Any Nou és una festa que celebra l’inici d’un nou any. La data en què es realitza aquesta celebració depèn del tipus de calendari utilitzat, i la més comuna és la de l’1 de gener, del calendari gregorià, que va ser instaurat pel papa Gregori XIII el 1582, i s’utilitza en la majoria dels països del món.

ORIGEN:

Tradicionalment, el calendari romà començava el primer dia del mes de març. No obstant això, era al mes de gener (l’onzè mes) quan els cònsols de l’Antiga Roma assumien el govern, per això Juli Cèsar, l’any 47 aC, va modificar el sistema, i va crear el calendari julià que, amb algunes modificacions realitzades en temps del cònsol Marc Antoni a 44 aC., l’emperador August César en 8 aC i finalment pel papa Gregori XIII en 1582, s’utilitza fins avui. L’any comença el dia 1 de gener. Posteriorment, el calendari gregorià va mantenir el costum, i la celebració es va caracteritzar amb un significat religiós durant l’Edat Mitjana i els segles posteriors.

Amb l’expansió de la cultura occidental a la resta del món durant el segle XX, l’1 de gener es va convertir en una data de caràcter universal, fins i tot en països amb les seves pròpies celebracions d’Any Nou (per exemple, Xina).

En l’actualitat, la celebració d’Any Nou és una de les principals celebracions al món. Grans esdeveniments es realitzen en les principals ciutats durant la nit de Nadal (vigília de l’Any Nou corresponent al 31 de desembre), sent acompanyades amb els més grans esdeveniments de pirotècnia. Alguns dels esdeveniments més grans del món se centren a Wellington, Auckland, Sydney, Hong Kong, Xangai, Taipei, Tòquio, Rangun, Dubai, Moscou, Buenos Aires, Santiago de Xile, Valparaíso, Nova York, Bogotà, Caracas, Mèxic, DF, Madrid, París, Berlín, Londres i Rio de Janeiro.

Any Nou budista:

Als països Tailàndia, Birmània, Sri Lanka, Cambodja i Laos, el nou any se celebra durant tres dies a partir del primer dia de lluna plena al mes d’abril. Als països Mahayana el nou any comença el primer dia de lluna plena al mes de gener. No obstant això, l’Any Nou budista depèn del país d’origen o l’origen ètnic de les persones. Com per exemple, el xinès, coreans i vietnamites celebren a finals de gener o principis de febrer, segons el calendari lunar, mentre que els tibetans celebren normalment al voltant d’un mes més tard.

COSTUMS:

Mentre a Sydney es llancen a mitjanit més de 80.000 focs d’artifici davant més d’un milió i mig d’assistents, i va ser la festa més vista en televisió a escala mundial l’últim any, a Valparaíso (Xile) reben a més de dos milions de visitants per presenciar la pirotècnia més extensa del món al llarg de 30 quilòmetres de focs d’artifici sobre tota la badia. Crida “Any Nou al Mar ” aquesta abasta des que Quintay, al sud de Valparaíso, fins a Concón en un espectacle que dura més enllà dels 25 minuts. A Nova York la celebració es concentra al voltant d’una gran bola de vidre que descendeix sobre una multitud a Times Square, i és la festa que va tenir major nombre d’assistents el 2009: més de tres milions de persones. A més, gran part de les discoteques realitzen festes per celebrar l’arribada del nou any.

A Espanya, la tradició és prendre 12 raïms al compàs de les 12 campanades de la mitjanit, la zona de reunió més important és la Porta del Sol de Madrid.

A Bogotà, la cita és a la Torre Colpatria, en ple centre de la ciutat, on a mitjanit, des del terrat al pis 50 es llancen focs artificials, precedits per un concert en un escenari construït sobre la carrera setena que s’inicia a les 10 de la nit. La celebració es perllonga, amb artistes de talla internacional, fins a les 3 de la matinada.

En la cultura d’Hispanoamèrica hi ha una gran varietat de tradicions i supersticions per a aquestes dates, com a forma d’auguris per a l’any entrant. El fet de destapar una ampolla de sidra o xampany a les 00:00 hores l’1 de gener encara es manté com tot un símbol de celebració de l’Any Nou. En alguns països d’Amèrica del Sud el més comú per a celebrar l’arribada de l’Any Nou és la crema d’un ninot (ninot fet de draps vells farcit de palla que simbolitza l’any vell o l’any que està acabant) a les 00:00 hores l’1 de gener.

El primer lloc a rebre el nou any és a Kiribati, a les illes Caroline i Kiritimati. Mentre que, Samoa Americana són els últims llocs en acabar l’any sortint.

En les celebracions de l’any nou de 2014, els focs artificials llançats a Dubai van quedar en el Llibre Guinness dels Rècords per ser registrats com els més grans del món, on en 6 minuts es van activar 450.000 focs artificials des de 400 llocs.

Segons la tradició judeocristiana, l’1 de gener coincideix amb la circumcisió de Crist (al vuitè dia del seu naixement), quan rep el nom de Jesús (segons l’Evangeli de Lluc).

ALTRES CELEBRACIONS DE CAP D’ANY:
Àfrica:
Enkutatash, la celebració de l’Any Nou etíop, l’11 de setembre.
Amèrica del Sud:
We Tripantu, la celebració de l’Any Nou maputxe, té lloc el 24 de juny.
L’Any Nou Aimara se celebra cada 21 de juny, l’època del solstici, amb l’arribada de l’ hivern.

Amèrica del Nord:
Alguns membres que segueixen el calendari canadenc diacorde, l’any nou se celebra el dia 47 del mes Vetriota, que en el calendari gregorià seria el 8 de Juliol.
Yancuīc Xihuitl se celebra a el 11 de Març pels Mexicas.

Orient Mitjà:
Rosh Hashanah, la celebració de l’Any Nou jueu, sol dur-se a terme al setembre.
L’Any nou musulmà se celebra l’1 de muharram, la data corresponent en el calendari gregorià varia d’any en any ja que el calendari musulmà és lunar.

Àsia Oriental;
Losar, celebració de l’Any Nou tibetà, es realitza entre gener i principis de febrer.

Sud-est Asiàtic:
A Tailàndia, Cambodja, Birmània i Bengala l’any nou se celebra el 14 d’abril.
Tết, celebració de l’Any Nou vietnamita, se celebra juntament a l’Any Nou Xinès.

Àsia del Sud:
L’Any Nou hindú se celebra dos dies abans del festival de Diwali, a mitjans de novembre.
Ugadi, celebració de l’Any Nou Telugu, s’efectua entre març i abril.
Nouruz, celebració de l’Any Nou iranià, es porta a terme en l’equinocci de la primavera (21 de març, aproximadament ).
Naw – Rúz, la celebració de la Fe Bahà’í, es realitza a l’equinocci primaveral ( 21 de març).

Europa:
Alguns membres de l’Església ortodoxa, com mantenen el calendari julià, celebren l’Any Nou el 14 de gener. Entre els aborígens guanxes de Tenerife ( Canàries , Espanya ), l’Any Nou se celebrava amb la recollida de les collites ( aproximadament el 15 d’agost ), i es coneixia amb el nom de Beñesmer.
Entre els rosacruces d’Amorc se celebra el nou any entre el 21 de març i el 23 de març, el més a prop possible de l’equinocci de primavera.
1 de Vendimiari, celebració d’Any Nou segons el calendari republicà francès, equival al 22 de setembre.
Samhain, celebració d’Any Nou del neopaganisme celta, prop de l’1 de novembre.

Cristianisme:
Església catòlica: A l’església catòlica se celebra l’any nou l’1 de gener segons el calendari gregorià, excloent a alguns membres de l’Església vetero – catòlica que el celebren el 4 de febrer segons el calendari gali – catòlic.
Església ortodoxa: Ho celebra el mateix dia que l’Església catòlica, exceptuant alguns membres que ho celebren el 14 de gener.
Protestants: Totes les Esglésies protestants ho celebren l’1 de gener, exceptuant els moviments protestants baptistes, quàquers, luterans que no ho celebren.
Testimonis de Jehovà: No ho celebren.

Judaisme:
El calendari hebreu s’inicia en el mes de Tishrei, que cau aproximadament entre setembre i octubre. El primer dia d’aquest mes se celebra la festivitat de Rosh Hashaná. Des del punt de vista religiós, l’any començava en el mes de Nissan, commemorant la sortida dels jueus d’Egipte en l’Èxode.

Islamisme:
Musulmans: celebren l’any nou l’1 de muharram, aquesta data no pot definir-se en el calendari gregorià, ja que aquesta data depèn de les fases lunars.