Els dies o moments de festa dels que dervia l’actual paraula oci, i esl dies en que no hi ha temps de lleure o de descans han derivat a l’actual negoci.

Otium/negotium. 

En l’antiga Roma el terme otium i negotium eren paraules contràries pel que feia al significat d’aquestes.
Negotium era: quod non sit otium, la partícula neg– fa que negoci sigui el contrari d’oci.
Otium és un temps de repòs o inacció o temps lliure. En el seu temps va tenir més d’un significat:
Temps de descans quan s’arriba a la vellesa.
La no dedicació a les ocupacions diàries.
L’estat de no ocupació o no preocupació.

Els moments d’oci, ja podien ser per exemple:

*l’hora d’un bany

Termes romanes

*El moment de llegir un llibre

*Gaudir d’un bon sopar.

Persones gaudint d’un sopar reclinats al triclinium

Fastus/nefastus

Els fastus o en plural fasti eren calendaris en els quals s’indicaven els dies d’obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials. La paraula fastus, derivada del terme fas, que vol dir “llei divina, o allò que està permès pels déus”, era emprada per a distingir els dies apropiats (fastus) dels dies inapropiats (nefastus).