La mitra és el tocat amb el que cobreixen el seu cap durant els oficis litúrgics aquelles persones amb dignitat episcopal. Els ordinaris com abats i abadesses mitrades també la fan servir tot i no tenir la consagració episcopal o ser dones. Els que posseeixen tal privilegi es denominen mitrat en referència, justament, perquè estan facultats per lluir la mitra. Actualment es fabriquen amb cartó folrat de tela (galó, trevira, lli) o també amb un full de mica (plàstic).

De la vora posterior pengen dues cintes amples anomenades ínfules.

El verb mitrar significa obtenir un bisbat i mitral s’aplica al que posseeix forma de mitra.

Mitra

En el judaisme de l’Antiguitat, els membres del Sanedrí utilitzaven vestits sagrats que es descriuen en el Llibre de l’Èxode. L’ornament per al cap conegut com a Mitznefet es deriva la mitra adoptada pel cristianisme.

Cap al segle V es coneixia a l’Església oriental un bonete semiovoide que portaven els bisbes en les funcions i és possible que en l’occidental hi ha algun altre per abrigar el cap i sense caràcter litúrgic. Però aquestes peces mancaven de la uniformitat i significació que té la veritable mitra episcopal segons apareix en algunes miniatures.

La primera representació figurada que es coneix de la mitra es troba en uns còdexs del segle XI i el primer document oficial que parla d’ella és una butlla del papa Lleó IX, datada en 1049. No obstant això, les mitres més antigues que es conserven són posteriors al segle XIII.

Es dedueix d’alguns còdexs que la mitra va haver de començar a utilitzar-se cap a mitjan segle X però només per privilegi o concessió pontifícia que s’anava repetint en casos particulars i va haver de transcórrer gairebé un parell de segles perquè fos comú i ordinari aquest ús. La primera concessió que va obtenir un abat per utilitzar la mitra data de l’any 1000 dC i encara que va ser una concessió purament personal va ser seguida de moltes altres que van donar per resultat el privilegi estable de poder usar aquesta peça en certs monestirs (abats mitrats).

En l’àmbit catòlic la mitra és un dels ornaments propis de l’ordre episcopal, i per tant és usada en la majoria de les celebracions litúrgiques pels eclesiàstics investits de tal ordre. Excepcionalment la tenen concedida aquells eclesiàstics que, no sent bisbes, tenen dret a l’ús de pontificals: cardenals no bisbes, abats mitrats, dignitats capitulars, etcètera.

L’evolució litúrgica va donar lloc a la diferenciació de tres tipus de mitra: preciosa, daurada i simple. En molts casos s’usaven dues d’elles, alternant-se segons el moment litúrgic