Des dels orígens dels temps els éssers humans han venerat a les forces de la naturalesa i als astres. Es creia que si feien ofrenes, sacrificis o balls i cants sagrats al cel, per exemple, el cel els ajudaria a tenir bones collites.
La mitòloga és la història explicada en forma de fabula. A partir de la qual els pobles antics intenten explicar els seus orígens i el perquè dels fenòmens de la naturalesa.
Tant la mitòloga grega com la romana van personificar en els déus totes les forces de la naturalesa i també aquells codis i principis morals que van ser imprescindibles per a la societat en què van viure. Eren deus antropomorfs, és a dir, tenien forma humana. Tenien les mateixes inquietuds i curiositats, també els mateixos defectes que els homes, però a diferència dels humans ells eren immortals i amb un poder per sobre del natural, eren invencibles, i per tant els devien respecte i submissió. Tot i que els déus també es devien al joc de l’atzar, al cap i a la fi tant homes com déus no eren els que decidien que seria d’ells sinó el destí.
Al mite les forces de la naturalesa com per exemple el foc o el vent, són personificades i divinitzades.
Els antics déus, en els quals estaven representades les forces de la naturalesa i tots els codis que caracteritzaven la societat de l’antiga Grècia, i més tard de l’Imperi romà, que va adoptar els déus grecs i moltes de les creences de l’antiga civilització grega i les adaptà i moltes vegades els millorà.
Com hem dit totes les forces de la naturalesa i els fets que comportaven la vida quotidiana de la societat grega i més tard la romana, van estar representats en els déus de la mitologia grega i romana com ara podreu comprovar:
ZEUS: Fill de Cronos i Rea, és el déu més important de l’Olimp, és el “pare” dels déus. Zeus és el déu de la llum, en ell està personificat el cel, és a dir, és el símbol de la pluja, el vent, les tempestes, del cicle de les estacions i la successió del dia i la nit. El seu poder és gran i a la vegada limitat, car està sotmès a les lleis del destí.
Dibuix de Zeus
HERA: Filla de Cronos i Rea. Ella és la deessa que presideix els matrimonis.
Escultura esculpida en marbre de la dea Hera
ATENA: És filla de Zeus i Metis. En ella està representada la saviesa. És una deessa guerrera, però ella prefereix arreglar les coses de manera pacifica. També és deessa representant de les arts, els oficis i el coneixement en general. Ella és la deessa verge per excel·lència.
Escultura esculpida en marbre, de la dea Atena
AFRODITA: És la deessa de l’amor i la bellesa i en ella este representat el desig sexual, una de les forces a la que tot ésser viu, ja sigui home, animal o deu estan sotmesos.
Escultura esculpida en marbre de la dea Afrodita.
APOL·LO: És fill de Zeus. I és la personificació del sol. És déu també de la poesia i la música.
ARTEMIS: Filla de Zeus, germana d’Apol·lo, deessa de la casera, de la castedat i de la lluna. És la protectora de les amazones i rival directe d’Afrodita. És també la deessa de la força de la vegetació i per tant era a ella a qui se li oferien les primeres recol·leccions de la temporada.
Escultura esculpida en marbre del déu Apo·lo
ARES: Fill de Zeus i Hera, és el déu guerrer per excel·lència. Ell és l’antítesi d’Atena, és a dir tot el contrari, Atena representava la intel·ligència i l’astúcia i ell la força bruta.
Escultura esculpida en marbre, del déu Ares.
HEFEST: També fill de Zeus i Era, ell és la personificació del foc, del foc dels volcans i dels ferrers. Ell fabrica els raigs de Zeus, les armes d’Aquil·les i les fletxes d’Apol·lo i Artemis.
Escultura esculpida en marbre, del déu Efest.
DIONÍS: Ell és del déu de la verema i el vi, és inspirador de la disbauxa i la gresca. Deien que era un déu estranger, ja que no es coneixia del cert d’on provenia l’origen geogràfic del seu culte.
Escultura esculpida en marbre del déu dionís.
HERMES: Fill de Zeus i Maya. Les seves qualitats són l’astúcia i la mobilitat. És amic dels homes i missatger dels deus, en especial de Zeus.
Figura del d’éu Hermes
POSIDÓ: Fill de Cronos i Rea. Ell junt als seus germans Zeus i Hades, es van dividir les possessions del seu pare. Zeus es quedà amb el cel, Hades amb el món d’ultratomba i Posidó amb el mar. És a dir, Posidò és el déu del mar, viu en les profunditats del mar Egeu en un gran palau sota el mar.
Escultura esculpida en marbre, del déu Posidó
HADES: També fill de Cronos i Rea. Ell és el déu dels morts.
L’Hades també era el lloc on residien els morts ja fossin bons o dolents. És marit de Persèfone, a la que va raptar per casar-se amb ella. Era temut, fins al punt en què es temia dir el seu nom i per això utilitzaven altres noms per referir-se a ell sense dir el seu nom de manera explícita.
Escultura esculpida en marbre, del déu Hades.
CRONOS: Fill d’Urà i Gea i pare de Zeus, Hades i Posidó. Déu del temps.
Dibuix del déu Cronos.
REA: Mare de Zeus, Posidó i Hades. Ella representa la terra, tot i que no en termes tan grans com la seva mare Gea.
GEA: És la deessa primigènia, mare de Cronos i Rea i en ella es troba personificada la
Dibuix representatiu de la dea Gea
Taula d’equivalència entre els déus grecs i els romans i l’atribució de cadascun:
Per més informació sobre els déus, podeu consultar a les seguents pàgines:
*http://losolmoshistoria4.blogspot.com.es/2012/10/mitologia-clasica-los-nombres-de-los.html