Dies de la setmana (evolució)


Ara ús exlicarem l’orígen del nom dels dies de la setmana, és a dir, quin era el nom inicial en llatí i perquè de qué es diguessin així, i com han evolucionta fins a arribar a dir-se com es diuen ara.

*Dies Solis: Es deia així, ja que en llatí representava al Sol, i era el dia que iniciava la setmana romana. Amb l’implantació del cristianisme, va ser renombrat com a die Domini, que volia dir dia del Senyor. Com hem dit el Dies solis o Die Domini era el primer dia de la setmana, però amb la transició del cristianisme, aquest va passar a l’última posició de la setmana, perquè els escrits de la Biblia, en els que deia que el sèptim dia Déu descansava coincidís amb la setmana. DIUMENGE/DOMINGO.

*Dies Lunae: Era el segon dia de la setmana romana, és a dir se situava darrere del Dies solis i era dedicat a la Lluna, commemorava aquesta eterna persecució entre el sol i la lluna i també l’oposició entre l’amor i l’odi. DILLUNS/LUNES

*Dies Martis: Dedicat a Mart, déu de la guerra. DIMARTS/MARTES

*Dies Mercurii: Dedicat a Mercuri, déu missatge, era el dia en el qual se solien anunciar les notícies i/o problemes de famíla etc... DIMECRES/MIERCOLES

*Dies IovisDedicat Júpiter, déu suprem. DIJOUS/JUEVES

*Dies Veneris: Dedicat a Venus, deessa de l’amor. DIVENDRES/VIERNES

*Dies Saturni: Dedicat a Saturn, déu del temps, Cronos en Grec. En Hebreu, Sabbat, que vol dir dia de descans. Per aquest motiu els Jueus descansen el dissabte i no el diumenge. Dissabte/SABADO

taula

Tuala en la que es mostra l’evolució dels dies de la setmana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *