El 23 d’Abril es celebra a Catalunya la diada de Sant Jordi.
Aquest dia és tradició que les persones que s’estimen es regalin roses i llibres, per això els carrers de les nostres ciutats s’omplen de parades amb llibres i roses per regalar als nostres éssers estimats
El fet de regalar roses està lligat al costum que es donava a terme al segle XV, el dia de Sant Jordi es feia una Fira de roses dins el pati del Palau del General.
En canvi el costum de regalar un llibre es veu lligat al fet que el 23 d’abril també és conegut com el Dia del Llibre, que commemora des de 1930 la mort d’escriptors com Miguel de Cervantes, William Shakespeare, Josep Pla.

A Aragó la festivitat de Sant Jordi, patró d’aquesta comunitat i de l’antic regne d’Aragó, coincideix amb la Diada Nacional de l’Aragó. Aquest dia es fan diferents actes culturals arreu d’Aragó com per exemple, els premis Aragó, s’entreguen medalles i premis a diferents personalitats aragoneses.
I a Càceres se celebra una festa que simbolitza la reconquista cristiana de la ciutat i combina els fets històrics, com la disputa dels musulmans i els cristians. I els fets mítics com la victòria de Sant Jordi davant del drac. Per això aquest dia se celebra la “crema del drac” a la Plaça Major, passegen el drac pels carrers de la ciutat i en arribar a la plaça el cremen en públic.

ORIGEN GREC

L’origen de Sant Jordi es remunta al mite grec de Perseu i Andròmeda.
Acrisi, rei d’Argos, tenia una filla anomenada Dànae. Un oracle el va avisar que el seu nét li causaria la mort. Això va fer que Acrisi tanques Dànae en una torre.
Però a Zeus li va agradar Dànae, i es va transformar en pluja d’or per tal de seduir-la, fent que engendrares un fill, Perseu.
Quan Acrisi va saber del seu nét, va decidir desfer-se d’ell i així evitar la predicció de l’oracle. Va ficar a la seva filla i al seu nét a un cofre de fusta i els va llençar al mar.
Van arribar a l’illa de Sèrifos, on els va recollir Dictis, un pescador. Ells els va portar al palau del rei Polidectes. I rei els va acceptar a la seva casa.
Amb el temps Perseu va créixer i el rei va començar a molestar Dànae amb proposicions de matrimoni. Dànae s’hi negava i comptava amb el suport del seu fill. Per desfer-se d’ell, Polidectes va desafiar a Perseu per a què mates a Medusa i li portes el cap com a prova i el noi va acceptar el repte.
Medusa era capaç de convertir en pedra a qualsevol amb tan sols una mirada.

Zeus, sabia que Perseu no podria aconseguir-ho sol, i va demanar als altres déus que l’ajudessin. Hermes li va donar unes sandàlies alades, i Atena un escut.
Gracies a aquestes sandàlies, Perseu va volar fins a l’estatge on estava Medusa i gràcies a l’escut, a través del qual va poder veure reflectida a Medusa, va poder matar-la sense mirar-la als ulls i li va tallar el cap.
Quan tornava cap a casa es va trobar encadena a un penya-segat a una noia, Andròmeda, filla de Cefeu, rei d’Etiòpia.
La seva mare havia presumit davant les nimfes de mar que Andròmeda era la més bonica, i aquestes enutjades, es van queixa a Posidó, aquest va enviar un monstre que va destruir tota Etiòpia i l’única forma de calmar la ira de Posidó era que el rei sacrifiques a la filla donant-se-la al monstre.

Perseu l’allibera, però el monstre surt del mar, gràcies als objectes donats pels deus va aconseguir matar-lo, en recompensa Cefeu li dóna a la seva filla per a què es casessin.
Tot seguit Perseu va tornar a buscar la seva mare a Sèrifos i va arribar just el dia que el rei volia obligar-la a casar-se amb ell. Va anar al palau, i el rei estava reunit amb els seus amics, Perseu va treure el cap de la Medusa i tots van quedar en pedra.

 

 

 

ORIGEN CRISTIÀ

El rei Pere I d’Aragó, va demanar l’ajut de Sant Jordi l’any 1094, per guanyar la batalla d’Alcoraç, en la qual es van veure enfrontats els exèrcits àrabs enviats per Almoçaben contra els catalans. Per agrair-li el seu ajut el rei el va anomenar patró de la cavalleria i noblesa catalana.
Aquest sant va gaudir de molta popularitat durant els temps medievals, precisament quan Catalunya es trobava en el seu apogeu militar, polític i comercial

Llegenda

A Montblanc i havia un monstre ferotge que tenia les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia un alè pudent que enverinava l’aire, i produïa la mort a tots els qui el respiraven. El drac provocava danys en els ramats i en la gent.

Els ciutadans van pensar a donar-li cada dia una persona que serviria de pressa i així no faria cap mal.
Van utilitzar aquest sistema per veure com els sortiria i els va funcionar, però els era difícil trobar a una persona que es deixés menjar pel monstre voluntàriament, i per això els ciutadans van decidir fer un sorteig cada dia per veure a qui li tocaria.

I així va fer-se durant molt de temps, però un dia va ser la filla del rei qui va sortir escollida per ser menjada pel monstre.

Quan la noia anava cap a la cova del drac se li va presentar un jove cavaller, cavalcant un cavall blanc. Ella li va dir que fugís perquè allà hi havia un monstre que se’l menjaria.

El jove li va dir que no temés,que no els passaria res,ell havia vingut per combatre contra la fera per matar-lo i alliberar del sacrifici a la ciutat.

El drac es va presentar-se i el cavaller d’una llançada el va malferir, va lligar-lo pel coll i li va donar a la noia per a què ella mateixa el portés davant la ciutat.

CELEBRACIONS

Des de 1094 la noblesa celebrava en homenatge a Sant Jordi, justes, torneigs i jocs d’armes de tota mena.
El 1456 les Corts Catalanes van decretar festa el dia de Sant Jordi.

El 23 d’abril el sacerdot del convent de Santa Caterina a Barcelona, repartia ramellets de flors i llaminadures a les dames que assistien a missa.

La Generalitat feia sortir als músics de Barcelona que tocaven per les places i els carrers.

Cobrien la paret del fons de la capella amb un tapís en el qual estava representat l’alliberament de la princesa, aconseguit gràcies a la lluita de Sant Jordi contra el drac ferotge.

També hi havia una fira de roses que es celebrava al carrer del Bisbe (Barcelona). Aquesta fira era anomenada fira dels enamorats perquè hi anaven les parelles de promesos, els nuvis i els qui feia pocs anys eren casats. Era costum que donessin rams de roses.

Alguns exemples de municipis en els quals es feien celebracions especials en aquesta diada són:

-Vic (Osona): Es feia una processó en honor al cavaller. La clerecia cantava l’himne litúrgic de Sant Jordi.

-Guimerà (Urgell): Adornen l’ imatge de sant Jordi amb espigues de les collites.

-Tàrrega (Urgell): Es fa una processó al carrer d’En claret i s’aturaven davant una casa que tenia en la façana una estampa de Sant Jordi i les donzelles del carrer oferien roses.