Els mites són conjunts d’històries, ja siguin d’una cultura o una altra, a través dels quals es pretén explicar tots els dubtes i preguntes que els humans es fan o es feien. Com per exemple quin és l’origen del món o de les forces de la naturalesa i de la nostra pròpia creació.

Al mite les forces de la naturalesa com per exemple el foc o el vent, són personificades i divinitzades. Els fenòmens i successos de l’univers depenen de la voluntat d’un déu i l’actuació dels déus està sotmesa a certes forces de caràcter còsmic, com per exemple el destí. Es tracta d’entitats imprecises que, al contrari que els deus, no són personals, sinó que són abstractes. Contra el destí no poden fer res ni els homes ni els deus.

Però va arribar un moment en què per algunes persones no van ser suficient les explicacions que els oferien els mites i van començar a qüestionar-se certs aspectes.

El pas del mite al logos va ser el pas d’explicacions o respostes tradicionals i arbitràries a explicacions lògiques i racionals.

Aquest pas es va donar a la Grècia del segle VI – V aC.

Territori grec.

En aquells temps va haver-hi uns homes, emprenedors que no es conformaven amb el ja establert, aquests homes van ser els primers filòsofs, que van començar a qüestionar-se tant les explicacions que donaven els mites com les pautes de conducta. Eren homes a qui els atreia fer-se preguntes, que notaven incoherències en els relats mítics del seu entorn. Van ser homes als quals els dominava una gran curiositat i van tenir una visió crítica. Per això van ser els protagonistes de l’anomenat miracle grec, és a dir del pas del mite al logos. Per a ells, aquest pas significava desconfiar de les imaginatives narracions populars i, amb una mirada nova, van observar i analitzar la natura, per intentar descobrir en ella les causes dels esdeveniments que tenen lloc al seu món. Volien trobar quina era la physis, és a dir, quina és l’essència de tot el que ens envolta, l’essència de la vida i de tot el que trobem al nostre món. Per aquest motiu van començar a inventar conceptes, com la physis que es pot reduir en un únic principi, com és l’arkhé. Per exemple Tales de Milet un dels primers filòsofs, als que anomenem presocràtics, deia que l’arkhé era l’aigua, és a dir que l’aigua era l’essència de tots els elements que componen el nostre món. D’aquesta manera van anar deixant d’atribuir als deus el poder de la creació i destrucció de tot el que existeix al món.