
* Horus va ser batejat al riu Eridanus o Iarutana a Jordània, per ” Anup Baptista” a la religió cristiana Sant Joan Baptista.
*Horus va predicar un sermó a la muntanya, que més tard els seus seguidors van anar predicant els que van dir discursos de Iusha.
* L’enemic principal d’Horus era ” Set” Seth a la Biblia o ” Sata ” ( Satanas ) . Set representava la Serp de la Nit i Horus al Sol Daurat. Aquests dos podien ser representats per la lluita que tenen la nit i el dia. En la religió cristiana per Déu i Satan.
D’aquesta manera ens adonem de que la majoria de costums i festes que creiem catòliques en realitat no estan tan allunyades d’allò pagà, sinó que tenen un gran rerefons d’aquest.