Els pontífexs maximus eren aquells encarregats d’establir punts d’enllaç entre els déus i els humans. Havien de mantenir la pau amb els déus i per això donaven consells als magistrats, interpretaven els presagis, controlaven el calendari i els funerals.

Aquest càrrec és un símbol del paganisme, ja que

L’emperador August com a Pontífex Maximus

era el sacerdot principal d’entre els pontífexs romans.
La paraula pontífex prové dels termes pons i facere, és a dir «constructor de ponts», mentre que la paraula maximus vol dir «el més gran». Del seu significat original “el més gran constructor de ponts” i d’aquí va derivar al de “càrrec d’importància”.

Era escollit per la resta de pontífexs, un grup de cinc. Tradicionalment havia de pertànyer a una família patrícia, però a partir del 300 aC va passar a ser una elecció popular i es van obrir les candidatures als plebeus.

El seu principal deure anava lligat a l’aplicació del ius divinum, un llibre que recollia la informació recollida pels pontífexs al llarg dels anys en relació amb els rituals sagrats. Els principals temes eren:
-La regulació de totes les cerimònies expiatòries requerides en cas de desgràcies com ara: la pesta, la caiguda de llamps a la ciutat, etc.
-La consagració de temples i llocs sagrats.
-La regulació del calendari.
-Rituals d’enterrament,
-El dret de successions relacionat amb el testament.
-Càstig als grups de persones que ofenien els déus.