Sant Joan és una festa actualment cristiana que es manifesta el 24 de Juny, desde la nit passada fins a la matinada d’avui(vigilia).

Es celebra el solstici d’estiu on la gent en ciutats i pobles fan fogueres comunals amb la fusta acumulada durant tot l’any, també juga un paper molt important aquesta nit la pirotècnia, tothom llença petards pels carrers.
La família es reuneix aquesta nit per sopar junts i menjar de postres la típica coca de Sant Joan, la de recepte o la de llardons.

Revetlla de Sant Joan (Barcelona)

ORIGEN:
L’ origen d’aquesta celebració és pagà, es a dir, romà.
En l’època romana es realitzaven diferents creences i pràctiques, especialment relacionades amb el Sol.
Alguns estudis diuen que el Déu Apol·lo representava el Sol.
Els íbers adoraven també el Sol i encenien grans fogueres en el seu honor per donar més força al Sol car a partir D’aquells dies és més dèbil.

Quan es va assentar el cristianisme, la nit de Sant Joan es va mantindre, però amb algunes variacions. Va perdre la màgia que tenia aquest dia i va adoptar un nou significat.
Els cristians per la nit de Sant Joan, segons textos sagrats, Zacarias va demanar que encenessin una foguera per anuncia el naixement del seu fill, Joan Baptista.
En època medieval per commemorar aquell moment, s’encenien granss fogueres i es celebraven diferents rituals al seu voltant portant la senyal de la Creu.

COSTUMS:

A Catalunya depenen de la localitat, aquesta festa es celebrada diferent.

​Al Vallès creien que en sortir el Sol riu i en pondre’s plora. La Gent del camp pujava als cims propers per veure la riallada i els plors del ponent.
Les fadrines creien en que si en el moment de sortir el Sol col·locaven una galleda d’aigua ben clara, amb els primers raigs de llum veurien en el fons la fisonomia del fadrí que serà el seu galant.

A Tarragona, en canvi, creien que posa’n a la serena una galleda d’aigua de manera de que la lluna s’emmirallés,podrien veure ballar en el reflex a les fatídiques dansarines.

A Barberà del Vallès (Vallès occidental) creien que al voltant del Sol hi havia un estol d’àngels que contínuament avivaven una immensa foguera, la calor i l’escalfor de la qual dona origen als raigs de Sol que arriben a la Terra.
A la missa major, havien de dur una almosta de blat destinat a sembrar per tal de que el sacerdot el beneís.

Per Cadaqués (Girona) hom creia que si en el primer raig del Sol del matí es rentaven els ulls amb aigua de la mar a la platja i ho repetia fins al dia de Sant Pere, s’asseguraven claredat i la salut de la vista per tot l’any.

Al Alt Empordà (Girona) les donzelles abans de sortir el Sol buscaven corrents d’aigua que llisquin per la muntanya hi mullar els dits per fer una creu amb els dits molls, seguidament es renten la cara, el coll i les mans. Després cullen flors aromàtiques del bosc per fer un ram lligat amb cintes blaves i clavar-lo en la forana de casa seva. Són flors de bonaventura i portadores de sort i de bon averany. Les que cullen flors de matinada troben marit abans de que faci l’any.
Els fadrins muntanyesos en sortir el Sol van a collir les roses de Sant Joan dites també carlines i roses del Sol.
Roses calines (foto)

A Barcelona els portals s’obrien una hora més aviat.
La gent anava als camps per cercar herbes meravelloses que no havia pogut recollir a plena nit, que és quan tenen més virtut. Ales nou tornaven a la ciutat, amb tot d’herbes medicinals, sobretot amb gram negre, que ja des de època romana està considerada com l’herba de més virtut, si es collida aquesta nit és portadora de salut, de riqueses i de sort en general.
Avui era obligat esmorçar xocolata però en les xocolateries que hi havia escampades per la ciutat des de lles cinc del matí. La xocolata s’acompanyava amb mitges qüernes (pastís en forma de corn). Costava sis <<quartos>>, divuit cèntims de l’actual moneda.
Hom creia que menjar musclos, petxines o qualsevol altre marisc portava solut, riquesa i ventura.
Beure un got d’aigua fresca en dejú guardava d’embruixaments.
Era tradicional desdejunar-se amb una truita grossa amb les clofolles ben triturades per tal que el dimoni i les bruixes no les poguessin fer servir de barca per perjudicar la gent de mar.
Menjar truita de fonoll per esmorçar guarda de poder ésser embruixat durant tot l’any.
Els nostres besavis avui menjaven medalles guisades amb alfàbrega en lloc d’espècies i d’altres cuinats que s’avinguessin amb aquesta planta aromàtica, que, segons la tradició, abans d’emparar-se les espècies feia l’ofici de tals.

Les societats corals feien concerts matinals que començaven a les cinc del matí. Tenien lloc en teatres i jardins d’estiu que poblaven el Passeig de Gràcia al començament del segle XIX.

Avui s’inaugurava la temporada de curses de braus. Els joves masculins que volien estar a l’ordre del dia , es creien obligats d’assistir-hi.

Les nostres besàvies avui inauguraven la temporada dels ventalls. Era malvist i desconsiderat ventar-se per molta calor que fes abans d’aquest dia.

Avui fou el dia tradicional en que el jovent elegant estrenaven ombrel·les i es passejaven pels llocs més cèntrics de la ciutat per lluir les ombrel·les i els vestits nous.

Antigament, havia estat un dia típic per jugar a pilota. El costum pot recordar un ritu de culte solar, car hom creu que el joc de pilota reconeix origen cultural i que formava part dels ritus siderals.

Actualment aquesta festa la celebrem llençant petards, reunits en família a l’hora de sopar i menjar, de postre, menjem les típiques coques: la de Sant Joan, la de recepte i la de llardons.

Coca de llardons

Coca de Sant Joan

Coca de recepte