Els colors també tenen una iconògrafa pròpia i un llenguatge místic.

Mare de Déu representada amb el color daurat.

Daurat: A l’home sempre li ha agradat la llum daurada, com la del sol, perquè pensava que provenia de les divinitats, car a la natura no es troba aquest color. En les icones tots els fons estan coberts d’aquest color. A la iconografia bizantina el color daurat representa la llum de Déu, per exemple, a causa de la proximitat amb Déu els arcàngels, sants i la Mare de Déu són representats amb dibuixos d’aquests colors

Blanc: No és un color, sinó la suma de tots ells. És la llum mateixa, representa la nova vida. En les icones de la Resurrecció la túnica de Crist és d’aquest color i els primers cristians en batejar-se duien robes de color blanc com a símbol del seu naixement.

Negre: És l’absència total de la llum, la carència total del color. Representa el rés, el caos, la mort. D’aquest color són els condamnats i els dimonis .

Vermell: Aquest color ha estat utilitzat als mantons i túniques de Crist i dels màrtirs. Simbolitza la sang del sacrifici, i també l’amor. El vermell és un color completament humà; que representa la vida terrenal.

Porpra: Aquest colorant, era utilitzat per tenyir les sedes, el seu us va quedar restringit exclusivament per l’emperador, els seus familiars i per altes personalitats amb molt poder adquisitiu.Per tant aquest color és la representació del poder imperial.

Blau: Totes les antigues cultures van fer del blau un color relacionat amb la divinitat. Els egipcis el van lligar amb la “veritat”, per tant amb els seus déus. És natural que en el Bizantí fos establert com el color propi de Déu i de les persones a les quals se’ls transmet la seva santedat.

San Joan Baptista

Verd: El color de la natura, de la vida sobre la terra. Se li atorga un significat de renovació espiritual. En les icones veiem que s’utilitza a les túniques dels profetes, per exemple a la túnica de Sant Joan Baptista, car va ser a qui van anunciar l’arribada de Crist.

Marró: És el color de la terra. Per tant la iconografia pinta de color marró el rostre de les imatges que apareixen a les icones, per recordar “polvo eres y en polvo te convertirás”. També significava humilitat, perquè aquesta paraula prové del llatí “humu” que significa terra. Per aquest motiu els hàbits dels monjos són d’aquest color.