Jaume conegut com a sant Jaume el Major, segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret. La tradició cristiana creu que les seves restes es troben a la Catedral de Santiago de Compostel·la que és un important lloc de peregrinació del Camí de Sant Jaume.

ORIGEN:

A l’època medieval, Sant Jaume va esdevenir el patró i el protector de Castella, i, des de 1469, amb el matrimoni de Ferran d’Aragó amb Isabel de Castella, es va convertir també en el patró d’Espanya. A més, la figura de Jaume ha estat clau en el món de la guerra, tal com ho demostra el nom de l’orde militar castellà més important, l’orde de Sant Jaume. Un sant que va acabar anomenant-se Santiago Matamoros arran de la seva funció de protegir els exèrcits cristians davant els musulmans.

Sant Jaume

Com és ben sabut, els anys en què Sant Jaume cau en diumenge –diumenge és el dia del sol– són anys sants jubilars (des de 1122, amb l’aprovació del papa Calixt II). Aquest terme prové de la paraula llatina ‘jubilum’ i es refereix a l’alegria de la fe. En concret, la celebració dels anys jubilars ve d’Israel. Portava el perdó de Déu, raó per la qual, aquests anys, esglésies i catedrals com la de Santiago de Compostel·la han estat tan transitades pels pelegrins.

COSTUMS:

Moltes poblacions catalanes celebren la seva festa major pels volts de Sant Jaume, tot i que aquesta festivitat, com a tal, igual que la de Sant Pere, ha desaparegut del nostre calendari. I és que amb l’arribada de la democràcia, en fixar el calendari festiu d’entre setmana en 14 dies i en afegir-s’hi l’11 de setembre i el dia de la Constitució, no hi cabien més festes.