Abans de que el cristianisme s’establís com a nova religió oficial a Roma, la religió oficial era el Paganisme. El paganisme a Roma era una forma d’entendre la religió molt diferent a la que seria més tard el cristianisme o el judaisme. Els romans eren politeistes, és a dir creien en més d’un déu i tenien diferents cultes, el domèstic, el públic i per últim l’imperial

EL CULTE DOMÈSTIC:

A cada família es benerava als déus, també als avantpassats familiars (que eren esperits protectors equivalents als angels guardians de l’església) als lars, protectors dels camps, els manes, que eren protectors de la casa, i els penats que eren protectors dels aliments. El paterfamilias era el sacerdot i durant els sopars, ell era l’encarregat de efectuar les libacions, és a dir, era l’encarregat de vessar vi, llet o mel sobre el lararium, que era el  santuari familiar en el que sempre hi havia encesa una flamaa la que deien llar, aquesta flama simbolitzava la família.

Típic larari d’una domus romana.

EL CULTE PÚBLUC:

Els cultes públics tant mateix podien ser libacions,com sacrificis d’animals o pregàries…etc

Gerra de ceràmica en la que es troben representats un home i una dona efectuant una libació.

Cada acte públic, ja fos l’inici o la finalització d’una guerra,o el triomf en una batalla… etc estaven vinculats a la celebració d’una cerimònia religiosa. Els cònsols tenien atribucions religioses apart de civils, de manera que la religió pública podriem dir que també era una qüestió d’Estat. El culte públic era un mitjà de comunicació política que no només incloïa als ciutadans romans, sinó que tendia un llaç d’unió entre tots pobles que integraven l’imperi Romà. Per a la mentalitat dels ciutadans romans, qualsevol activitat que fes l’home, ja fos col·lectiva o individual implicava la participació tant activa com passiva  de les divinitats, amés, atribuïen als déus una presència constant a cadascuna de les manifestacions del món relacionat amb la política.

EL CULTE IMPERIAL:

En l’època imperial, es va generalitzar el culte als emperadors de manera que se’ls va atribuir un caràcter sagrat. Aquest culte va començar amb la mort de Juli Cèsar, i es va desenvolupar a partir del principat d’August. Aquest va ser, precisament, l’efecte més original de la política religiosa d’August,que va seguir la tendència dels últims temps de la República, barrejant tradicions nacionals i el culte hel·lenístic. Avui en dia entenem per pagà com algú que no creu en Déu, però el cert és que en els seus inicis l’expressió “paganus” d’origen llatí, era el terme que utilitzaven les classes altes que ja s’havien convertit a la nova religió oficial, ( el cristianisme) per referir-se a la gent de camp que encara seguia amb els ritus de l’antiga religió. D’aquesta manera els cristians de Roma van anar utilitzant aquest terme d’una manera pejorativa fen una al·lusió directe a la religió dels camperols, això va suposar que amb el pas dels anys aquesta expressió anés adquirint un significat diferent, el de “ Home sense Déu” i d’aquesta manera els que la utilitzaven feien al·lusió a que la religió vertadera era el cristianisme.

EL NAIXEMENT DEL CRISTIANISME.

El cristianisme és una religió molt estesa arreu del món, hi ha uns 2000 milions de cristians distribuïts per tot el món. I perquè això s’hagi donat d’aquesta manera han hagut de transcórrer milers d’anys.

Jesús de Natzaret va ser un predicador jueu que es diu que va viure al començament del segle I  a les regions de de Galilea i Iudea i va morir al voltant de l’any 30

Galilea en hebreu ha-Galil, Galilea és una regió situada al nord d’Isrrael, entre el mar Medterrani, el mar de Galilea i la Vall de Jezrrel que és situat al sud de la baixa Galilea. 

Iudea,en hebreu Yehuda, que vol dir ” reconeixo a Déu” o “agraeixo a Déu”. Judea és la part muntanyosa del sud de el que va ser la històrica Terra d’Isrrael. El nom de Judah implicava el conjunt de regnes i territoris Jueus.

L’àrea de l’antic Regne de Judá, el Regne Hasmoneo y més tard el de Judea van ser provinies de l’Imeri romà, conquerides per l’emperador August durant els primers anys del segle I d.C concretament a l’any 9.

Territoris conquerits per l’Imperi romà fins l’any 9 d.C

Jesús de Natzaret va ser un home molt influent a la seva època, i que predicava la paraula de déu d’una manera nova, als predicador que ja tenien una fama reconeguda, i uns seguifors fidels, no els va agradar aquest nou personatge que va sorgir del no rés i què va moure masses. Jesús va morir a la creu, perquè va ser denunciat per aquestes sectes jueves a les que no els va agradar especialment que Jesús tingués tanta embranzida entre els jueus. Jesús va ser anomenat el Messies.

    (Messies: http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=messies&operEntrada=0  )

Amb el pas del temps la secta Jueva es va dividir, a arrel de la influència grega. Van sorgir dos tipus de jueus, els jueus als que deien hebreus que eren els que parlaven arameu i els jueus que parlaven grec als que deien hel·lens. Al haver-hi aquesta gran influencia grega, per part dels hel·lens sorgiren noves idees i maneres de concebre la religió, i aquest va ser el motiu o un dels motius pels quals els hel·lens es van separar dels jueus, i van crear la seva propia religió, el christianoi o Cristianisme que es va originar a la ciutat grega de Antioquía, d’aquesta manera tant les assemblees com els escrits o celebracions es realitzaven en grec i aquest va ser un dels factors pels quals el cristianisme va arribar a conquerir Roma i més tard occident.

El Cristianisme va sorgir en un context històric poc favorable per les intencions que tenia, ja què la religió oficial de l’Imperi romà era el Paganisme però amb el pas del temps el cristianisme va anar guanyant terreny i va anar influenciant a la societat romana amb el seu missatge nou i esperançador. Ja que l’Imperi romà patia una crisi social i de fe, l’imperi era incontrolabre i coneçava a corrompre’s d’aquesta manera persones importants i influents van decidir unir-se a la nova religió i al arribar Constantí el Gran al poder de l’imperi romà  el cristianisme es va refermar  i va retornar l’ordre i l’unitat a l’Imperi.

Constantí ( http://www.biografiasyvidas.com/monografia/constantino/legado.htm )