La Candelera se celebra el 2 de febrer, és a mig camí entre l’inici i la fi de l’hivern, just 40 dies després del solstici d’hivern, és un moment d’especial transcendència dins el calendari anual.
Des del punt de vista natural, meteorològic, es considera que segons la fase de la lluna, es pot saber quan queda perquè arribi el bon temps. Durant aquests dies tenen lloc manifestacions festives com l’entrada de branques florides o els balls i festes de l’Ós, l’animal mític que aquesta nit surt del cau per saber si ha de seguir hivernant o no. Des del punt de vista litúrgic cristià, la Candelera és una festa que, a 40 dies del Nadal, commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la Purificació de la seva mare, Maria, un ritu obligatori en la tradició jueva basat en l’oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca el dia d’avui com el dia de desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.

ORIGEN:

Inicialment la festa de la Candelera o de la Llum va tenir el seu origen en l’Orient amb el nom de la Trobada, posteriorment es va estendre a l’Occident al segle VI, arribant a celebrar-se a Roma amb un caràcter penitencial. Encara segons altres investigadors, aquesta festa va tenir el seu origen en l’antiga Roma, on la processó de les candeles formava part de la festa de les Lupercales. Aquesta celebració es va unir més tard a la litúrgia de la Presentació de Jesús al Temple, associada als ciris, torxes i candeles enceses a les mans dels fidels.

La seva festa se celebra, segons el calendari o santoral catòlic, el 2 de febrer en record al passatge bíblic de la Presentació del Nen Jesús al Temple de Jerusalem (Lc 2; 22-39) i la purificació de la Mare de Déu després del part, per complir la prescripció de la Llei de l’Antic Testament (Lev 12, 1-8).

La festa és coneguda i celebrada amb diversos noms: la Presentació del Senyor, la Purificació de Maria, la festa de la Llum i la festa de les Candeles; tots aquests noms expressen el significat de la festa. Crist la Llum del món presentada per la seva Mare al Temple ve a il·luminar a tots com la vela o les candeles, d’on es deriva el nom de Candelera.

Després de l’aparició de la verge a Canàries i la seva identificació iconogràfica amb aquest esdeveniment bíblic, la festa va començar a celebrar-se amb un caràcter marià a l’any 1497, quan el conqueridor de Tenerife, Alonso Fernández de Lugo va celebrar la primera Festa de les Candeles (ja com Mare de Déu de la Candelera), coincidint amb la Festa de la Purificació. Més tard aquesta advocació mariana i la seva festa seria portada a diverses nacions americanes de mà dels emigrants canaris.

COSTUMS:

A Espanya segons la litúrgia de l’Església, es tracta de la festa de la Presentació del Senyor, que recorda el moment en què el Nen Jesús va ser presentat al temple de Jerusalem. Simeó va prendre el Nen en braços i beneí Déu dient: “Ara Senyor, segons la teva promesa, deixa que el teu servent se’n vagi en pau, perquè els meus ulls han vist el Salvador, que preparaves per presentar davant tots els pobles, llum que es reveli a les nacions i glòria del teu poble Israel “.

És costum en el poble que, tots els anys, una dona s’ofereixi per ser la padrina del Nen, per devoció o per una promesa. Aquest any, la padrina ha estat Lola López. La Verge estrenava un mantell nou molt bonic, comprat per una família del poble.

Primer se celebra la processó de la Verge amb el Nen al voltant de l’església. Durant la processó, la Mare de Déu porta una espelma encesa -la candela-. Hi ha un refrany quant a la fi de la processó que diu així: “Si la candela implora, l’hivern fora “, volent indicar que si l’espelma entra encesa, l’hivern ja està fora i el temps fred no durarà molt més. Per contra si la candela entra apagada, l’hivern es prolongarà. Aquest any, la vela va entrar encesa a l’església, per tant l’hivern ja estava fora.

Després, se celebra la missa. En l’homilia, el rector, Sr. Sergio Tejero, ens va parlar de la Presentació del Senyor, narrada en l’evangeli de Sant Lluc. Després que el sacerdot doni a besar el Nen, es canten les cobles tradicionals del dia de la Candelera, plenes de devoció, religiositat popular i també de teologia:

Avui fa quaranta dies
Que va néixer el diví Verb
Al portal de Betlem,
Entre la palla i el fenc.

Avui surt la seva mare a missa,
Sense necessitat de fer-ho,
Ensenyant a les dones
A complir aquest precepte.

Avui surt a purificar-
La Rosa de Jericó,
Avui surt a purificar-se,
Sent més pura que el sol.

Què triomfants van les camines
Amb la sagrada Maria,
Va coronada de glòria
I voltada d’alegria.

Als seus peus té la lluna,
I al seu costat porta al sol
I a l’altre costat té
L’Anyell de Sió.

Feliç aquell sacerdot
Que amb reverència arriba
A rebre a les seves mans,
De l’Aurora, la candela.

Feliç aquell sacerdot
Que la vela li ha tret
De les mans a l’Aurora
Que és la Mare de Déu del Rosari.

Una rosca i una espelma
Que la Mare de Déu va oferir,
En aquell temps s’usava
Portar l’ofrena al Senyor.

Aneu tots a oferir
Que guanyen indulgències,
A adorar el Rei del Cel
I a fer-li la reverència.

Tots els que a oferir vagin
Es poden trucar feliços,
Que van a adorar el Nen,
El que va morir per nosaltres.

Santa Verge del Rosari,
Tots et demanem
Que a les ànimes beneïdes
Les treguis de la captivitat.

Santa Verge del Rosari,
Tots plegats et demanem
Que envieu bones collites,
Per donar pa als nens.

Sagrada Mare de Déu,
Tots plegats t’aclamem
Que envieu bones collites,
Que moren els guanyats.

Aquí acaben les cobles
De la Mare de Déu sobirana,
Auxili de pecadors,
Defensora de les ànimes.

Aquí acaben les cobles
De la Mare de Déu del Roser,
A la glòria vagin tots
Els que m’estan escoltant.

Els que han cantat també,
Si Déu s’ho vol donar,
Merescut sí que tenen,
Feu-vos la seva voluntat.

Queda’t amb Déu, Maria,
I si no et torno a veure,
A l’ hora de la mort,
En la meva capçalera siguis.

Així sigui.

Acabada la missa, es rifa amb una baralla la rosca de la candela. Aquesta es fa amb farina de blat, ous, oli d’oliva i mel cuita. S’adorna amb cinc palmeres fetes de la mateixa massa, amb boles d’anís i confits. Els diners que es recapta és per a la Mare de Déu.