Vam parlar amb la Charo Marco del bloc De re coqvinaria, sobre cuina romana antiga i altres aspectes del món antic.
Ens va donar informació sobre els dolços que es menjaven a les diferents festes, sobretot el dia de Tots Sants i Nadal, durant l’època dels romans. I ens va dir com es feien, vosaltres podeu trobar la informació al seu bloc.

Com hem dit abans al nostre treball, el Dia de Tots Sants equivaldria a festes vinculades amb els morts com la festa de les Parentalia o les Lemuria, en aquestes festes menjaven cereals, llegums, faves, vi pur, mel, llet, oli d’oliva, ous i fruits vermells. En la celebració actual mengem els panellets

que daten com a tal des del segle XVIII, quan s’usaven com a menjar beneït per compartir després de les celebracions religioses (panellets de Sant Marc i panellets de la Santa Creu). Es creu que tenen el seu origen al nord d’Europa, on a conseqüència de l’intens fred es feia necessari un aliment ric en calories per suportar millor la llarga nit de difunts, però segurament procedeixen de la rebosteria àrab, donada la seva composició a base d’ametlles i la influència de la cultura àrab.

Aquests dies s’oferien als morts aliments:

1) No peribles i aliments primaris que al llarg de la història han proporcionat vida i fertilitat a la Humanitat. Aquests aliments estarien molt relacionats amb els ingredients que constituïen l’aliment dels déus immortals, el nèctar i l’ambrosia.

2) Aquests aliments destacaven pel seu color:
a) Fosc: cereals, llegums, flors (violetes)

b) Vermell: vi, sang, fruita(magrana, maduixes, cireres, móres, …), flors (roses vermelles)
c) Blanc que alleuja la foscor: ous (simbolitzen fertilitat), llet, formatge, sal i farina.
d) Transparent: aigua.

e) Daurat: Mel i oli d’oliva (ambdós curatius i molt beneficiosos), encens (mirra) icereals (blat, …).

Sobre el Nadal i les Saturnals, vam trobar un dolç que serien equivalents.

El Tortell de Reis, commemora la festivitat catòlica dels Tres Reis d’Orient, encara que potser el nostre Tortell de Reis trobi el seu origen en el dolç (la recepta anomenada pa de pessic romà al bloc) que consumien els romans durant la festa de la Saturnalia, en trobar moltes connexions entre tots dos dolços, La utilització de mel, fruits secs i la fava, ja que l’imperi Romà ja celebrava les festes d’hivern, o festes dels fruits, amb tortells fets de figues, dàtils i mel. Els romans utilitzaven les faves per votar el rei de les festes d’hivern en honor del déu Saturn. A les Saturnalies també menjaven un pastís de codony, poma i formatge, carabasses a l’Alexandrina i vi de roses.

El Tortell actual és el de massapà amb fruita confitada per sobre.

Aquest tortell conté dues sorpreses amagades: una fava seca i una figureta (normalment d’un dels Reis). Segons la tradició, aquell qui troba la figureta dins el seu tros és coronat amb la corona daurada de cartó que decora el centre del pastís, mentre que qui es troba la fava és a qui li toca pagar el tortell.

Hi posaven una fava seca; qui trobava la fava era nomenat rei, definit com el “rei de la fava”, era qui anava a la funció de l’església en representació de la família. Durant l’àpat cada vegada que aquest personatge bevia tots els companys de taula s’havien d’aixecar en acció d’acatament i cridar a cor “el rei beu, el rei beu”.

PA DE PESSIC ROMÀ

Aquest seria la equivalència romana al Tortell de Reis, un pa de pessic posat a calar amb aigua i mel. S’omple de formatge fresc sense sal, fruits secs (panses, dàtils i avellanes) i melmelada de poma o una altra fruita. i es decora amb nous, fruita confitada, mel i pebre. (també hi havia al seu interior la fava seca, el que la trobava era coronat com prínceps Saturnalicius i les seves ordres havien de ser completes)

Altres menjars i begudes que prenien a l’època romana eren:

CARBASSES A L’ ALEXANDRINA

Carabassa rostida i amb dàtils, panses, pinyons i comins. Per sobre portava pebre i una mica de mel.

PASTÍS DE CODONY, POMA I FORMATGE

Pastís amb una capa fina de formatge fresc, una altra de codony, una altra de poma rostida i en cadascuna d’elles fruits secs com panses, nous o ametlles mòltes. Servit amb una mica de pebre negre.

VI DE ROSES

Per fer el vi de roses en l’actualitat s’ha de treure la part blanca de l’extremitat dels pètals, poseu-los a macerar durant set dies en el vi. Passat aquest temps, em de treure les roses de vi. S’ha de fer el mateix un altra vegada, es preparen de la mateixa manera els pètals frescos, els posem a macerar set dies en el vi i després traurem les roses com vam fer amb les anteriors. Es fa el mateix una tercera vegada, però traiem les roses i filtrem el vi. Quan l’anem a beure, l’hem d’afegir mel.