Una aurèola és el cercle que es col·loca a les representacions artístiques als personatges sagrats. Aquesta paraula probe del llatí « aureola » i significa cercle daurat o cercla lluminós, com es pot veure en aquesta imatge.

Sant Sopar per Simon Ushakov (1685)

En l’actualitat s’associa als sants cristians, però és un símbol molt més antic.

Era ja present a algunes representacions iconogràfiques de l’ hinduisme i a l’art egipci com a transposició del sol, igual que la corona. Els faraons i déus portaven el sol al cap, símbol de la divinitat Ra, deu del sol, del cel i de l’origen de la vida.

En els inicis de l’art cristià, l’aureola estava restringida a la imatge de Jesucrist, després es va estendre a la Verge Maria, els apòstols, els àngels i finalment al segle V a tots els sants i inclòs a objectes simbòlics del culte cristià.

L’aurèola pot tenir diferents formes:

-Aurèola circular: correspon a tots els sants. A la pintura gòtica no és estrany que dins de l’aurèola estigui inscrit el nom del sant corresponent.

-Aurèola poligonal: consisteix en un polígon regular de costats rectes, o de vegades còncaus, que es reserva als patriarques, profetes i altres homes sants de l’Antic Testament.

-Aurèola crucífera: que porta una creu inscrita en el cercle, distingeix exclusivament a Crist en la seva figura humana. A vegades, en aquesta aurèola es prescindeix del cercle i es forma per quatre rajos disposats en forma de creu.