Sant Esteve és el 26 de desembre, després del dia de Nadal, festivitat de Sant Esteve màrtir.
Esteve màrtir- en el moment de la seva lapidació
ORIGEN:
En l’estructura social patriarcal dels segles precedents, la festivitat de l’endemà de Nadal (igual que el Dilluns de Pasqua Florida) responia a la necessitat funcional de disposar de temps suficient per tornar a peu, generalment, des del mas pairal on s’havia celebrat la festa fins al domicili de cadascun dels diversos membres de la família. L’extrema dificultat de viatjar de nit obligava, sempre, a ajornar el viatge de retorn fins l’endemà, i per tant quedava com un dia no-útil a efectes laborals; i així fins a derivar en dia festiu. La dita popular “Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cada ovella a casa seva” descriu molt bé aquest fenomen social, gregari o de clan, entorn del mas pairal en les festes assenyalades.
Per tant aquesta festa no consta d’origen pagà.
Segons la tradició Sant Esteve era un marxant de robes que caminava pels pobles. Un dia es va trobar Jesús quan estava predicant i va veure que ell i els seus companys anaven vestits amb gran pobresa i els va regalar un vestit nou a cadascun. Els rabins envejosos, van voler que també els regalés un vestit, però es va negar i el van lapidar fins a la mort convertint-se en el primer màrtir del cristianisme.
COSTUMS:
A Catalunya, és costum reunir tota la família, de la mateixa manera que per Nadal per menjar. La gran quantitat de menjar que es prepara per Nadal fa que les sobres constitueixin el plat típic de Sant Esteve, amb el que ha sobrat d’escudella i rostit es preparen els canelons de primer i pollastre farcit o tall rodó de segon. De postres sempre cauen neules i torrons.
Hi ha una tradició prou estesa que fa que els més menuts de la casa hagin d’enfilar-se damunt d’una cadira per dir un poema (i no un vers) en veu alta. Si a la gent gran els agrada, el nen s’endurà uns quants diners de premi. El següent és un poema típic:
Sóc petitet així
no conec ningú
només el papa, la mama,
les neules i els torrons.
I aquí tinc una butxaqueta
per ficar-hi calerons!!!
A Barcelona una de les notes més típiques d’aquest dia era el ball de la Patacada. Solia ésser, potser, el més concorregut de tota la temporada, i sobretot el més liberal i tolerant de tots.
A l’Empordà era costum menjar pollastre amb mongetes, cuit amb els greixos i llargs que havien sobrat del dinar d’ahir. Hi Havia que s’estimava més aquest plat que el de Nadal.
Al País Valencià la mateixa festivitat es coneix com a Segon dia de Nadal o Sant Esteve. La tradició és menjar amb la família paterna, ja que el dia de Nadal és tradició menjar amb la família materna.
A les Illes Balears la mateixa festivitat es coneix com a Segona festa de Nadal o Sa mitjana festa.