Setmana de disbauxa i transgressió que precedeix a la Quaresma, temps de privacions.

La paraula Carnestoltes etimològicament prové del llatí carne levare que vol dir “treure la carn”, en referència al període de 40 dies de dejuni i d’abstinència de menjar carn de la Quaresma.

El Carnestoltes és una festa movible, ja que la data es regeix pel calendari lunar, es mira la primera lluna plena que hagi desprès de l’equinocci de primavera. Al saber la data, sabrem que el diumenge següent és el Diumenge de Pasqua i el diumenge anterior és el Diumenge de Rams. A partir d’aquesta ultima data, tirem 40 dies enrere i arribarem al primer dia de la Quaresma, que és el Dimecres de Cendra, que és l’últim dia de Carnestoltes, llavor el dijous anterior és el principi d’aquesta setmana.

El Carnestoltes tradicional dura 7 dies, de Dijous Gras, aquest dia és conegut pel seu menjar com la coca de llardons i la botifarra d’ou, també el dia en què, en moltes poblacions s’escenifica l’arribada del Rei Carnestoltes, el dia que pronuncia el seu discurs incitant a la gresca.

Un cop fet l’anunci, i durant els dies següents, es fan arreu les típiques rues i desfilades, on les disfresses i comparses són les protagonistes, juntament amb la música i la percussió.

S’acaba amb el Dimecres de Cendra, es fa l’enterrament de la sardina, perquè és el que la gent de pocs recursos consumia en aquesta època, és una manera de posar fi a la disbauxa i gresca i començar a entrar en el temps de Quaresma, aquest enterrament representa el fet d’acomiadar-se.

En l’actualitat, a Catalunya hi ha un ampli ventall de carnavals a diferents ciutats que consten de desfilades i concentracions amb balls i danses. Són conegudes les rues de carnaval. Per exemple es fan la passada de les colles i els miquelets, els membres de la milícia que van defensar les llibertats i les institucions dels catalans durant la Guerra de Successió.

ORIGEN PAGÀ

Carnestoltes prové de les Dionisies gregues que després van passar a ser les bacanals romanes. Eren festes que es realitzaven en honor a Dionís (Bacus) el déu del vi i la vinya, del teatre i de les festes. Eren celebrades a l’Àtica, les grans Dionisies, entre finals de març i principi d’abril, i les Dionisies rurals, desenvolupades al mes de setembre.

En aquestes festes es fan cants corals i danses rituals en honor a Dionís, uns corts cantaven ditirambes (διθύραμβος) i coms (κῶμος)

Les grans Dionisies d’Atenes duraven sis dies. Es feia una processó amb l’estàtua de Dionís, es celebrava un certamen d’odes, un concurs de cants. Es representaven les tragèdies de tres autors i també una comèdia de cada un d’ells. L’últim dia es donaven els premis.

El Carnestoltes també té el seu origen a la Saturnalia que es feien el 17 de desembre i es prolongava fins al 23 o el 24. Eren festes romanes en honor a Saturn, déu de l’agricultura i les collites. Aquesta festa s’associa al nostre Carnestoltes i també al Nadal

La celebració començava tallant la cinta de llana que subjectava els peus de la divinitat durant tot l’any, per a què no fugís de la ciutat. A continuació, es celebrava un sacrifici en el seu honor i es continuava amb un banquet públic al qual assistia tot el poble i s’intercanviaven regals, aquesta part és la que s’associa al nostre Nadal.

Durant aquesta festa es suspenien les sessions del Senat, es tancaven els tribunals, s’aplaçaven les execucions, es coincidia la llibertat als presoners dipositant les seves cadenes al temple de Saturn i els esclaus recuperaven la seva llibertat i eren servits per als seus amos. Aquests fets són associats amb el nostre Carnestoltes.

ORIGEN CRISTIÀ

El Carnestoltes es celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma. Una via d’escapament just a les portes de la Quaresma En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma és un temps de dejuni, pels cristians és una forma de penediment i per allunyar els seus pecats, i no es pot menjar carn i es fa penitencia. Per això, durant el Carnaval es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.

Una de les figures principals del Carnaval és el Carnestoltes, aquest personatge neix a Catalunya el segle XVII, era un ninot de palla que construïen els pagesos i el penjaven al paller fins al Dimecres de Cendra, quan el cremaven com a símbol de la fi del carnaval. Amb el temps aquest es va convertir en el rei de la gresca, bevedor i esbojarrat, al voltant del qual es van organitzar: l’arribada, el sermó, la presidència de les festes, el judici, la malaltia, la mort i el testament.

Abans el jovent s’emmascarava la cara amb cendra i quan veien alguna persona que no anava disfressada la perseguien amb una escombra i li tiraven serradures i cendra perquè quedés disfressat. Els que no n’eren partidaris es solien quedar a casa i moltes vegades eren víctimes de bromes i cantarelles.

Han estat diversos els períodes on s’ha prohibit el carnestoltes. Felip V, ho va abolir, ja que màscares i disfresses donaven anonimat a venjances. Carles III n’aixecà la prohibició i el 1773, es prohibeix de nou l’ús de capes i màscares. La més recent de les prohibicions la trobem el 1939, quan Franco prohibí el carnaval arreu del país.

Podríem dir que el carnaval més antic de Catalunya és la festa de l’ós de Prats de Molló (Vallespir), aquesta festa comença amb el despertar de l’ós, que ha estat reclòs a la cova durant tots els mesos d’hivern.

Els nois que fan d’ossos s’apleguen al fort de la guàrdia sobre el poble i fan una botifarrada regada amb vi.

Vestits amb pells de xai tenyides i emmascarats de cara i braços amb una barreja de sutge i oli baixen al poble i es posen a perseguir a les noies i rebolcar-les per terra tot empastifant-les amb sutge. Amb aquestes accions es representa la fecundació i del començament de la primavera.

A la festa i participen també uns homes vestits de blanc i enfarinats amb unes destrals que persegueixen als ossos fins que aconsegueixen afaitar-los, metàfora de la castració.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=e82RmY3zfBc[/youtube]

CELEBRACIONS ARREU DEL MÓN:

 En alguns llocs d’Espanya la seva celebració s’ha vist influenciada dels carnavals més urbans com el de Rio de Janeiro que ha transformat la seva essència. El Carnaval de Tenerife, es considera el segon carnaval més important o conegut després del de Rio de Janeiro. Les persones surten al carrer amb una disfressa, ballen al so d’orquestres locals, de ritmes caribenys. L’acte més destacat és la gala de l’elecció de la reina del Carnaval.